divendres, 21 d’abril de 2017

Un petit Sant Jordi

(Encetem un micaco amb roses…)
Rosa
Drac
Cavaller
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 18 d’abril de 2017

dimecres, 29 de març de 2017

En AVE cap a la via única

(Encetem un micaco ferroviari…)

Torno a parlar de les infraestructures ferroviàries i el Corredor Mediterrani, i és que començo creure que no n'hi ha cap exemple millor de com Espanya castiga al Principat i al País Valencià amb les infraestructures que aquesta obra. Aquesta setmana hem pogut llegir coses com aquestes…

Recull de notícies

El comentari del Ministro de Fomento parla tot solet, vincular el Corredor Mediterrani a Madrid només deixa ben clar que a Espanya *TOT* ha de passar per Madrid si vol existir. També és una mostra més del típic centralisme espanyol, com quan van inaugurar l'AVE d'Alacant i la publicitat de Renfe era 'la playa más cerca', a la que la gent d'Alacant responia 'nosaltres la seguim tenint a la mateixa distància!'. L'Estat Espanyol és com és i pensa com pensa, i no canviarà pas, ni ganes en té. Que per anar de Madrid a Castelló de la Plana (422 Km per carretera) es trigui el mateix que per anar de Barcelona a Castelló de la Plana (280 km per carretera) diu molt de per qui mira l'Estat.

Per la seva banda, el que ha dit en Rajoy, tot i que no ho sembla, és prou sucós. Comenta que el tram del Corredor Mediterrani estarà acabat per 2020 i que el tram Tarragona-Vandellòs  estaria en proves al començament del 2018.

Anem a pams. Fa més de tres anys ja vaig parlar d'unes suposades obres per allargar l'AVE que arribava a l'estació de Camp de Tarragona cap al sud, justament fins a Vandellòs. Aquestes obres, tres anys després (i amb molts kilòmetres d'AVE construïts per Espanya) segueixen així, en obres. És cert que han avançat, ja que si tafanegeu una mica per Google Maps podeu veure que bona part del recorregut ja té una doble via instal·lada tot i que també hi ha (poques) zones que encara tenen que acabar de fer-se.

Però el més curiós de tot és quan arribes a Vandellòs, just a on està la Central Nuclear. Allà podem veure en gris claret a l'esquerra el nou tram de vies i en fosc i més a la dreta la via existent fins ara, via, per cert, única.

Font: Google Maps

I què passa més endavant? Doncs passa que el tram de doble via (presumptament AVE) s'uneix a la zona de via actual i agafa el camí cap a València… amb via única ! O sigui, passem d'un tram nou de doble via (presumptament AVE) a un de via única d'amplada ibèrica.

Dimoni de Badalona 2016

Aquest és el famós tram Tarragona-Vandellòs del que parla en Rajoy. En resum la idea és que al 2018 es farà una prova d'un AVE que anirà a petar a una zona de via única d'amplada ibèrica on no s'està fent cap tipus d'obra més.

I aquí anem a la segona part de la qüestió: si en tres anys no han acabat de fer el traçat Tarragona-Vandellòs i això que ja estava començat… el 2020 tindran tot el Corredor Mediterrani de la zona del Principat acabat? Fins a Castelló de la Plana? Jo no m'ho crec, la veritat.

Excepte, clar, que per en Rajoy el Corredor Mediterrani sigui el que passa per Madrid… 

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 28 de març de 2017

Sense comentaris

(Encetem un micaco breu…)

Hi ha coses que no cal ni comentar, només cal observar ja que totes soles t'ho diuen tot...

Recull de notícies
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 17 de març de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

L'origen i el final

(Encetem un micaco actual…)

Ahir van condemnar a l'ex-president de la Generalitat i dues ex-conselleres per fer la consulta del 9N. Potser aquest 13M passarà a la història juntament amb el 10J, la data en que un altre tribunal va donar ales a l'independentisme i ens va portar al moment en que estem ara mateix.

Recordem que si som on som no va ser perquè Espanya es dediqués, de sobte, a ficar-se amb els catalans. Recordem que abans d'aquell 10J, els catalans van votar un referèndum per decidir si acceptaven un nou Estatut pel Principat. Un nou estatut que, recordem, no és que atorgués a Catalunya cap cosa que fos inacceptable per l'Estat Espanyol (que, recordem de nou, ja havia modificat el text i li havia donat el vist-i-plau). No era pas un text que ens millorés enormement el sistema de finançament, ni que ens anés a arreglar el desastre dels Rodalies, ni ens garantia pas la construcció del Corredor Mediterrani, ni ens facilitava ser més competitius, poder controlar els nostres aeroports i ports o tenir un sistema judicial propi. I tot i això, la majoria dels catalans que van anar a votar ho van acceptar.

Però tot i així i havien espanyols que ho trobaven massa, i aquests espanyols ho van portar als tribunals. Bé, als tribunals en general no, a un de particular. El que decidia sobre tot això. I, ves per on, el que ells controlaven. I un 10J va dictar a favor seu (és clar). I això va originar el que va originar.

Veient el problema que van crear, van pensar que ho podrien arreglar com sempre: fent-nos por. Però no va funcionar. Aleshores van pensar que ho podrien arreglar desprestigiant per corrupció a una part dels que defensaven, pel que fos, la independència. Però van fallar de nou, més que res perquè hi ha, si més no, la percepció que ells són més corruptes que nosaltres. Aleshores van provar la via judicial sense pensar que allà va ser on va començar tot. I aquí estem, amb uns polítics condemnats per haver posar unes urnes per a que els catalans votessin.

Tot va començar amb el que va dictaminar un tribunal i tot pot acabar en el que dictamini un tribunal, sobretot ara que vindran més sentències d'aquest tipus. Pel camí, la justícia espanyola ha quedat ben retractada per tot arreu i fins i tot des del Consell d'Europa li diuen, ni que sigui suaument, que no veuen clar això que fan.

De la mateixa manera que els tornavisos estan pensats per treballar amb cargols i no amb claus els tribunals de justícia no estan pensats per solucionar problemes polítics. Utilitzar-los per això no només no solucionarà el problema polític, sinó crearà molts d'altres que sorgiran al qüestionar-se com d'independent és realment el poder judicial. I un poder judicial depenent de l’executiu i ficant-se en temes polítics és tota una declaració de mort de la democràcia. I qui no ho vulgui veure...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 10 de març de 2017

dimarts, 7 de març de 2017

La llengua, la policia i el bilingüisme

La setmana passada va ser notícia el fet de que un ciutadà valencià va ser denunciat a Benidorm (Marina Baixa) per dirigir-se a dos polícias nacionales en valencià. Segons es podia llegir a la denúncia presentada pels agents :

«Realizando un control en vía pública el arriba denunciado cuando los actuantes proceden a identificarlo se dirige hablando en Valenciano. En retiradas (sic) ocasiones se le dice que no hablamos valenciano y que se dirija a los actuantes en castellano a lo que se niega en retiradas (sic) ocasiones manifestando que realizamos un servicio de chulería»

D'entrada a mi el que em sembla estrany és que, si tal com indiquen els agents ells no parlen valencià i el denunciat no els parlava en castellà... com saben que els va dir que realitzaven 'un servicio de chuleria' ? Sí, ja sé que és fàcil per a un castellanoparlant entendre el valencià, i això fa que els dubtes encara augmentin: realment no l'entenien o no el volien entendre?

Lamentablement aquest fet que ha passat amb els cossos de seguretat espanyols no és anecdòtic: en Almenara (Plana Baixa) un altre valencià va tenir problemes per parlar a la Guardia Civil en valencià. A Mallorca (Mallorca) un jove manifestant també va ser denunciat pel mateix motiu.

Obligar a una persona a canviar d'idioma, segons com es faci, pot ser un acte d'humiliació, especialment si és per fer que no parli la seva llengua materna i si qui t'ho fa és un agent de l'autoritat. Sobre el paper tens tota la llibertat de parlar amb l'idioma que desitgis, però tots sabem que la realitat no funciona així.

Per a que una societat sigui realment bilingüe tots els seus membres ho han de ser, puix és de l'única forma en que hom pot assegurar el dret de tothom a parlar en la llengua que prefereixi. Des del moment en que hi ha lleis que avalen unes llengües damunt de les altres i permeten que hi hagi persones monolingües aquest principi d'igualtat desapareix, ja que són aquestes persones les que volen a obligar als altres a parlar la llengua que ells trien. On està la llibertat aquí i qui la retalla?

No volia acabar sense enllaçar les denúncies per aquest fet realitzades des dels partits que defenen el bilingüisme... però no n'he trobat pas.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de març de 2017

dimarts, 28 de febrer de 2017

La torre de les muntanyes roges

 

(Encetem un micaco medieval...)

En aquest bloc ja he parlat amb anterioritat de Montroi, un poble valencià de la Ribera Alta. El tret més distintiu d'aquest poble és una torre almohade construïda sobre una muntanya de terra rogenca que està al costat del poble. Aquesta terra s'utilitzava per fabricar teules i atovons i el seu color va donar nom al poble, ja que del llatí vulgar "Monte Rubeos" (muntanyes roges) va derivar "Motrobios" i d'ell "Montroyo" com era conegut l'indret pels àrabs i que tenia certa importància en aquella època.

Vista de la Torre de Montroi

Aquesta torre almohade construïda al segle XII és present a l'escut de la població, i tot i que avui en dia és pràcticament l'únic que es veu al seu origen aquesta torre comptava amb un complex sistema defensiu format per un albacar i una muralla. Dins de la torre, al seu soterrani, també contava amb un aljub i un depòsit de queviures i un magatzem, Avui en dia encara es poden veure les escales que s'utilitzaven per pujar als diferents pisos de la torre, tot i que, lamentablement, plenes de pintades de brètols.

Detall interior torre

Amb la conquesta cristiana la torre es va contenir en un símbol feudal i va passar per les mans de l'Ordre del Temple i de la Ordre de Montesa. Finalment, va tornar a mans de la Corona. A banda de protegir l'alqueria musulmana, formava part del segon cinturó defensiu de la ciutat de València, juntament amb altres fortaleses de la Vall dels Alcalans, històrica comarca del País Valencià inclosa actualment a la Ribera Alta.

Torre de Montroi

Les vistes des del peu de la torre són magnifiques i ofereixen una bona panoràmica de bona part de la Vall dels Alcalans, i podem divisar part dels pobles, el riu Magre, que recorre bona part de la Vall, rodejat de les nombroses terres de conreu i petites muntanyes que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Vistes des de la torre de Montroi Vistes des de la torre de Montroi

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 17 de febrer de 2017

dimarts, 14 de febrer de 2017

Lladres de trens

(Encetem un micaco ferroviari…)

Quan jo era xiquet sentir parlar de lladres de trens era transportar-te a temps del Far West, amb un grapat de cowboys amb un mocador lligat a la part baixa del rostre cavalcant i foten trets al costat d'un tren de vapor enmig de praderes mig desèrtiques plenes de pols i cactus. Però el temps canvien i ara els trens es roben des dels despatxos per part de senyors amb corbata que no es conformen només en emportar-se en que va dins dels trens, sinó el tren sencer... i la via i tot !

La setmana passa el secretari valencià d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori Josep Vicent Boira denunciava que la connexió entre les estacions madrilenyes d'Atocha i Chamartín es pagaven amb els fons que la UE destinava al Corredor Mediterrani. I com podia ser això?

Fa anys la UE va definir el Corredor Mediterrani com un dels eixos fonamentals, davant de l'oposició del Gobierno Español (amb la ajuda del PSOE). I què ha passat ara? Doncs que el Gobierno Español ha ‘redefinit' el seu traçat i l'ha fet passat en part per... Madrid, tal com demostra aquest document on queda ben clar que s'ha inclòs la connexió Madrid-Algeciras en el Corredor Mediterrani amb el qual resulta que, a Espanya, el Corredor Mediterrani passa alhora per la costa mediterrània pel mig de la península... i ja sabem tots on es gasten a Espanya els calers quan passen aquestes coses. Per cert, per si no estàveu ja prou enfadats que sapigueu que la connexió de l'aeroport de Barajas amb l'AVE també es pagarà amb aquests diners.

Mentrestant, al Corredor Mediterrani de debò seguim amb zones de via única, amb zero plans d'ampliació i amb una execució de les obres d'Adif a Catalunya del 26,8% de les pressupostades (a Madrid és d'un 77%). El tema és tan greu que els empresaris valencians i catalans s'estan organitzant per reivindicar la seva construcció i a ells s'afegeixen també empresaris andalusos i murcians.

I és que, tot i que sembla increïble, el tema pot ser encara més greu, ja que hi ha gent que afirma que el famós tram Madrid-Algeciras és de fet inadequat per les mercaderies, bàsicament per l'orografia del terreny (que faria limitar massa la llargada dels trens de mercaderia) com pel negoci bàsic del mateix port d'Algeciras, que és més un port de transbord entre vaixells que un port de descàrrega. Així les coses, un pot arribar a sospitar que la utilització que faria el Gobierno Español d'aquesta connexió seria únicament per desviar els fons pels seus propis interessos i per bloquejar aquells que políticament no els interessen. El resultat? Inflar la capital i seguir deixant la indústria de gran part de l'Estat sense infraestructures competitives.

Recordeu allò del 'Espanya ens roba' ? Doncs poques vegades s'ha vist de forma tan clara.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 7 de febrer de 2017

Retorn a 1977

(Encetem un micaco crononauta…)

L'altra dia a Twitter podíem llegir una d'aquelles coses que has de llegir un parell de vegades ja que no t'acabes de creure el que estàs llegint...

Piulada Grup PP a les Corts

... el grup de les Corts Valencianes del PP es fa seu allò que diu un testimoni anònim entrevistat pel diari Valencia Plaza on es ve a dir que el valencià és més un destorb que una altra cosa.

Tot i que el PP valencià sempre ha estat hostil amb la llengua, darrerament està arribant a uns extrems com no es veien des dels temps més àlgids de la Batalla de València. Pocs dies abans, el PP van presentar una proposició per a que el Consell defensi que el valencià i el català són dues llengües diferents. Així tal qual, de cop i volta tirem 40 anys enrere.

El fet és tan bèstia que fins i tot dins del PP ja hi ha hagut discrepàncies. Un eurodiputat del PP li recorda a la líder del PP valencià que el català i el valencià són la mateixa llengua i que en política no tot s'hi val. Per una altra banda el president provincial del PP de València es demarca de la piulada feta pel seu grup de les Corts.

Des del meu punt de vista, revifar de forma tan virulenta aquesta polèmica només demostra que el PP del País Valencià és incapaç de generar noves propostes que facin que la ciutadania aposti de nou per ells. Això, en un partit tan tacat per la corrupció, que defensa re-centralitzar l'Estat i que no vol ni sentir a parlar en millorar el finançament tan deficitari que rep el País Valencià és mortal de necessitat, i per això recorren al vell anticatalanisme que tan bé els hi va funcionar en unes altres èpoques.

No deixa de ser simptomàtic que els populars, tan proclius a demanar als altres que no visquin al passat, vulguin tornar a temps passats de nou. Bé, potser mirant qui van ser els pares fundadors del partit tampoc és tan estrany...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de febrer de 2017

Badalona, Albiol i els musulmans

(Encetem un micaco badaloní…)

L'altra dia la regidora de Guanyem Badalona Fàtima Taleb va denunciar públicament haver rebut atacs xenòfobs a Badalona per causa de la seva condició de musulmana i ho va atribuir al clima de crispació que cap aquesta comunitat va crear l'exalcalde popular Xavier García Albiol. Aquest va contestar amb una piulada on va titllar a na Fàtima d'incompetent i de voler amagar la seva incompetència darrera la denúncia dels seus atacs. Com no podia ser d'una altra manera, no se'n va poder estar de recordar que la regidora és musulmana.

Que na Fàtima sigui competent o incompetent no ho puc dir, no tinc dades al respecte, però el que sí sé és que els atacs que ha rebut no han estat per aquesta causa sinó per la seva religió. Sospito que si aquests atacs es fessin per motius d'incompetència uns quants companys de partit del sr. Albiol en rebrien sovint. Us imagineu que passaria si ataquessin a membres del partit de l'Albiol per ser espanyolistes? I si diguéssim que només ho denuncien només per tapar les seves incompetències ?

Badalona és una ciutat complexa. De ser un petit llogaret va passar a cert una populosa ciutat en poc temps, amb molta gent nouvinguda que tenia altres costums i fins i tot una altra llengua. Encara avui en dia no s'ha acabat de poder integrar del tot a la societat catalana part d'aquelles persones i els seus descendents. Enmig d'aquest procés hem tingut una nova onada migratòria que ha portat a la ciutat gent amb orígens, costums i llengües encara més diverses. Com els nouvinguts (els d'aquesta onada recent i els de l'anterior) és concentren en determinats barris de la ciutat això complica moltíssim tota la feina dels integradors socials, de les escoles i dels serveis socials com ara els encarregats de l'assistència sanitària.

Si a això li sumen unes minories autòctones en determinats barris, com ara els gitanos, que també tenen la seva problemàtica particular i que es solapa amb els problemes anteriors ens podem fer una idea de com de complexa és la realitat badalonina. I si a aquesta realitat l'afegeixes la manca de recursos a causa de la crisi i de les retallades obtens un clima totalment explosiu on els populismes troben un entorn idoni per a desenvolupar-se.

Els prejudicis xenòfobs a Badalona no els va crear l'Albiol, venien de molt abans, només cal viure en un dels barris per saber-ho. Evidentment no és que tothom siguin uns xenòfobs i es vagi escopint a tot el musulmà/xinès/negre/sudamericà que va pel carrer, però si que hi ha un substrat que ha calat amb el típic discurs de l'incivisme, de que no respecten res, de que s'emporten tots els ajuts socials i que es carreguen els sous i el comerç.

Però va arribar l'Albiol i en comptes de mirar de frenar això ho va precipitar i cristal·litzar. I si abans l'idea ja estava arrelada ara va arrelar encara més. I ho va fer amb una visió electoralista clara, només cal veure com són socialment els barris on el PP té més força. Va atiar el foc xenòfob contra els musulmans (i contra els independentistes també, que a Badalona som minoria) i la cosa li va funcionar. Ho va calcular perfectament, sabia que molts musulmans no poden votar i que els independentistes no li votarien mai de la vida, així que pèrdues de vots 0. El càlcul era clar.

Un detall per a que ho veieu: heu vist a l'Albiol dir res dels gitanos? Crida l'atenció que no digui ni piu d'ells quan són una de les minories que també pateixen prejudicis arrelats i sovint al barri de Sant Roc, on viu bona part de la comunitat gitana de la ciutat, hi ha sovint notícies relacionades amb l'incivisme, la inseguretat o la violència. En canvi, no dubta en carregar contra altres minories de la ciutat. Perquè? Perquè els gitanos voten. I de fet, molts d'ells estan força a favor del discurs de l'Albiol. Fa uns anys fins i tot li van mostrar suport a l'Anglada, i aquests era un sac de vots que el PP de l'Albiol no volia perdre.

Davant de tot això exigir que s'ha de jutjar a la gent per allò que fa (o que deixa de fer) independent de que sigui musulmà/cristià/gitano/xinès/blanc/negre/marcià no és un 'postureo buenrollista' sinó una forma d'actuar bàsica i absolutament necessària si volem cimentar una ciutat sòlida i sense prejudicis per a tothom. Per fer-ho caldrà molta paciència, molta feina i, sobretot, molta transparència (encara que ja sabem que hi haurà qui no la voldrà ni veure) per combatre els prejudicis. I això costarà. I molt. Però no fer-ho és molt pitjor perquè ens pot portar a un món on manin els Albiols.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 31 de gener de 2017

Deslleialtats i desobediències

(Encetem un micaco lleial…)

Una de les coses que més ens han dit als independentistes des de les Espanyes és que hem de ser lleials i que les lleis estan per obeir-les. Quan et diuen una cosa així el primer que has de comprovar és que si qui t'ho diu ho fa.

Doncs bé, la primera sorpresa bé quan comproves que el Gobierno Central, sí, el mateix que porta al Tribunal Constitucional tot allò que s'aprova a Catalunya i que no l'agrada, ha desobeït 26 vegades els dictàmens del Tribunal Constitucional en que s'ha donat la raó a la Generalitat de Dalt. No una ni dos... 26 ! I tenen la santa vergonya d'anar dient que 'las sentencias estan para cumplirse'.

De fet, des d'Espanya no només es procedeix amb desobediència (quan no els interessa) sinó també amb deslleialtat, com ara la deslleialtat de posar traves a l'hora de pagar les beques als estudiants catalans escudant-se en que la tramitació des de la Generalitat de Dalt s'ha fet malament... quan, curiosament, a totes les altres comunitats autònomes ja ho han cobrat i allà no hi ha hagut cap problema ni errada, ves per on.

I les deslleialtats no acaben aquí. Des de sempre s'ha denunciat les poques ganes amb que l'Estat executa inversions a Catalunya. No fa gaire es va poder posar números a aquest fet, precisament en un d'aquells punts que més couen als catalans: les infraestructures ferroviàries. Segons vam poder saber, Adif només va executar el 26% del que tenia previst fer a Catalunya. La cosa és més perversa del que sembla, ja que no és que no tinguin les coses previstes ni pressupostades, és que si les tenen… però no les fan !

Així que la propera vegada que ens parlin d'obediències i de lleialtats ja sabreu que els hipòcrites no són els més adequats per parlar d'aquests temes.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 27 de gener de 2017

El tracte que ens mereixem

(Encetem un micaco diplomàtic…)

El món de la diplomàtica és un món complex i on s'han de fer concessions i tot una sèrie d'equilibris i de jocs malabars difícilment justificables en altres casos. Per això és un món on la discreció es valora de tant i on el llenguatge i les formes són molt importants. I és un món on la futura República Catalana ha de saber moure's des de abans de néixer. Per això és important la feina que fa el DiploCat i per això és important la conferència que van fer l’altra dia el President Puigdemont i els consellers Junqueras i Romeva a Brussel·les.

La independència no és guanyarà ni a Brussel·les, ni a Madrid ni a Berlín, és guanyarà a Barcelona, però des del moment de guanyar-la és important tenir els recolzaments necessaris per enfortir-la. Tal i com diu sovint en Vicent Partal, els estat no s'acabaran de definir fins que no hi estiguin obligats, i aquest moment serà just quan ens declarem independents. Per això és tant important la feina que es faci abans.

I és aquí on hem d'emmarcar la conferència d'aquesta setmana a Brussel·les, en aquest esforç per preparar el camí de després. El president de la Generalitat de Dalt i els consellers van anar a explicar als estats de la Unió Europea el que fem, el que farem, el perquè ho farem i com ho farem.

Evidentment això a Espanya no agrada gens. I ha estat vent evident com a respòs, com sempre, amb boicot i menyspreu. El boicot va quedar ben explícit en la carta que va enviar un eurodiputat del PP a la resta d'eurodiputats (en un to ben poc diplomàtic, per cert) i el menyspreu venia directament de la mà d'en Mariano Rajoy quan a Madrid i entre riallades va dir que a en Puigdemont se l'havia donat "el tracte que es mereixia". No hi ha canvis, és el tracte que rebem els catalans des de sempre quan reivindiquem dignitat a Madrid: boicot, burles i riallades. No en saben més.

L'altra dia a Brusel·les vam fer el que havíem de fer. I la resta d’estats també van fer el que havien de fer: veure, escoltar, callar i no posicionar-se. Si això des d'Espanya ho interpreten com fracàs és que no saben interpretar el món en el que viuen, però això tampoc és res de nou, amb Catalunya ho venen fent des de fa anys.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 24 de gener de 2017

Temporal de gregal

(Encetem un micaco remogut…)

Aquest passat cap de setmana la costa va patir els efectes d'un temporal de gregal fort. Us deixo ací unes fotos que vaig fer a la platja de Badalona.

Els bancs del temporal
Onades i escuma
Onades i mirador
El pont i les onades
El Pont
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 17 de gener de 2017

Típics i tòpics

(Encetem un micaco judicial…)

Cada lloc té les seves coses típiques, per exemple, a Barcelona són les xocolateries del carrer Petritxol, a Badalona l'Anís del Mono, i a València les Falles i les taronges. Si parlem de coses típiques d'Alacant de seguida ens ve a la ment els torrons (encara que realment són de Xixona…), les Fogueres i les platges... però sembla ser que hi ha quelcom entestat a crear una nova cosa típica d'Alacant: els jutges.

I és que la setmana passada primer vam poder llegir això …

Notícia Jutge Alacant demana traducció català

… com un jutge deia que el català era una llengua no oficial al País Valencià. Evidentment, utilitza el diferent nom de la llengua al País Valencià (valencià) per no equiparar-lo al català. I també, evidentment, no demana la traducció del text presentat per la Generalitat de Dalt al valencià sinó a... oh sorpresa... al castellà!. I ho fa saltant-se les com a mínim tretze sentències del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, una sentència del Tribunal Supremo i una altra del Tribunal Constitucional on s'admet que dóna validesa tant al terme "català" com al terme "valencià" per a referir-se a la llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Aquí tenim un exemple clar d'aquell tòpic que parlava dels grans 'defensors del valencià'. Per cert, us sona allò de que 'les sentències estan per complir-se?', doncs ja veieu...

Però clar, per a crear una tradició fan falta més espècimens peculiars, i poc després en vam tenir un altre...

Notícia Jutge Alacant restituir noms franquistes als carrers

… un jutge que entre altres coses ens ve a dir que un consistori no té competències per canviar el nom dels carrers gràcies a que el PP va presentar una demanda al jutjat. Potser sóc jo, però jo el que veuria més lògic seria portar al jutjat a tots aquells que volen mantenir noms feixistes als carrers d'una població, de fet crec que seria el més habitual en qualsevol país normal... Per cert, defensar el franquisme també és un tòpic bastant arrelat a molts llocs.

Però de fet, a un país normal no es permetria als jutges fer política des dels seus càrrecs, o almenys no fer només la política que l'interessa al Gobierno Central, no?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 10 de gener de 2017

Comencem amb 11 !

 

Qui apunt publica any empeny i empenyent empenyent aquest blog ja fa 11 anys que està en funcionament. I no vegis les coses que canvien en 11 anys en tots els aspectes. Queden lluny aquells temps en que et felicitaven perquè el blog complia 2 anys...

Quan vaig començar amb el bloc ho vaig fer en la pàgina bloc.cat, amb un ordinador mig barebone amb Windows XP, utilitzant com a gestor de blog el WB Editor i l'editor d'imatges Paint Shop Pro. Les notícies que m'agradaven les guardava en del.ici.ous i els apunts a mig escriure els feia amb el Open Office.

No gaire temps després em vaig passar al món Mac. De Fet, quan estava amb el blog estava provant un Hackintosh que em va agradar tant que va fer que comprés el meu primer ordinador Mac, un Mac Mini que el vaig utilitzar de servidor 24h al dia i que 8 anys després encara funciona... per a segons quines coses !

Doncs bé, 11 anys després el panorama és el següent: la plataforma és Blogger, on vaig canviar després d'un periode mooolt llarg de problemes amb bloc.cat, el meu ordinador és un iMac de 21" de l'any 2009 que tot i que Apple ja l'ha marcat com 'vintage' em funciona perfectament (i que duri!), el programa gestor de blogs és el MarsEdit, l'editor d'imatges és el Pixelmator, les notícies les guardo al Pocket i els apunts els edito amb el Microsoft OneNote.

Uns quants canvis... però ja veureu dintre d'onze anys més !!!

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!