dimarts, 12 de setembre de 2017

Alea iacta est

(Encetem un micaco manifestant…)

La setmana passada el Principat va creuar el seu Rubicó amb l'aprovació per part del Parlament de les lleis de desconnexió, creant una legalitat catalana des d'on convocar, de forma legal, un referèndum vinculant d'autodeterminació. Des d'aquell moment el clima polític es va escalfar molt i tots hem pogut veure com els esdeveniments i les declaracions es succeeixen a ritme trepidant.

Però restaven importants incògnites, com ara saber si podria la Generalitat de Dalt controlar el que està passant i, sobretot, com respondria la gent a tot això ? Per sort, els dubtes es van esvair ràpidament veient que la majoria d'ajuntaments van decidir col·laborar amb l'organització del referèndum, encara que és cert que a algunes de les ciutats més grans del país s'ha decidit no col·laborar o bé, a hores d'ara, encara no està decidit.

I la resposta de la gent… bé, només cal veure les imatges d'ahir…

Manifestació del 11S de 2017

… sis anys de mobilitzacions milionàries i de forma pacífica és la millor tarja de presentació que un moviment social pot tenir. Si a aquestes alçades encara hi ha qui dubta és que, sincerament, no l'interessa veure la realitat.

I així les coses podem saber de forma clara que ara mateix no hi ha lloc per l'equidistància, o s'hi està a favor de que els ciutadans votin o s'hi està en contra. No hi ha més matisos possibles. Ahir llegia que una batllessa socialista demanava a el president Puigdemont que el Govern no fiqués pressió als ajuntaments… és trist veure que no entenen res: la pressió real ve de la gent del poble que vol votar.

Ahir la gent, de nou, ho va dir de forma clara: vol votar, i molts volen votar SI. Les coses ja estan en un punt de no retorn. La votació, d'una forma o una altra, s'ha de fer, el poble no acceptarà un no com a resposta.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dijous, 7 de setembre de 2017

El cas dels catalans

(Encetem un micaco remember…)

Un dels temes que concentra l'actualitat política a l'Estat Espanyol és el 'Procés' que es viu a Catalunya. Tot i que no ho sembli a la Unió Europea també és un tema que genera certa preocupació, i a més, no ha estat la primera vegada que això passa en l'àmbit europeu.

Ara fa més poc més de tres-cents anys, a una Europa que mirava d’acabar amb els enfrontaments entre les grans potències un dels temes candents a les conselleries europees era 'el Cas dels catalans', com es va anomenar al conjunt de debats i acords sobre el destí polític del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht.

El problema té l'origen en que al Pacte de Gènova Anglaterra s'havia compromès a garantir la conservació de les constitucions de Catalunya si aquesta es sumava al bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió Espanyola, fins i tot si el guanyador fos Felipe V.

Quan la situació geopolítica europea va canviar a causa de ser coronat Carles d'Àustria com emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra va cercar acords de pau amb França. Quan l'ambaixador anglès, seguint les instruccions de la reina Anna d'Anglaterra va reclamar que els catalans no perdessin llurs Constitucions, la resposta  de Felipe V va ser :

"Per aquests canalles, aquests pocavergonyes, el rei no atorgarà mai els seus privilegis, doncs no seria rei si ho fes, i esperem que la reina [d'Anglaterra] no ens els vulgui exigir. [...] Sabem que la pau us és tan necessària com a nosaltres i no la voldreu trencar per una bagatel·la"

L'ambaixador de Felipe V ho justificava dient que "perquè tocant als privilegis que els reis, per pura bondat, van atorgar als catalans, s'han fet indignes d'ells per la seva mala conducta". Aquesta posició no va agradar a Carles d'Àustria, que demanava que es conservessin les Constitucions Catalanes (incloent Mallorca e Eivissa) o bé que es reconegués la República Catalana, fet que el va portar a excloure's del Tractat d'Utrecht.

Més tard, la reina d'Anglaterra va rebre a l'ambaixador dels Tres Comuns de Catalunya i li va dir que havia fet tot el que havia pogut per Catalunya i el seu ambaixador va mirar d'obtenir una sortida honrosa per a Corona Anglesa afirmant que Felipe V garantia vides i béns als catalans, però quant a les seves lleis i institucions pròpies només es comprometia al fet que tinguessin «tots aquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Castelles»

L'Imperi Austríac es va incorporar a la Pau d'Utrecht més tard, i un dels temes més difícil d'acordar va ser el Cas dels Catalans. Sobre la negativa de Felipe V, aquest li va enviar una carta al seu avi el rei Lluís XIV de França :

"No és per odi ni per sentiment de venjança pel que sempre m'he negat a aquesta restitució, sinó perquè significaria anul·lar la meva autoritat i exposar-me a revoltes contínues, fer reviure el que la seva rebel·lió ha extingit i que tantes vegades van experimentar els reis, els meus predecessors, que van quedar afeblits a causa de semblants rebel·lions que havien usurpat la seva autoritat. [...] Si [Carles VI] s'ha compromès a favor dels catalans i els mallorquins, ha fet malament i, en tot cas, ha de conformar-se de la mateixa manera que ho ha fet la reina d'Anglaterra, jutjant que els seus compromisos ja es veien satisfets amb la promesa que he fet de conservar-los els mateixos privilegis que als meus fidels castellans"

Finalment, en el Tractat de Viena l'emperador austríac va acabar cedint ja que aquesta demanda feia impossible l'acord. Les contrapartides van ser generoses.

Mentrestant, sense els seus antics aliats, Barcelona i altres indrets encara resistien els exèrcits borbònics quan la reina Anna d'Anglaterra va morir i el seu successor, Jordi I de Gran Bretanya, va donar un canvi sobre la visió anglesa del cas i va pressionar a Lluís XIV de França sobre aquest tema. Lamentablement, la capitulació de Barcelona el 12 de setembre de 1714 va incidir profundament en que no s'arribés més enllà per canviar uns pactes que a la Gran Bretanya els hi eren molt favorables.

Tot i així, a la Gran Bretanya van aparèixer moltes crítiques sobre la seva política vers els seus aliats catalans, com ara les publicacions ”The Case of the Catalans Considered" on es pot llegir :

"Els seus avantpassats els van llegar els privilegis que gaudeixen des de fa segles. Ara han de renunciar a ells sense honor i han de deixar, després d'ells, una raça d'esclaus? No; prefereixen morir tots; o la mort o la llibertat, aquesta és la seva decidida elecció. [...]

Totes aquestes qüestions toquen el cor de qualsevol ciutadà britànic generós quan considera el cas dels catalans... La paraula catalans no serà sinònim de la nostra deshonra?"

El Cas dels Catalans

Per la seva banda a "The Deplorable History of the Catalans", després de narrar el succeït durant la guerra, elogiava l'heroisme dels catalans: «ara el món ja compta amb un nou exemple de la influència que pot exercir la llibertat en ments generoses».

Encara que tot això no va comportar cap canvi i els Decrets de Nova Planta van liquidar els estatus d'Aragó, València i Catalunya com a estats.

Però la història fa moltes voltes i més de 300 anys després de que un rei Borbó esborrés les llibertats d'un petit poble aquest poble torna a reclamar-les fent que els esforços de l'antic monarca per evitar noves rebel·lions hagin fracassat.

PS: Per cert, això de que els catalans van gaudir dels privilegis dels habitants de les Dues Castelles és discutible. Per exemple, als habitants de les Dues Castelles en Felipe V no els va obligar mai a utilitzar un altre idioma que no fos el seu.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 4 de setembre de 2017

divendres, 30 de juny de 2017

Fi de curs blogaire 2016-2017

 

Toca temps d'anar-se'n de vacances, ni que sigui blogaires. Déu n'hi do el que hem passat des de la darrera parada estiuenca i Déu n'hi do el que ens espera a la tornada. Cap guionista de sèrie seria capaç de posar tanta emoció al final de temporada !

I és que en un any hem tingut constància de la 'Operación Catalunya' i de com de podrides estan les clavegueres d'un Estat que vol prohibir que part dels seus ciutadans expressin la seva opinió votant. També ha quedat clar, per si hom encara no s'ho creia, que per aquí anem a totes i ja tenim data i pregunta pel referèndum que farem l'1 d'octubre davant el tancament en banda del Gobierno Español i la incredulitat cada vegada més gran de la comunitat internacional que no entén com és que no es vol permetre votar als catalans.

Així que millor que agafem forces aquest estiu ja que el setembre, de nou, i axò ja comença a ser un clàssic, es dibuixa força mogut. Bon estiu i bones vacances a tothom i ens llegim al setembre.

Vacances estiu 2017

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!

dimarts, 27 de juny de 2017

El primer sender

 

(Encetem un micaco excursionista...)

Tinc sort de que a en Micaquet l'agrada tant com a mi anar a la muntanya. Tot i que ja fa temps que hem fet alguna excursió ara fa poc va fer el seu primer 'sender' oficial i s'ho va passar d'allò més bé. En concret vam fer el SL-C-141, un sender circular que et porta de la part urbana de Santa Coloma de Gramenet fins al Turó del Pollo, on estan les restes del poblat ibèric de Puig Castellar.

Panel SL-C 141

Vam començar el camí al complex esportiu de Torribera i vam aprofitar per agafar forces dinant a la Font de Sant Bartomeu, un indret força tranquil i arborat…

Camí de la Font de Sant Bartomeu

… a partir d'allà el camí es tot de pujada fins arribar a l'ermita de Sant Onofre i a més com el camí és ample i amb no gaires arbres el sol et cau amb força, però les vistes cada cop són més espectaculars i això fa que el camí no es faci pesat …

Panoràmica Serra de Marina

…i al passar pel costat del camí de l'ermita ja vam tenir una bona vista del nostre objectiu final, el turó on està el poblat ibèric de Puig Castellar

Turó del Pollo

… i just allà vam veure que des de damunt del turó (però amunt amunt) hi havia hom que ens estava observant …

Xoriguer

… vam continuar sota la seva mirada fins arribar i pujar al turó. El darrer tros és costerut però està ben habilitat. Les restes estan arreglades i n'hi ha uns quants panells informatius …

Puig Castellar Puig Castellar

… però el millor de tot van ser les vistes, ja sigui de la part del litoral o de la part del Vallès …

Panoràmica des de Puig Castellar

… i tot i que feia un dia boníssim dalt el turó bufava un vent tant fort que una jaqueta no molestava pas. Vam estar una estona descansant i després vam agafar el camí de tornada, ja més relaxat perquè era baixada, que ens va portar de nou a la part urbana de Santa Coloma… i ja vaig començar a rumiar quina serà la següent excursió !

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 22 de juny de 2017

L'encantada de Montalt

(Encetem un micaco màgic…)

Tornem a estar en Sant Joan, una de les nits més màgiques de l'any i la veritable Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit està plena de tradicions, la coca, el cava, les fogueres, els petards i mil i una llegendes relacionades, i entre totes aquestes llegendes n'hi ha d'un tipus que és clàssic d'aquesta nit: les encantades.

Explica la tradició que temps era temps al cim del Montalt existia un castell avui en dia enderrocat. En ell hi vivia una dama molt bella, però que no trobava casador. Es va obsessionar amb la qüestió i només tenia un objectiu en ment: ser encara més bonica per tal de trobar pretendent.

Montalt a Google Earth

Un dia va sentir que l'aigua de la font situada a peu del castell cobria virtuts màgiques al punt de la mitjanit de Sant Joan i feia que la persona que es banyés just en aquell moment fos cent vegades més bonica del que era a l'entrar. La dama, molt il·lusionada, va preparar-ho tot per l'ocasió i acompanyada de dues serventes es va dirigir a la font la nit de la revetlla.

A l'arribar, es va despullar i quan eren gairebé mitjanit i estava tota nua a punt de banyar-se va veure dos ulls vermells brillants que la miraven des de la foscor. Tota espantada, cercà ràpidament la seva roba i les serventes, però havien desaparegut. A l'instant es va sentir abrigada per una seda finíssima, molt suau. Eren els seus cabells que l'havien crescut instantàniament i l'havien tapada tota… i des d'aquell moment no es va saber res més de la dama.

Diuen que encara volta aquells verals, i que és especialment visible la nit de Sant Joan, quan amb la cabellera llarga com si fos un fil d'or i la seva bellesa enlluerna a tothom que la veu, tot i que passa esquerpa com una ombra que fuig.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 19 de juny de 2017

Refrescar-se !

(Encetem un micaco acalorit…)

 

Ànec al riu Besòs
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 de juny de 2017

dimarts, 13 de juny de 2017

El riu ressuscitat

(Encetem un micaco fluvial...)

El riu Besòs és un petit riu situat al nord de la comarca del Barcelonès, al Principat de Catalunya. Tot i ser petit porta aigua tot l'any i del seu llit sortia el famós Rec Comtal que durant l'Edat Mitjana proveïa d'aigua a la ciutat de Barcelona.

Als anys 70 i 80 del segle passat aquest riu va ser cèlebre per ser el més contaminat d'Europa. L'aigua bruta, la pudor i l'escuma era una cosa quotidiana i era més una claveguera a cel obert que no pas un curs fluvial. Afortunadament, a partir dels anys 90 es va començar a treballar per canviar això.

Aquesta feina ha permès que en plena àrea metropolitana de Barcelona puguem veure imatges com aquesta…

Riu Besòs

… i que el riu s'hagi convertit en l'habitat de nombroses espècies de aus …

Aus del riu Besòs Aus del riu Besòs

… i de peixos …

Peixos del riu Besòs Peixos del riu Besòs

… al mateix temps, també se han rehabilitat espais veïns del riu en diversos municipis i, poc a poc, el llit del riu i el seu entorn va agafant un aspecte que mai hauria d'haver perdut i és un lloc on s'està molt bé passejant, fent esport o simplement veient com passa l'aigua, tot i que encara hi ha molta feina a fer. I això, per la gent que vivim a ciutat, és un luxe que hem de conservar sigui com sigui.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 9 de juny de 2017

Y no estaba muerto, no, no,...

(Encetem un micaco Llàtzer…)

D'això...

Notícies defunció procés

...a això...

Notícies defunció procés

Quina credibilitat tenen els que deien que no arribaríem aquí? Quina credibilitat tenen quan diuen que no es farà? Quina por tenen a que es faci si sempre diuen que ells en són més? Hi ha quelcom millor per arreglar els problemes que tothom pugui votar?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 de juny de 2017

El substrat

(Encetem un micaco dictatorial…)

La setmana passada es podien llegir les següent notícies…

Dimoni de Badalona 2016

… veieu cap patró? Oi que sí? Desenes d'anys després de finalitzada (oficialment) la dictadura encara hi ha partits polítics espanyols que s'oposen a que se li faci qualsevol tipus de condemna.

M'ha semblat particularment molest la notícia sobre la simbologia franquista i la forma en que el PP i C's s’hi han oposat perquè consideren que només es centra en les víctimes d'una part. Aquest argument és simplement vomitiu. És cert que en una guerra totes les parts solen tenir actuacions condemnables, però no és menys cert que en aquella guerra en particular les que feia una part eren actes descontrolats i perseguits per ells mateixos i les que feia l'altra eren actes planificats, metòdics i fomentats des dels més alts nivells. I això sense parlar del gran tema, que són els gairebé quaranta anys de després de la guerra on els actes condemnables i les víctimes eren bàsicament només les d'un bàndol.

La notícia de la prefectura de Via Laietana també té el seu què, sobretot per la postura de C's que ve a ser incongruent respecte al de la notícia anterior ja que el museu estaria també enfocat a les víctimes d'una part no? I això per no recordar com se n'alegren els seus simpatitzants i com aplaudeixen quan es manifesten per davant d'aquest lloc.

I la darrera notícia només ens ve a reafirmar que això de complir les lleis i les sentències judicial, tal i com explicava l'altra dia, a Espanya sembla ser que només és obligatori quan l'interessa al Gobierno de torn…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 29 de maig de 2017

Ous de platja

(Encetem un micaco ovípar…)

Quan aquest estiu vam visitar el Acuario de Sevilla una de les coses que ens va cridar més l'atenció va ser aquesta peixera amb ous de taurons i rajades…

Aquari amb ous de tauró

… una d'aquelles coses que saps però no has vist mai, que situes molt lluny del teu entorn urbà en el que vius de forma quotidiana i que només pots veure en indrets com aquest.

Però fa pocs dies, passejant per la vora del mar a la platja de Badalona vam poder veure això…

Ou de tauró a la platja

… un ou de tauró a la platja de Badalona ! No és pas una cosa inusual, de sempre s'han parlat de tintoreres (taurons blaus) que viuen en aquestes aigües (i qui sap si hi ha alguna altra espècie més), però veure allò que consideres 'exòtic' just al costat d'on vius és sorprenent… i gratificant.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 26 de maig de 2017

Banderetes 2017 Edition

(Encetem un micaco de símbols…)

Tots hem pogut llegir darrerament notícies de actuacions legals en contra de les estelades. L'any 2012 vaig fer aquest apunt sobre la curiosa interpretació de la llei 39/1981, més coneguda com a Ley de Banderas. L'any 2013 vaig tornar a fer un altre apunt sobre el tema. I com diuen que no hi ha dos sense tres, aquest apunt segueix la saga.

Dilluns passat el President Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva van fer una conferència a Madrid per explicar el procés independentista. Davant del lloc on el van fer es van manifestar grups contraris a la independència i vam poder veure imatges com aquesta…

Imatge concentació a Madrid

Ara m'agradaria recordar el que diu la Ley de Banderas :

Art. 8 Ley de Banderas
Art. 9 Ley de Banderas

Es pot veure que vulnerant l'article 8 hi ha una bandera espanyola amb el símbol de la Falange, partit polític. També n'hi ha una amb l'escut franquista (no contemplat a la llei) i tres amb frases escrites (que poden o no vulnerar la llei segons quina sigui la interpretació que es faci). També es poden veure agents de policia que vulneren l'article 9 de la Ley de Banderes al no corregir la vulneració que fa la bandera amb el símbol de la Falange.

I tot això no estaria de més recordar-s'ho a aquells que el seu únic argument consisteix en repetir de forma continuada que les lleis estan fetes per a complir-se.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!