En primera persona(Encetem un micaco de record…)
Fa exactament dues setmanes que vaig acabar les vacances i sembla mentida què lluny sembla tot el que vaig viure, i és que entre les rutines diàries, laborals i els aconteixements que es succedeixen a ritme vertiginós sembla que el temps passi molt més de pressa del que ho fa realment.
Trobo que arribats a aquest punt no està pas malament fer una mica de memòria, descansar i serenar-nos ni que sigui una estoneta petitona recordant aquells moments tranquils que cada dia estan més llunyans.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
3 comentaris:
El que impressiona més de les vacances és que ràpid ens oblidem que les hem fet.
A mi el síndrome post-vacacional em va durar dues setmanes... Vaig ser la persona més improductiva del món.
Si no fos que m'agrada massa l'aigua, la meva foto preferida seria la de la lluna!
xexu: un punt més per a la teoria de la relativitat ;)
Laia: A mi encara em dura !! A mi m'agrada la de l'aigua però clar, és que són els peus del Micaquet !!
Publica un comentari a l'entrada