dimarts, 29 de setembre del 2009

Normalitats anormals


(Encetem un micaco anormal...)Llengua catalana

Què és la normalitat? Sovint s'anomena així a aquells comportaments més habituals o comuns a la societat on vivim. Molta altra gent, en canvi, anomena normal a allò que fa ell, sovint menyspreant qualsevol altra tipus de comportament. Un altre grupet, en canvi, creu que la normalitat són aquells comportaments que s'hauria de fer seguint uns certs raonaments lògic i conseqüents, per molt que siguin minoritaris.

Anem a un aspecte concret, la llengua per exemple. A un estat democràtic on viuen gent amb que parlen diferents llengües maternes reconegudes, el normal seria que, almenys a les institucions estatals, totes tinguessin la mateixa consideració. Doncs bé, aquests darrers mesos s'han pogut llegir les següents notícies relacionades amb aquest tema :


Notícia El Periódico

Notícia Levante-EMV

Notícia Vilaweb

Notícia Avui

Notícia Vilaweb

Notícia El Punt

Notícia El Punt

Aquesta és la "normalitat" que pateix la llengua catalana a diari, i dic normalitat perquè a molta gent això li sembla perfectament normal. Però no penso jo que aquesta situació, on la llengua catalana pateix en una clara situació d'inferioritat (per no dir d'atac i de rebuig) per part de les mateixes instàncies estatals, autonòmiques i locals que juren i perjuren que la defenen, sigui precisament "normal". A un món on diferents col·lectius, marginats des de la nit dels temps, lluiten per aconseguir respecte i reconeixement, no sé com encara els catalans permetem que ens succeeixin coses com aquesta.



Nota Periodística : L'altra dia es podia llegir aquesta notícia a l'Avui ...

Notícia Avui

... i vaig pensar que, en una futur Principat de Catalunya independent, ens trobarien un cas curiós i potser únic, ja que mentre el percentatge de població adulta que parlaria una llengua estrangera seria molt proper al 100%, el percentatge que parlés la llengua del país seria sensiblement inferior. I després encara diuen que al Principat es persegueix l'idioma castellà...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 25 de setembre del 2009

dimarts, 22 de setembre del 2009

Les foscors d'un túnel


(Encetem un micaco infraestructural...)Conreria

La Conreria és una zona més o menys muntanyosa situada entre els municipis de Badalona, Sant Fost de Capsentelles i Tiana, un dels llocs típics a on els badalonins anaven d'excursió, a fer fontades o a dinar en algun dels restaurants de la zona. Ben bé es podria dir que la Conreria és a Badalona el que és Collserola a Barcelona, amb la diferència de que la Conreria està força més degradada que el parc forestal barceloní, sobretot degut a les nombroses urbanitzacions que han modificat força l'original paisatge boscós de la zona.

Vista aèria Conreria

Físicament la Conreria s'emmarca dins de la Serralada de Marina, que forma part de la Serralada Litoral. La Serralada Litoral és un conjunt de muntanyes i turons de no gaire altitud (com a molt arriben a 600 metres) que separa el Vallès Oriental del Maresme i del Barcelonès Nord. Tot i no ser gaire alta, aquesta serralada, per la seva proximitat a la costa i a la plana del Vallès, té nombrosos miradors naturals amb una vista d'allò més espectacular. Alhora, també dificulta la comunicació terrestre entre aquestes comarques. De fet, entre el Barcelonès Nord i Mataró només hi ha tres carreteres que comuniquen la zona costanera amb el Vallès, totes elles carreteres de semi-muntanya, amb dos carrils i força revolts: la carretera de la Vallesana (Badalona a Montcada i Reixach), la carretera de la Conreria (Badalona-Tiana a Mollet del Vallès) i la carretera d'Alella (Masnou-Alella a Granollers). Hem d'anar fins a Mataró-Argentona per a trobar-nos la primera via ràpida: la C-60, entre Mataró i Granollers. Aquestes vies les he marcat (aproximadament) a la següent imatge amb color vermell. I també he marcat una de color blau de la que us parlaré tot seguit.

Comunicacions Maresme-Sud

Aquesta via de color blau és el futur túnel que es vol construir a La Conreria. Un túnel que té com objectiu, diuen, millorar les comunicacions entre el Maresme Sud i el Vallès i que té, com a gran característica, que el volen fer de peatge "per evitar que es col·lapsi". I bé, penso jo que aquestes qüestions són una mica fosques, o sigui, que no estan gaire clares... per exemple, això de la millora de les comunicacions entre el Maresme Sud i el Vallès no l'acabo de veure clar. No es pot negar que s'evita camí, però.... no seria molt millor fer un túnel similar a la carretera Masnou-Granollers, ja que es situa més o menys al centre del Maresme-Sud? Ho dic més que res perquè el túnel de La Conreria sembla més projectat com a entrada alternativa a Barcelona des del Vallès Oriental que no pas com a una via de comunicació del Barcelonès-Nord i Maresme-Sud amb el Vallès, ja que la seva situació és "massa al sud". En tot cas, i com a entrada a Barcelona, potser tampoc ajudarà gaire, ja que, segurament, el que farà serà traspassar els col·lapses de la C-33 i de la AP-7 al Nus de la Trinitat a la B-20 direcció... Nus de la Trinitat. I és que, en aquest cas, la paraula "nus" està d'allò més que justificada! Tot això deixant de banda aspectes d'impacte ambiental que no puc tractar perquè els desconec totalment.

Però el que ja em sembla còmic és la idea de fer-ho de peatge per a "regular el trànsit" ! Molt bona idea aquesta! És més, penso que l'haurien de desenvolupar més... segur que amb peatges de 1000 euros cada 80 km s'obtindria una fluïdesa excepcional a tota la xarxa viària del Principat! Realment, sembla una mica ridícul fer una obra que saps que no resoldrà el problema que justifica la seva construcció. Si creuen això, perquè no modifiquen el projecte? I és que és realment molest veure com fins i tot l'alcalde de Badalona ho justifica, dient que comportarà molts avantatges i que serà un peatge tou, tot i que segurament qui ho hagi d'utilitzar dues vegades al dia sis vegades a la setmana no el trobarà tan tou. D'altres fan servir l'explicació de moda avui dia i justifiquen el peatge dient que la crisi econòmica obliga a replantejar els projectes per no tenir problemes de finançament... ah amic, amb el finançament ens hem topat! Aquí tenim un clar i pràctic exemple del perquè és tan important el finançament.

Potser no hi ha crisi a la resta de l'Estat? Potser a la resta de l'Estat fan petits túnels o carreteres metropolitanes de pagament? Perquè aquí hem de pagar les obres més d'un cop, la primera amb els nostres impostos i la segona cada vegada que els utilitzem? No eren aquests que manen ara a la Generalitat de Dalt els que volien acabar amb els peatges perquè era injust pels principantins? Perquè, aleshores, en volen crear de nous? I el que és més important... tot i tenir els diners per a fer-ho, és una bona inversió construir-lo si ja pensen que serà del tot insuficient? Perquè cal deixar una cosa ben clara, els culpables de que no tinguem prou diners per a les infraestructures del Principat potser estan a Madrid, però els culpables de no invertir amb senys aquests diners estan a Barcelona, no ho oblidem.

Encara que, realment, el que penso és que els hi caldria un canvi de mentalitat. Tenen por a que se'ls col·lapsi de cotxes el túnel? Això té una solució fàcil... fes un túnel de ferrocarril i aposta per un transport públic de qualitat!. Amb una aposta així repartida per arreu del Principat, segur que s'aconseguiria desembussar les carreteres. Ara bé, és realment això el que volen aconseguir?



Nota Trista: Es deia Jara. Quan corria cap a tu era com un si un brau vingués a fer-te festes. Era d'allò més juganera i sempre estava darrera teu per a que li gratessis la panxa. Però, com passa habitualment, el temps no es para per ningú, i ella no va ser una excepció. El temps en aquesta roca flotant al mig del buit se li va acabar la setmana passada i va marxar per a continuar perseguint gats allà on sigui que vegin a parar les ànimes bones com la seva. Aquí la trobem a faltar.

Jara

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 18 de setembre del 2009

La E no vol dir econòmic


(Encetem un micaco d'obres...)Plan E

Tots aquells als que us agrada fer fotografies dels llocs que visiteu sabreu el que costa fer fotografies a llocs considerats atraccions turístiques mirant d'evitar immortalitzar la gran quantitat de visitants que solen haver. Si a més les fotografies es fan durant l'estiu i el lloc fotografiat està a una ciutat o poble cal evitar també les ja típiques obres estiuenques que tenen a bé fer la majoria de consistoris. I si amb tot això no hi havien prou obstacles per a fer una instantània mínimament decent aquest any s'ha afegit un nou obstacle: les pancartes de l'omnipresent Plan-E.

Puc ben assegurar que aquestes pancartes s'han pogut veure per a tot l'Estat, des de el poble més petit a la ciutat més gran. És curiós el que passa amb aquests cartells, ja que t'hi pots trobar de tot una mica, des d'aquells que t'expliquen fil per randa els objectius de l'obra a aquells altres que, de fet, no diuen res de res. Un aspecte que apareix invariablement a tots els cartells (a més del logotip) és el cost de l'obra, i amb aquest cost una cosa sembla ben clara: la E de "Plan-E" no vol dir pas "econòmic".

I com a mostra un cas que em comentaven no fa gaire uns cunyats meus de València. Resulta que a prop d'on viuen estan fent unes Obres-E d'aquestes i justament els hi va cridar l'atenció. L'actuació consisteix en adequar aquesta petita illa de vianants...

Solar Plan E

... per a (segons diu el rètol) fer "nuevas instalaciones deportivas elementales". L'actuació ha consistir en posar formigó al terra, fer una petita pista de patinatge d'uns trenta m2, instal·lar dues taules de ping pong, set papereres i dotze bancs. No s'ha fet res de jardineria ni d'enllumenat, ja que s'han aprofitat tant els arbres com les faroles que existien anteriorment. El resultat final ha estat el següent ...

Detalls Obra

Doncs bé, el cost d'aquesta reforma ha estat de ...

Rètol València

... uns cinquanta set milions de les antigues pessetes, cosa que trobo una exageració des de qualsevol punt de vista. I encara em sembla més car si els comparo amb altres obres que fan a Badalona, com ara la rehabilitació del vell pont que permet travessar les vies del tren i del que ja vaig parlar fa temps en aquest apunt. És aquesta una actuació que ha de rehabilitar un pont d'obra i metall de gairebé cent anys d'antiguitat que passa damunt de la línia del ferrocarril de la costa. Doncs bé, la reforma està pressupostada en ...

Rètol Badalona

... cinquanta milions de les antigues pessetes... o sigui, que fer una plaça de formigó amb uns bancs, papereres i dues taules de ping pong surt més car que rehabilitar un pont ferroviari centenari encara en ús. Definitivament, aquí hi ha alguna cosa que no quadra !!

Ha tingut aquest "Plan E" els efectes desitjats? No tinc ni idea, suposo que a aquella gent que estava a l'atur i que gràcies a això han tingut feina per uns mesos haurà estat pa caigut del cel (també cal reconèixer que algunes voreres necessitaven reparacions urgents), però penso que més profit encara l'hauran tret els propietaris de les empreses adjudicatàries sense fer pràcticament res. No estaria de més que el govern central controles més en que s'han gastat tots aquests diners, ja que segurament se'ls hauria pogut treure molt més rendiment. Però ja se sap el que passa quan es fan les coses amb presses i amb ganes d'agradar...


Nota dedicatòria: Dedico aquest article a la meva cunyaeta, al meu cunyat, a la seva goseta perseguidora de pedres i a la que l'espanten molt les tempestes i, sobretot, a la seva collita de pebrotets del padró (encara que realment són pebrotets de Real perquè no pica cap)

Habi

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 14 de setembre del 2009

Grecs Britànics


(Encetem un micaco museístic...)Detall discòbol

Avui començaré parlant de les meves manies. Bé, en tinc unes quantes però em centraré en una d'elles, la que podria anomenar "el protocol del primer contacte" o com diu la meva dona "el dossier". Així, quan haig de visitar per primer cop qualsevol vila o ciutat miro d'obtenir tota la informació possible del lloc, punts d'interès, plànols,situació de l'oficina de turisme (si hi ha), apunts històrics i llegendaris, horaris de diferents transports públics i de visita dels indrets interessants, etc. Amb tot això, hem faig un quadern que porto a sobre durant la visita i que complemento amb la informació que vaig obtenint durant l'excursió (fullets, tríptics. etc...). Al tornar a casa solia guardar-ho tot en una carpeta i apuntava allò que m'havia cridat l'atenció i que, o bé no havia pogut visitar o bé volia veure de nou,... bé,això era abans, ara ho escanejo tot i guardo la informació en pdf. Però aquest ritual no estaria complert si no afegeixo que, com a norma, no visito cap museu durant la primera visita, ja que prefereixo dedicar el temps a perdrem pels carrers i a descobrir aquells racons amagats de les poblacions abans de passar-m'ho dins d'un museu, ja que, si de debò m'interessa, sé que tornaré per a visitar-ho.

Doncs bé, aquest estiu vaig visitar per primera vegada Alacant... i una de les primeres coses que vaig fer va ser visitar el Museu d'Arqueologia (MARQ) !! I és que... les regles estan fetes per saltar-se-les, almenys si la situació ho val, no? I crec que aquesta bé ho valia, ja que al MARQ es pot visitar fins al 13 d'octubre una exposició anomenada "La bellesa del cos" que està composta per peces gregues i llatines copiades d'originals grecs i és una mostra de com i perquè es representava el cos humà dins del món hel·lènic, i que és el resultat de la col·laboració del MARQ amb el British Museum, sent aquest un dels punts forts de l'exposició, ja que està formada per peces d'aquest museu britànic que no solen anar a altres museus. L'exposició es troba dividida en tres sales: "l'ideal de la bellesa", "caràcter i realisme" i "cap a l'Olimp" i en ella podem trobar peces realment excepcionals.

A "l'ideal de la bellesa" es representa l'ideal de bellesa de la Grècia clàssica, on podem trobar des de estàtues d'Afrodita, Hera i d'atletes amb mirades neutres i rostres immutables al cap del filòsof Crisip, una cara plena d'arrugues que li otorguen una forta personalitat i que demostren una clara actitud reflexiva...

filòsof

... a la segona sala, la de "caràcter i realisme" es troben obres, moltes d'elles plenes de dinamisme, que destaquen pel seu realisme o bé per representar la vida dels grecs en les seves diferents facetes (naixement, casament, mort, sexe...) De fet, al fons de la sala podem contemplar diferents obres de temàtica sexual, de les quals m'agradaria destacar pel seu gran dinamisme la següent ...

Ninfa i sàtir

... que representa l'intent de violació d'una ninfa per part d'un sàtir. Segons expliquen a l'exposició, aquesta temàtica era força habitual i que corresponia a una forma de pornografia que representava una de les màximes fantasies sexuals masculines com eren les relacions sexuals desenfrenades.

Per últim a la tercera sala, "cap a l'Olimp" ens retorna a l'ideal grec, en aquest cas representat pels seus atletes. Així, ens trobem amb de les poques estàtues de bronze de mida gran que han arribat fins a nosaltres, que representa a Hèrcules amb cos de boxejador ...

Hèrcules

... i amb altres estàtues que, tot i no mostrar atletes, mostren algun dels plaers de la vida dels guanyadors, com aquest Dionís bevent acompanyat per una alegoria personificada del vi ...

Dionís

... però la peça estrella de l'exposició, sens dubte, és el discòbol, còpia romana de l'original en bronze de Miró. Aquesta còpia en particular, la del British Museum, va estar situada a la vil·la de l'emperador Adrià a Tívoli i una de les seves característiques particulars és que el cap del llançador està mirant endavant quan ho hauria de fer enrere, fruit d'una errada durant la restauració.

Discòbol

En definitiva, una visita molt recomendable que no hauria de deixar de fer si teniu l'oportunitat d'anar a Alacant abans del 13 d'octubre. Ah... i no us decuideu d'admirar tampoc les exposicions permanents, molt ben presentades i explicades, per cert.



Nota referendística: Voldria fer arribar la meva més sincera felicitació al Govern Espanyol, als seus òrgans judicials, al PP, al PSOE i a la Falange per la seva extraordinària campanya de promoció del referèndum no vinculant que va celebrar ahir Arenys de Munt. Sense la seva gran tenacitat repressora segurament hagués passat desapercebuda per a la resta del món el resultat d'aquesta votació, però gràcies a ells i al rebombori que han creat, ara s'ha fet saber a través de diversos mitjans de comunicació com la BBC o la televisió alemanya, que a un poble del Principat de Catalunya més del 96% de la gent que ha participat a la consulta vol independitzar-se d'Espanya. Sense ells, aquest impacte mediàtic hagués estat impensable.

PS: Òbviament, també vull felicitar molt efusivament a tota la gent d'Arenys de Munt que ha fet possible aquest fet, així com a tots els votants que han permès obtenir aquest resultat i a tots aquells presents a la vil·la que no han caigut en les provocacions dels quatre feixistes de sempre.


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 11 de setembre del 2009

Una bandera oblidada


(Encetem un micaco reivindicatiu...)11 setembre

Avui és una de les jornades en que el nostre poble recorda allò que ha estat, allò que ha perdut i allò que vol recuperar. És aquest un dia en el que cal recordar i explicar que ara fa menys de 300 era el nostre un poble lliure, amb la seva pròpia estructura de govern, les seves institucions pròpies i les seves lleis. Sembla mentida que, encara avui, hi hagi catalans que pensin que, només pel fet de compartir rei amb el regne del costat, la nostra terra no era independent. Cal recordar-los que, per aquella època, les institucions i les lleis de Castella no pintaven res a la nostra terra, i que tota relació amb elles passava pel poder reial i les seves delegacions. La veritat és que hi ha massa coses que quelcom ha oblidat, molts petits detalls molt importants pel nostre poble fa anys que ara poca gent saben que ni tan sols existien i avui parlarem d'una d'aquestes coses, en concret d'una molt relacionada amb aquesta jornada: la bandera de Santa Eulàlia.


Bandera de Santa Eulàlia

Segons sembla ser, en aquelles ciutats del Principat que tenien el privilegi de tenir unitats militars pròpies, l'ensenya d'aquestes milícies de ciutadans era anomenada "bandera de la ciutat", així, la bandera de Santa Eulàlia, distintiu de les forces barcelonines que més tard van rebre el nom de "Coronela de la Ciutat de Barcelona" va ser la bandera de la ciutat de Barcelona des del segle XVI fins a principis del segle XVIII. Les descripcions d'aquesta insignia la descriuen com un camp carmesí al centre del qual hi havia la imatge de Santa Eulàlia, tenint a la seva dreta l'escut de la ciutat de Barcelona i a la seva esquerra la insígnia del Bisbat de Barcelona. Tot i així, altres descripcions asseguren que a la dreta hi apareixia l'escut reial del Comte de Barcelona en comptes de l'escut de la ciutat.

Una prova de la importància d'aquesta senyera era que només s'exhibia des d'una de les finestres de la façana gòtica de la Casa de la Vila en temps de guerra. Així, allà va aparèixer l'any 1640 cridant als barcelonins a combatre en la Guerra dels Segadors, i també el 24 de juliol de 1713 convocant-los per a combatre a Felipe V de Castilla. Així mateix, va ser aquesta bandera la que portava en Rafael de Casanova per a animar els defensors l'11 de setembre de 1714 quan va ser ferit entre el baluard de Junqueres i el de Sant Pere (uns altres fonts asseguren que va ser al Portal Nou) durant el contraatac de les forces catalanes, i segons la narració que ens va deixar el Capità Francesc de Castellví i Obando, en Rafael de Casanova va aconseguir animar als combatents assetjats :

"La Bandera de Santa Eulalia, que llevaba el "conseller" primero, llegó a las 7 dadas de la mañana... Embistieron los sitiados con tanto denuendo, animados por la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo, y recobrando otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta a los sitiadores que le ocupaban."

Una vegada acabada la guerra, aquesta bandera (amb totes les altres) va ser portada a Felipe V, que en actitud de menyspreu al no considerar-la bandera enemiga sinó traïdora, va ordenar que fossin cremades pel botxí a Barcelona. Quan anava a fer-ho, assegura la tradició que un ciutadà anònim la va arreplegar, la va amagar i, més tard, va fer un quadre conservant només la part central, la figura de la Santa, quadre que va penjar a la Casa Gran fins a temps moderns, sense que ningú sabés que tenia l'origen en la històrica bandera barcelonina.

L'any 1983 l'Ajuntament de Barcelona va presentar una reconstrucció d'aquesta senyera, senyera que penja al balcó de l'Ajuntament cada 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia. Però si avui us acosteu pel Fossar de les Moreres en podreu veure una reproducció, acompanya de la Reial Senyera i del Penó de Sant Jordi. Crec que s'hauria de recuperar la història d'aquesta bandera i el seu us, ja que, com podreu comprovar fins i tot avui dia, un tel de silenci i d'interessada ignorància sembla tapar tot allò relacionat amb la història dels símbols i de les forces militars catalanes. I tal i com estan les coses avui dia, seria fins i tot justificable el col·locar la bandera de Santa Eulàlia, de ben nou, als finestrals gòtics de l'Ajuntament, ja que els catalans estem en temps de conflicte.



Nota Actualitat : Poques vegades un titular resum tan bé l'Estat on vivim....


Vilaweb

... curiosa democràcia aquesta que dificulta que els ciutadans votin i facilita que els feixistes desfilin. Com curiós és també allò que diu el President de la Generalitat de Dalt que afirma que consultes com la que volen fer a Arenys de Munt 'Dóna arguments a la dreta de la caverna espanyola' (com si aquests necessitessin d'arguments...) i que 'Fins i tot els fatxes tenen el dret de manifestar-se. És una garantia dels ciutadans, fins i tot dels que pensen completament el contrari que nosaltres, dels nostres adversaris. És la grandesa de la democràcia'. Curiosa democràcia aquesta que, recordem, no vol deixar votar a alguns dels seus ciutadans i què, a més, té un tribunal que vol declarar il·legal un Estatutet aprovat per en referèndum la major part de la població.

I encara poden estar contents a Arenys de Munt, ja que, legalment, i segons l'article 8 de la Constitución, diumenge vinent poden ser ocupats per l'Ejército Español !! Una Constitución també molt democràtica aquesta ...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 7 de setembre del 2009

La revolució dels petits gestos


(Encetem un micaco consultiu...)Consulta

Hi ha vegades en que diferents conceptes es relacionen en el temps de forma curiosa. Fa uns mesos que podem veure una publicitat de la Generalitat de Dalt amb el lema "la revolució dels petits gestos"... i ara l'atzar sembla voler donar-li al lema un significat molt més literal del que els impulsors de la campanya tenien en ment... però comencem per les coses petites. Arenys de Munt és un petit poble del Maresme, un petit poble que vol fer una petita consulta, una petita consulta que està tenint una gran repercussió.

A aquestes alçades suposo que ja sabreu tots que a Arenys de Munt (Maresme) l'ajuntament vol donar suport a una consulta popular sobre la independència del Principat impulsada per una organització social local. També sabreu tota la polèmica que ha envoltat aquest fet, des de la denúncia del Govern Espanyol, a la prohibició d'una jutgessa a que l'ajuntament hi doni suport i a la manifestació de la Falange. Però no estaria de més aturar-nos un moments als arguments utilitzats en contra: el senyor Miquel Iceta, del PSOEc ens recorda "la competència exclusiva de l'Estat per convocar referèndums sobre qüestions d'especial transcendència política, així com consultes populars municipals", argument utilitzat també per populars, siutadanos i Govern Espanyol. Així mateix, el sr. Iceta també ens recorda que "ens hem d'acostumar que hi ha unes regles del joc".

Curiós que un senyor del PSOEc ens recordi la competència de l'Estat en referèndums, quan no fa pas gaire un alcalde del seu partit en va realitzar un a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) (un de bastant "dirigit" cal recordar) sense que, en aquell moment, ningú al seu partit se'n recordés de que no tenien competències per a fer-ho. Però no només els socialistes han violat la Constitución en aquest aspecte, els ultra-constitutional-boys del Partido Popular també ho han fet, concretament al País Valencià, a Torrent (Horta Sud). En aquest l'alcaldessa ho va justificar per les reiterades peticions que li feien els ciutadans d'aquella població per a canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià... doncs bé, aquella reiteració de que feia gala l'alcaldessa va quedar ben demostrada al veure que de 53.000 persones van anar a votar només 1.960 i d'elles 957 s'oposaven al canvi. Com d'opcions favorables al canvi hi havia més d'una (una per cada nom proposat), l'opció amb més vots va ser... la de no canviar el nom! Tot i així, i en una clara demostració (una altra) de la "democràcia" que practica el PP, van sumar els vots de totes les opcions en contra i van dir que aquella havia estat l'opció més votada (quan en realitat era més d'una...) i que en setembre farien una altra consulta per a decidir el nou nom.

Acabem de veure que les consultes populars per part dels ajuntaments no són, ni molt menys, estranyes ni molt menys denunciades. De fet, els dos principals partits que ara es queixen n'han fet i no s'ha acabat l'Estat... quin és el problema ara? "Les regles del joc" que diu el sr. Iceta ?

Té raó el sr. Iceta que la convivència entre diferents ideologies dins d'una societat democràtica és, sovint, el resultat de l'acceptació per totes les parts d'unes determinades regles de joc. Contra allò que hom podria pensar, i sempre dins d'aquest marc, la possibilitat de crispació i de conflicte no té, generalment, el seu origen en que una o més ideologies deixin d'acatar les regles (més que res per l'acceptació negativa que el conjunt de la societat tindria d'elles) sinó en les maniobres més o menys dissimulades per part d'algun col·lectiu per a fer que, a la pràctica (i tàcitament acceptades per molts), existeixin més d'un conjunt d'aquestes regles: unes aplicades a les ideologies del col·lectiu esmentat i unes altres per a la resta. Aleshores el problema no és acceptar les regles del joc, el problema és *voler fer acceptar* als altres unes regles diferents.

Perquè anem a allò que cou: Una de les coses que cou és *la pregunta*. I per això hi ha tot aquests rebombori. A un estat realment democràtic, no hi hauria d'haver cap diferència entre que els torrentins votin pel nom d'un carrer, els adriadencs per si conserven o no les (horroroses) xemeneies de la FECSA i que la gent d'Arenys de Munt doni la seva opinió sobre l'eventual independència del Principat. Però si tenim en compte que vivim a un Estat on cremar una determinada bandera és delicte i cremar una altra no, on xiular a un determinat himne comporta una denúncia al jutjat i xiular a un altre no, on saber un determinat idioma és obligatori i saber un altre no.... què podem esperar?

Però el que cou encara més és que ara és Arenys de Munt, però demà pot ser Seròs... i passat? Què passaria si, de sobte, nombrosos municipis del Principat comencen a fer públic allò que pensen majoritàriament els seus ciutadans sobre una possible independència d'Espanya? Doncs que seria, realment, "una revolució dels petits gestos" i que deixaria en forta evidència a una sempre esmentada democràcia amb peus de fang incapaç d'entendre i assimilar allò que, lliurement, escolleix part de la seva població.



Nota Informativa: Dels populars i dels Siutadanos no n'he parlat gaire, però penso que no hi ha gran cosa a dir d'aquests "demòcrates" més favorables a que els feixistes de la Falange puguin desfilar que de que es realitzi una consulta popular no vinculant dins d'una democràcia.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 1 de setembre del 2009

La fotografia de les vacances


(Encetem un micaco de retorn...)

És curiós comprovar com molts dies uns tenen tradicions associades. Així, mentre l'u de novembre s'han de menjar panellets i veure moscatell, l'u de maig, en canvi, s'ha d'eixir al carrer per a reivindicar el drets dels treballadors (encara que avui dia molts el que reivindiquen és el temps de platja). Un altre u interessant és l'u de gener, dia de ressaques i concursos de salts de trampolí i, com no, l'u de setembre, dia de retorn a la rutina i en el qual és molt habitual veure gent adormida als transports públics.

I com que agafar de nou el ritme habitual de vida costa cada any una mica més, començarem la nova temporada bloquística penjant unes quantes fotografies d'aquestes vacances recent acabades (per a disgust meu) i demanant-vos quina d'elles us agrada més. Moltes gràcies per les vostres opinions i ànims per a tots aquells que estigueu en la meva mateixa situació.



Nota d'aniversari: Avui fa exactament 70 anys que va començar una de les èpoques més violentes dels temps moderns, la Segona Guerra Mundial, una d'aquestes coses que cal recordar per no repetir-la mai més.


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!