dimecres, 21 de desembre del 2016

Sirenes nadalenques

(Encetem un micaco marítim…)

El Nadal és un temps en que sovint no pensem gaire en el mar… excepte en els anuncis d'aigua de colònia. La simbologia és bàsicament de muntanya: els arbres, els guarniments, els pessebres, el Tió. Però a la nostra terra, on el mar té tanta importància, era inevitable que apareguessin també llegendes nadalenques marítimes. I algunes de ben curioses !

La gent vella que habitava per la badia de Roses creia que en la Nit de Nadal era molt perillós restar al carrer i en despoblat al punt de la mitjanit perquè es corria el perill d'ésser encantant per… sirenes !

Pessebre marítim

I és que segons les tradicions locals, quan en aquesta nit les sirenes no troben pescadors ni gent de la mar per encantar entren terra endins per encantar a qui trobin. La veritat és que la tradició no deixa ben clar com ho fan aquests éssers fantàstics, mig dones mig peixos, per endinsar-se terra endins, però bé, quan la màgia està pel mig qualsevol cosa és possible.

El que si expliquen és que una Nit de Nadal dos fadrins que anaven a la missa del gall a Sant Pere de Roda van tenir la malastrugança de trobar-se amb unes sirenes que els van encantar i que els van convertir en dues immenses roques que encara és poden veure avui dia al cim del Cap de Norfeu, vora del mar i que són conegudes com els Fadrins encantats.

Així que si aquella nit, a més de veure Papa Noels, Santa Claus, Tió o gent cantant nadales veieu unes noies estranyes similars a peixos… arranqueu a córrer, no fos el cas…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 de desembre del 2016

dimarts, 13 de desembre del 2016

No canviem només la bandera

(Encetem un micaco raonador…)

Des d'allò del Brexit, i accentuat després de l'elecció d'en Trump com a president dels EUA i del referèndum italià, se'ns vol fer arribar la idea de que votar pot arribar a ser perillós. Evidentment no ho diuen tal qual, però la veritat és que des de certs sectors (interessats) sí que ja mateix estan fent tots els esforços per a fer-nos entendre que els referèndum no són bona idea. I després de demonitzar els referèndums sembla que el pas lògic és demonitzar les eleccions. Tot això no pot evitar que pensi en allò que deia el Gran Wyoming en els primers temps del CQC: "si es que votais para hacer daño!".

D'aquests tipus de raonament en trobareu molts, però de l'anàlisi del perquè passa això no gaires. Sort que encara es poden llegir coses com el 'Votar serà perillós' d'en Vicent Partal, on ho explica clarament. Quin és l'origen de tot això? Breument: el fracàs dels governs en la redistribució de la riquesa, en la desaparició cada vegada més gran de la classe mitjana i en l'empobriment extrem de la classe més desprotegida. De fet, quan te n'adones que avui en dia tenir una feina no et pot salvar de l'extrema pobresa veus clar perquè passa el que està passant i perquè els que manen tenen por del vot de la gent. De que serveix dir que no sé quants milers de persones han trobat feina si després no poden viure amb el seu salari?

Si anem a fer un estat nou hem de fer un esforç per canviar això. L'objectiu d'un estat ha de ser cuidar el nivell de vida dels seus habitants, i per fer-ho la redistribució adequada de la riquesa és una eina fonamental. No és qüestió de crear utopies sinó els mecanismes adients per garantir una classe mitjana nombrosa i unes condicions laborals i fiscals suficients per a que això es garanteixi. I aquest és un dels punts on penso jo que hauria d'incidir la campanya informativa de la Generalitat de cara al referèndum on decidirem si ser un nou estat o no.

I això com es fa? Doncs aquí està el problema. Com fer-ho no ho sé pas, però de com no fer-ho si que tenim uns quants exemples. Així, per començar, cal no copiar gens la 'reforma laboral' que va fer el Gobierno Español i distanciar-se també de les seves polítiques fiscals. Per cert, lo de perseguir judicialment cremar segons quines fotos també ens ho hem d'obviar.

També cal allunyar-se de les polítiques d'inversions d'infraestructures, aquelles que permeten que a Espanya certes línies de ferrocarril AVE tinguin 'wifi' (bé, més que wifi tenen accés als continguts de Movistar+, cosa encara més greu) i altres línies de ferrocarril tinguin només una via per on circulen molts més trens que en les anteriors. Això sense parlar de com es gestionen els Rodalies...

Un altre exemple: L'Estat Espanyol es dedica a rescatar autopistes de peatge mentre els catalans seguim pagant les AP7 i AP2, els diners dels quals van a parar a una empresa privada. Recordeu allò que deia en Rajoy de que 'una línea roja es que todos los españoles sean iguales' ? Doncs amb el tema de les autopistes, com amb tantes altres coses, això no passa. És una altra de les coses a no copiar.

I com aquests dos exemples segur que n'hi ha de molts més. Si hem de copiar res, que siguin les coses bones que ajudin a aconseguir aquell equilibri entre economia i benestar necessari per a que un estat funcioni de forma eficient. Sí, tenim molta feina a fer i les coses són difícils... però no ho eren fa més de 300 anys? Doncs fem que valgui la pena fer-les.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 9 de desembre del 2016

Gotetes fredes de matí

(Encetem un micaco fred…)
Gotetes fredes de matí
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 de desembre del 2016

El campanar del foc

(Encetem un micaco monumental...)

Cada ciutat té els seus símbols, més o menys coneguts, però els té. De vegades són símbols relativament recents i de vegades tenen centenars (o milers) d'anys d'història al darrere. En aquests darrers casos, de vegades, la història ens reserva sorpreses.

Un dels símbols més coneguts de València és el Miquelet, el campanar gòtic de la Seu de València. Rep el seu nom d'en Miquel, la campana principal que marca les hores.

Com tots els campanars no només s'ha utilitzat amb finalitat religioses: Al segon pis del Micalet es on s'estaven els refugiats acollits a la Seu i les seves campanes no només marcaven les hores o els serveis religiosos, sinó que a més avisaven als ciutadans de quan la ciutat era atacada o estava en perill.

El Miquelet

Però no només s'utilitzaven les campanes. Dalt de tot del Miquelet també es feien fogueres. De fet es feien tres vegades al dia: al sortir el sol, al migdia i al vespre. Això era senyal de normalitat i de que no passava res d'inusual a la costa. Però quan la foguera s'encenia fora d'hores era per avisar d'un perill.

Si s'encenien dues fogueres alhora era senyal de que a la costa havien desembarcat pirates i si el foc de la foguera es llançava cap al terra era senyal de que la ciutat ja estava assetjada. De fet, al llarg de tota la costa hi havia nombroses torres que es comunicaven mitjançant fogueres quan alguna detectava vaixells pirates.

Això va ser així des de l'any 1516, en que els Jurats de València van instaurar aquestes fogueres d'avís, fins al segle XVIII, quan les incursions dels pirates barbarescos van disminuir. De fet, a començament del segle XX el darrer campaner que va viure a la Seu encara encenia una petita foguera de forma simbòlica per a recordar la tradició.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 2 de desembre del 2016

Sortir o no sortir de casa

(Encetem un micaco rossegador…)
Ratolí al seu cau
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!