dijous, 31 d’octubre del 2013

La batalla espectral

(Encetem un micaco ectoplasmàtic…)

Fa uns anys vaig aprofitar Tots Sants per viatjar amb ma mare a Occitània a visitar la família. Em va sorprendre molt veure com la tradició anglosaxona de Halloween s'havia assimilat per aquelles terres, ja que fins als poblets més petits era habitual veure els guarniments propis d'aquesta celebració. Han passat els anys i ja fa uns quants que això mateix ha passat aquí.

No tinc res especialment en contra d'aquells que volen incorporar celebracions forànies, però sóc un ferm defensor de potenciar les nostres. Assimilar sí però substituir no. I en aquest cas, les dues tradicions són força coincidents ja que si pels anglosaxons la Nit de Halloween del 31 d'octubre és el centre, per la tradició catalana aquest període va des d'aquesta mateixa nit, vigilia de Tots Sants fins el dia 2 de novembre, Dia de Difunts.

I justament el Dia de Difunts segons la nostra tradició passa una d'aquelles coses que semblen més propies de pel·lícules o de terres llunyanes. Però l'escenari de la història que us explicaré tot seguit no la trobareu en camps llunyans més allà de l’oceà sinó en el petit poble de Riells del Fai.

Soldats fantasmes

Assegura la tradició que en temps medievals vivien en aquest poble dues poderoses famílies enfrontades: els senyors de la Torre de Bellpuig (que no he estat capaç de trobar) i els amos d’un castell veí. Les batusses eren constant i semblava que l’odi entre les dues famílies no tenia fi, però vet aquí que l’hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla de l’adversari, i contra tot pronòstic, es van casar i van aconseguir establir entre les dues famílies una concòrdia del tot inesperada.

Malauradament no va durar gaire. El senyor del Bellpuig va enviudar i es va tornar a casar. La nova esposa va mirar d’enemistar-lo amb el seu fill, amb l’objectiu que el desheretés, i va fer tot el possible per a malmetre entre ells. Al final ho aconseguí i el senyor de Bellpuig va caure amb totes les seves hosts una nit damunt la casa forta on vivia el fill amb llur família. La lluita fos aferrissada i el pare i el fill s’enfrontaren cara a cara i caigueren ambdós morts per la mà del contrari alhora.

I des d’aleshores els veïns de la contrada asseguren que la nit del Dia de Difunts els combatents d’aquella batalla tornen de les seves tombes i envolten la casa forta (ara convertida en masia) reproduint tot el que va succeir aquella nit. Hom assegura que la gent de la rodalia té por de passar per aquell indret per a no veure’s embolicat en la batussa fantasmal.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 25 d’octubre del 2013

El mar i les palmeres

(Encetem un micaco sobre rails...)

L'Euromed passa per zones molt maques del nostre país, algunes a tocar del mar. Però hi ha un lloc on aquesta proximitat és quasi màgica, assegut al seient hi ha uns segons que sembla ben bé que el tren estigui passant pel mig de l'aigua. Aquest lloc és entre Cubelles i Vilanova i la Geltrú, al Principat, i de tant en tant provo de fer alguna foto amb l'iPhone, foto que gairebé mai surt bé… però de vegades queda una mica decent …

La Mediterrània des del mar

… i més endavant, ja per terres properes a Torredembarra el tren acompanya durant una bona estona un llarg passeig marítim. Allà vaig provar de fer una altra foto, amb uns 'resultats particulars'

Palmeres surrealistes

… sembla ser que a la càmera de l'iPhone a més de la realitat també li agrada el surrealisme !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Webs multillenguatge curioses

(Encetem un micaco web...)

Estava l'altra dia consultant la web del Mercadona quan em vaig adonar que entre les diferents llengües en que pots triar visualitzar la pàgina diferenciaven entre 'català' i 'valencià'. No és un cas estrany, n'hi ha unes quantes que ho fan (fins i tot oficials) i, per molt que els 'no nacionalistes' no ho diuen, és una forma de fer política de forma més o menys dissimulada.

Perquè si el que realment es volguès és utilitzar les variants dialectals d'una determinada llengua es podrien utilitzar fórmules més utilitzades en molts llocs com ara 'català/valencià' o 'català (valencià)'. Aquesta darrera, per exemple, s'utilitza de forma habitual quan s'utilitzen localismes, només cal recordar el procés d'instal·lació d'alguns sistemes operatius i programaris on hi ha diverses opcions d'espanyol o anglès.

I no és que jo tingui res en l'utilització de localismes, ni molt menys, ja em sembla prou bé. De fet, trobo que en el cas de la llengua castellana a Espanya no s'utilitzen tant com s'haurien d'utilitzar, ja que hi ha més diferència entre el castellà que parla un gadità i un asturià que entre el català que parla un gironí i un alacantí.

El problema ve quan es vol fer aquesta diferenciació i es fa de forma tan barruera que deixa ben clar per on van els trets. Mirem per un moment les diferències entre la pàgina del Mercadona en català i en valencià :

Mercadona (català)
Mercadona (valencià)

Resulta que hi ha tres opcions que no estan disponibles en valencià... però si en català ! Home, no és per ser perepunyetes, però si estan en català, com no és que no hi són en valencià? Perquè, de fet, el mateix passa en les versions en basc i en gallec, però clar, en aquest cas són llengües diferents! Potser ens volen dir alguna cosa els senyors del Mercadona? Vet aquí la forma dissimulada de fer política.

Hi ha, però, altres exemples més clarificadors encara que deixen ben clar el tipus de bilingüísme que realment volen certs partits polítics. Fem una ullada a la pàgina web de Rita Barberà, batllesa del PP de València. Per defecte la seva pàgina apareix en espanyol i té un aspecte similar a aquest...

Web Rita Barberá (espanyol)

... si us fixeu, a la part superior dreta hi ha una bandera de la ciutat de València que vol dir que podem canviar l'idioma de la pàgina i posar-ho en valencià. Bé, ho faig i el que veig és ...

Web Rita Barberá (valencià)

... o sigui, res de res en valencià, i fins i tot els missatges de disculpa estan en espanyol ! Voleu saber que entén per bilingüísme na Rita Barberá? A la seva pàgina queda ben clar.

I és que en Espanya la política fins i tot arriba al disseny de les pàgines web. Però ei... que els 'nacionalistas' som nosaltres, no ho oblideu !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Èxits fallits

(Encetem un micaco exitòs…)

Molts independentistes esperàvem amb certa curiositat (i cert neguit) quina seria la resposta dels unionistes a les manifestacions del 11 de Setembre. Volíem confirmar si allò que deien les darreres enquestes i que hom intuïa era cert.

Doncs bé, el dia 13 d'octubre podíem llegir això …

Notícia El Periódico

… que va passar el dia 12 ? Van ser tres milions de manifestants unionistes els que van omplir Barcelona ? Dos i mig? Dos? Un? 500.000?

Més aviat no. De fet, segons les dades corregides de Contrastant van ser, com a molt, uns 20000. La Guàrdia Urbana de Barcelona els va xifrar en 30000, la Delegación de Gobierno en més de 100000 (que hagués significat una diada castellera magnifica amb un 3 de 30000 amb folre i manilles) i els organitzadors en 160000 (5 de 30000 amb folre i manilles)

Fer el discurs que van fer tant l'Alícia Sánchez-Camacho com l'Albert Rivera i el Jordi Cañas destacant amb grandiloqüència que 'la Catalunya Silenciosa ha parlat' i veure que aquesta Catalunya Silenciosa són 20000 persones,… bé, què voleu que us digui, que per molt que sigui un discurs per consum intern com explica en Vicent Partal, viure tan allunyat de la realitat és una cosa que cap polític hauria de poder permetre's.

I per cert, aquests comportaments només fan que incrementar la nostra confiança en els números de les Balances Fiscals Autonòmiques que presentarà el Gobierno Español a final d'any...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 11 d’octubre del 2013

Torres de sang

(Encetem un micaco escuder…)

Aquest cap de setmana vinent és l'efemèride d'una d'aquelles dates que, tot i que ens pot semblar estranya i aliena, van marcar la història d'Occident i, de retruc, la nostra pròpia història. I és que el 13 d'Octubre de 1307 el Regne de França va iniciar la persecució de l'Ordre del Temple empresonant 140 templers, entre ells el Gran Mestre, Jacques de Molay. El procés va acabar amb aquesta poderosa ordre militar-religiosa i va obrir la porta a tot tipus enigmes i conspiracions històriques.

Al nostre país l'Ordre del Temple era particularment forta, no en va van ser els mentors d'un infant Jaume I i tenien moltes possessions tant en terres d'Aragó com del Principat, i després al País Valencià i a Ses Illes. Tot i que en un principi el rei Jaume II no va voler perseguir als templers, la pressió papal i l'amenaça d'un croada per part del rei francès va fer que els perseguís i que fos conquerint per la força (quan era necessari, amb la mínima violència i sense la repressió que es caracteritzava aquestes operacions en altres llocs) les possessions i castells templers un rere l'altre. Així castells com Cantavella, Castellote o el mateix Miravet van ser assetjats per les forces reals fins a la seva conquesta.

Castell de Miravet (foto Lohan11)

I és justament en aquest darrer on hi ha una llegenda sobre aquest fet. Al castell existeix una torre dita La Torre de la Sang que hom assegura que deu el seu nom a que allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir.

Curiosament, en l'altre punta de la península podem trobar una història idèntica. Fem un salt i anem fins a Jerez de los Caballeros, en terres extremenyes de la província de Badajoz

Jerez de los Caballeros

Aquestes terres van ser conquerides pel rei Alfonso IX de León amb ajuda dels templers, i la vila se'ls va atorgar a ells per a la seva protecció, a més de ser els responsables del seu repoblament i desenvolupament. Si el municipi és diu ' de los Caballeros' és exactament a causa d'ells.

La persecució dels Templers a Castella va ser molt més violenta i sistemàtica que no pas en terres de la Corona d'Aragó. De fet, els bens de l'Ordre a Castella van passar directament a la Corona, a diferència de la Corona d'Aragó que van passar a altres ordres com Els Hospitalers o l'Ordre de Montesa.

Així, la llegenda assegura que en Jerez de los Caballeros els monjos-soldats van presentar una fèrria resistència a les tropes reials, tanta que al final, una vegada vençuts, van ser tots degollats en un baluart de la muralla de la població, que va rebre el nom de Torre Sangrienta.

Enfocs diferents, històries similars i noms idèntics. De vegades, el món de la tradició ens dóna aquestes sorpreses !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 8 d’octubre del 2013

L'església del Penó

(Encetem un micaco commemoratiu…)

Demà és 9 d'Octubre, i com a tal una de les dates importants de la nostra nació, ja que el 9 d'Octubre de 1238 en Jaume I entrava a Balansiya amb les seves tropes després de la rendició de la ciutat. De fet la rendició com a tal es va produir el 28 de setembre quan els andalusins van hissar damunt del que després es coneixeria com a Torre del Temple un penó fet amb una tela blanca i quatre barres vermelles com a senyal de rendició. Aquest penó es va anomenar Penó de Conquesta i es pot visitar avui dia en l'Arxiu Històric Municipal que està situat en l'edifici de l'Ajuntament de València.

Sant Vicent de la Roqueta

La tradició assegura que aquest penó va ser considerat una relíquia i que en Jaume I va ordenar que es conservés a l'església de l'hospital de Sant Vicent, antic lloc de culte cristià dedicat al patró de la ciutat. El Rei volgué restaurar el temple i posar una comunitat monàstica, i convertir-lo en una espècie de santuari commemoratiu del restabliment del cristianisme. Fou el Monestir de Poblet qui es quedà amb la possessió del priorat de Sant Vicent.

Sant Vicent de la Roqueta

Aquesta església està situada en el carrer de Sant Vicent Màrtir, fora de les antigues muralles de la ciutat però molt proper al centre. Va ser construïda segurament als voltants del segle IV sobre la tomba del màrtir Sant Vicent al costat de la Via Augusta, i sembla ser que estaria envoltat per una necròpoli cristiana.

Sant Vicent de la Roqueta

El cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional Sermó de la Conquesta del segon centenari (1538), va dir que el penó es conservava a la volta de l'església de Sant Vicent i va defensar que aquesta peça era el mateix penó hissat pels andalusins. Cent anys després, el Justícia Criminal va assegurar que era vertader com deia la tradició. El 1885 va ser traslladat a la Casa de l'Ensenyança, lloc on avui en dia està l'actual edifici de l'Ajuntament de València.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 3 d’octubre del 2013

Infraestructures-ficció

(Encetem un micaco viari…)

Aquests dies es parla molt de les infraestructures i dels diners destinats a elles. No podia ser d'una altra manera, ja que als Pressupostos Generals de l'Estat presentats per l'Estat Espanyol la inversió estatal a Catalunya cau un 25%. Sembla complicat no relacionar aquesta dada amb tot el moviment secessionista que viu el Principat i amb l'eternament denunciat espoli fiscal.

Avui, però, voldria centrar-me en un aspecte més concret de les infraestructures, per ampliar aquest apunt que vaig publicar el gener passat sobre una infraestructura ferroviària que porta molts anys realitzant-se per terres tarragonines. Doncs bé, en aquests mesos hi ha hagut novetats. Si l'aspecte fa uns mesos era aquest …

Foto Gener

… ara mateix l'aspecte que hom pot veure al passar per allà amb tren és el següent :

Foto Setembre

Puc donar fe que (sinó ho han fet ja) estan a punt de començar a col·locar vies. La pregunta és… i per a què servirà ?

Cal tenir clar que aquest tram acaba pràcticament davant la central nuclear de Vandellòs, sense continuïtat més al sud (de moment). També cal dir que no sé pas si el tram més al nord (el que porta fins l'estació de l'AVE de Camp de Tarragona) també està en obres. Així les coses potser simplement s'estan executant un seguit d'obres que estaven pressupostades per zones concretes i que no tindran cap tipus de finalitat a curt o mitjà termini.

Ara bé, si l'actuació fos en tot el tram, tindríem una línia AVE des de Camp de Tarragona fins a Hospitalet de l'Infant. Si a això afegim que els actuals trens Euromed (model Alvia) poden circular tant per via d'amplada ibèrica com per via AVE, tenim que, hipotèticament, en un termini no gaire llarg, es pogués fes part del trajecte per via AVE i part per via convencional.

Seguint amb aquest supòsit, per a que la cosa fos realitzable aquesta tram d'AVE que s'està construint hauria d'arribar fins a l'estació de L'Aldea-Amposta-Tortosa (no gaire al sud de la central de Vandellòs) que seria el lloc on l'Euromed canviaria de tipus de via. Així, el trajecte Barcelona-L'Aldea es faria per línia AVE i d'allà fins a València per la via convencional.

Això representaria una millora en la circulació ferroviària de la zona al desdoblar el pas dels Euromeds (uns 12 trens diaris) per una altra via i alliberar així la via convencional (que en les zones de la Petroquímica, Cambrils i Hospitalet de l'Infant és de via única i és per on passen mercaderies, regionals, rodalies i trens de llarga distància) a més d'aconseguir un estalvi de temps en el viatge Barcelona - València.

Realment no es pot comparar a la desitjada remodelació del Corredor Mediterrani que reclamem des de fa temps des del Principat i des del País Valencià, però si que seria una millora. Ara, que el cost de l'obra justifiqui la millora que es pugui obtenir és una cosa que no puc valorar.

Encertaré la previsió? Tindrem un Euromed a mitjà termini que anirà en part per línia AVE? Només el temps ho dirà !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!