divendres, 30 de juny de 2017

Fi de curs blogaire 2016-2017

 

Toca temps d'anar-se'n de vacances, ni que sigui blogaires. Déu n'hi do el que hem passat des de la darrera parada estiuenca i Déu n'hi do el que ens espera a la tornada. Cap guionista de sèrie seria capaç de posar tanta emoció al final de temporada !

I és que en un any hem tingut constància de la 'Operación Catalunya' i de com de podrides estan les clavegueres d'un Estat que vol prohibir que part dels seus ciutadans expressin la seva opinió votant. També ha quedat clar, per si hom encara no s'ho creia, que per aquí anem a totes i ja tenim data i pregunta pel referèndum que farem l'1 d'octubre davant el tancament en banda del Gobierno Español i la incredulitat cada vegada més gran de la comunitat internacional que no entén com és que no es vol permetre votar als catalans.

Així que millor que agafem forces aquest estiu ja que el setembre, de nou, i axò ja comença a ser un clàssic, es dibuixa força mogut. Bon estiu i bones vacances a tothom i ens llegim al setembre.

Vacances estiu 2017

 

Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra lliure !!

dimarts, 27 de juny de 2017

El primer sender

 

(Encetem un micaco excursionista...)

Tinc sort de que a en Micaquet l'agrada tant com a mi anar a la muntanya. Tot i que ja fa temps que hem fet alguna excursió ara fa poc va fer el seu primer 'sender' oficial i s'ho va passar d'allò més bé. En concret vam fer el SL-C-141, un sender circular que et porta de la part urbana de Santa Coloma de Gramenet fins al Turó del Pollo, on estan les restes del poblat ibèric de Puig Castellar.

Panel SL-C 141

Vam començar el camí al complex esportiu de Torribera i vam aprofitar per agafar forces dinant a la Font de Sant Bartomeu, un indret força tranquil i arborat…

Camí de la Font de Sant Bartomeu

… a partir d'allà el camí es tot de pujada fins arribar a l'ermita de Sant Onofre i a més com el camí és ample i amb no gaires arbres el sol et cau amb força, però les vistes cada cop són més espectaculars i això fa que el camí no es faci pesat …

Panoràmica Serra de Marina

…i al passar pel costat del camí de l'ermita ja vam tenir una bona vista del nostre objectiu final, el turó on està el poblat ibèric de Puig Castellar

Turó del Pollo

… i just allà vam veure que des de damunt del turó (però amunt amunt) hi havia hom que ens estava observant …

Xoriguer

… vam continuar sota la seva mirada fins arribar i pujar al turó. El darrer tros és costerut però està ben habilitat. Les restes estan arreglades i n'hi ha uns quants panells informatius …

Puig Castellar Puig Castellar

… però el millor de tot van ser les vistes, ja sigui de la part del litoral o de la part del Vallès …

Panoràmica des de Puig Castellar

… i tot i que feia un dia boníssim dalt el turó bufava un vent tant fort que una jaqueta no molestava pas. Vam estar una estona descansant i després vam agafar el camí de tornada, ja més relaxat perquè era baixada, que ens va portar de nou a la part urbana de Santa Coloma… i ja vaig començar a rumiar quina serà la següent excursió !

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 22 de juny de 2017

L'encantada de Montalt

(Encetem un micaco màgic…)

Tornem a estar en Sant Joan, una de les nits més màgiques de l'any i la veritable Festa Nacional dels Països Catalans. Aquesta nit està plena de tradicions, la coca, el cava, les fogueres, els petards i mil i una llegendes relacionades, i entre totes aquestes llegendes n'hi ha d'un tipus que és clàssic d'aquesta nit: les encantades.

Explica la tradició que temps era temps al cim del Montalt existia un castell avui en dia enderrocat. En ell hi vivia una dama molt bella, però que no trobava casador. Es va obsessionar amb la qüestió i només tenia un objectiu en ment: ser encara més bonica per tal de trobar pretendent.

Montalt a Google Earth

Un dia va sentir que l'aigua de la font situada a peu del castell cobria virtuts màgiques al punt de la mitjanit de Sant Joan i feia que la persona que es banyés just en aquell moment fos cent vegades més bonica del que era a l'entrar. La dama, molt il·lusionada, va preparar-ho tot per l'ocasió i acompanyada de dues serventes es va dirigir a la font la nit de la revetlla.

A l'arribar, es va despullar i quan eren gairebé mitjanit i estava tota nua a punt de banyar-se va veure dos ulls vermells brillants que la miraven des de la foscor. Tota espantada, cercà ràpidament la seva roba i les serventes, però havien desaparegut. A l'instant es va sentir abrigada per una seda finíssima, molt suau. Eren els seus cabells que l'havien crescut instantàniament i l'havien tapada tota… i des d'aquell moment no es va saber res més de la dama.

Diuen que encara volta aquells verals, i que és especialment visible la nit de Sant Joan, quan amb la cabellera llarga com si fos un fil d'or i la seva bellesa enlluerna a tothom que la veu, tot i que passa esquerpa com una ombra que fuig.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 19 de juny de 2017

Refrescar-se !

(Encetem un micaco acalorit…)

 

Ànec al riu Besòs
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 16 de juny de 2017

dimarts, 13 de juny de 2017

El riu ressuscitat

(Encetem un micaco fluvial...)

El riu Besòs és un petit riu situat al nord de la comarca del Barcelonès, al Principat de Catalunya. Tot i ser petit porta aigua tot l'any i del seu llit sortia el famós Rec Comtal que durant l'Edat Mitjana proveïa d'aigua a la ciutat de Barcelona.

Als anys 70 i 80 del segle passat aquest riu va ser cèlebre per ser el més contaminat d'Europa. L'aigua bruta, la pudor i l'escuma era una cosa quotidiana i era més una claveguera a cel obert que no pas un curs fluvial. Afortunadament, a partir dels anys 90 es va començar a treballar per canviar això.

Aquesta feina ha permès que en plena àrea metropolitana de Barcelona puguem veure imatges com aquesta…

Riu Besòs

… i que el riu s'hagi convertit en l'habitat de nombroses espècies de aus …

Aus del riu Besòs Aus del riu Besòs

… i de peixos …

Peixos del riu Besòs Peixos del riu Besòs

… al mateix temps, també se han rehabilitat espais veïns del riu en diversos municipis i, poc a poc, el llit del riu i el seu entorn va agafant un aspecte que mai hauria d'haver perdut i és un lloc on s'està molt bé passejant, fent esport o simplement veient com passa l'aigua, tot i que encara hi ha molta feina a fer. I això, per la gent que vivim a ciutat, és un luxe que hem de conservar sigui com sigui.

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 9 de juny de 2017

Y no estaba muerto, no, no,...

(Encetem un micaco Llàtzer…)

D'això...

Notícies defunció procés

...a això...

Notícies defunció procés

Quina credibilitat tenen els que deien que no arribaríem aquí? Quina credibilitat tenen quan diuen que no es farà? Quina por tenen a que es faci si sempre diuen que ells en són més? Hi ha quelcom millor per arreglar els problemes que tothom pugui votar?

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 6 de juny de 2017

El substrat

(Encetem un micaco dictatorial…)

La setmana passada es podien llegir les següent notícies…

Dimoni de Badalona 2016

… veieu cap patró? Oi que sí? Desenes d'anys després de finalitzada (oficialment) la dictadura encara hi ha partits polítics espanyols que s'oposen a que se li faci qualsevol tipus de condemna.

M'ha semblat particularment molest la notícia sobre la simbologia franquista i la forma en que el PP i C's s’hi han oposat perquè consideren que només es centra en les víctimes d'una part. Aquest argument és simplement vomitiu. És cert que en una guerra totes les parts solen tenir actuacions condemnables, però no és menys cert que en aquella guerra en particular les que feia una part eren actes descontrolats i perseguits per ells mateixos i les que feia l'altra eren actes planificats, metòdics i fomentats des dels més alts nivells. I això sense parlar del gran tema, que són els gairebé quaranta anys de després de la guerra on els actes condemnables i les víctimes eren bàsicament només les d'un bàndol.

La notícia de la prefectura de Via Laietana també té el seu què, sobretot per la postura de C's que ve a ser incongruent respecte al de la notícia anterior ja que el museu estaria també enfocat a les víctimes d'una part no? I això per no recordar com se n'alegren els seus simpatitzants i com aplaudeixen quan es manifesten per davant d'aquest lloc.

I la darrera notícia només ens ve a reafirmar que això de complir les lleis i les sentències judicial, tal i com explicava l'altra dia, a Espanya sembla ser que només és obligatori quan l'interessa al Gobierno de torn…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 29 de maig de 2017

Ous de platja

(Encetem un micaco ovípar…)

Quan aquest estiu vam visitar el Acuario de Sevilla una de les coses que ens va cridar més l'atenció va ser aquesta peixera amb ous de taurons i rajades…

Aquari amb ous de tauró

… una d'aquelles coses que saps però no has vist mai, que situes molt lluny del teu entorn urbà en el que vius de forma quotidiana i que només pots veure en indrets com aquest.

Però fa pocs dies, passejant per la vora del mar a la platja de Badalona vam poder veure això…

Ou de tauró a la platja

… un ou de tauró a la platja de Badalona ! No és pas una cosa inusual, de sempre s'han parlat de tintoreres (taurons blaus) que viuen en aquestes aigües (i qui sap si hi ha alguna altra espècie més), però veure allò que consideres 'exòtic' just al costat d'on vius és sorprenent… i gratificant.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 26 de maig de 2017

Banderetes 2017 Edition

(Encetem un micaco de símbols…)

Tots hem pogut llegir darrerament notícies de actuacions legals en contra de les estelades. L'any 2012 vaig fer aquest apunt sobre la curiosa interpretació de la llei 39/1981, més coneguda com a Ley de Banderas. L'any 2013 vaig tornar a fer un altre apunt sobre el tema. I com diuen que no hi ha dos sense tres, aquest apunt segueix la saga.

Dilluns passat el President Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva van fer una conferència a Madrid per explicar el procés independentista. Davant del lloc on el van fer es van manifestar grups contraris a la independència i vam poder veure imatges com aquesta…

Imatge concentació a Madrid

Ara m'agradaria recordar el que diu la Ley de Banderas :

Art. 8 Ley de Banderas
Art. 9 Ley de Banderas

Es pot veure que vulnerant l'article 8 hi ha una bandera espanyola amb el símbol de la Falange, partit polític. També n'hi ha una amb l'escut franquista (no contemplat a la llei) i tres amb frases escrites (que poden o no vulnerar la llei segons quina sigui la interpretació que es faci). També es poden veure agents de policia que vulneren l'article 9 de la Ley de Banderes al no corregir la vulneració que fa la bandera amb el símbol de la Falange.

I tot això no estaria de més recordar-s'ho a aquells que el seu únic argument consisteix en repetir de forma continuada que les lleis estan fetes per a complir-se.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 23 de maig de 2017

El gestor rèmora

(Encetem un micaco gestor…)

Una de les múltiples funcions que fa un estat amb els seus ciutadans és la de gestor. Així, ha d'administrar els diners que l'arriben des de diferents vies i revertir-los en el funcionament de tots aquells serveix que ofereix a la seva ciutadania. Per fer-ho bé, hauria d'utilitzar els mitjans més eficients amb l'objectiu tant d'assegurar una bona entrada d'ingressos com per garantir que els serveix oferts es poden mantenir amb aquells ingressos i ofereixen la qualitat mínima que necessita la gent.

Això en el nostre cas no passa. Només cal veure el lamentable servei que s'ofereix als Rodalies i a les connexions ferroviàries que no són AVE en general. Per no parlar de diferents instal·lacions que també gestiona l'estat com ara l'Estació de Sants. Que a aquestes alçades la principal estació ferroviària de Barcelona no tingui *un* ascensor per comunicar-la directament amb la xarxa de metro és una autèntica vergonya.

Però després tenim casos més flagrants, com el de l'aeroport. I ja no és només que l'Estat, com a gestor, no es preocupi pel seu bon funcionament sinó que sembla que ja els hi està bé, cosa doblement greu sabent que és un dels que majors beneficis. Com igual de greu és no potenciar els ports amb el Corredor Mediterrani i vendre un traçat ferroviari que evita la majoria d'ells.

És el que passa quan el gestor prima aspectes polítics sobre aspectes socioeconòmics. Així és com pots explicar que en comptes de cuidar la gallina d'ous d'or et dediques a mirar de que aquesta gallina vagi al niu que a tu més t'agrada amb el perill de que, pel camí, et quedis sense gallina i sense ous.

I mentrestant tant, qui paga tot el desgavell són el conjunt de ciutadans, tots, els d'aquí i els d'allà, els que voten A i el que voten B però això sembla només escandalitzar a uns quants. I a sobre molts dels altres encara s'indignen de que ens escandalitzem.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 16 de maig de 2017

Quo Vadis, PSC ?

(Encetem un micaco actual…)

La setmana des de l'entorn del PSC ens van arribar unes quantes notícies si més no que criden l'atenció…

Recull notícies PSC

Comencem per la dels llibres. Voler fer una campanya per fomentar la lectura enviant llibres a en Trump no és que sigui poc efectiva, és que és populista amb P majúscula. Segurament servirà per sortir una estona als mitjans i l'única lectura que fomentaran serà la dels articles que parlin d'aquest fet. Que a més la campanya la realitzi l'empresa que va dirigir la campanya electoral al candidat socialista a la batllia de Barcelona i on, curiosament, el cap d'aquesta empresa és amic del candidat és força lleig.

Seguim per la de l'accent andalús. Si això l'hagués dit qualsevol membre d'ERC o del PDeCAT les acusacions de xenofòbia s'haguessin escoltat fins a Copenhaguen, però no ha estat el cas. I és sorprenent, ja que no és la primera vegada que passa… recordeu quan el exministre Sevilla deia que en Montilla no era un bon candidat a la Generalitat per 'charnego' ? Aquestes són coses de la 'gauche divine' barcelonina, coses que no ens són pas estranya a uns quants…

I acabem amb la que més rebombori va aixecar, la de que ERC no vol obrir les fosses del franquisme per motius (ves per on) xenòfobs. Bé, només cal recordar un comentari de l'ONU sobre el tema…

Notícia ONU i memòria història

Fa temps que penso que el PSC ara mateix és com un gall sense cap, que corre però que no sap cap a on va. Haver-se alienat de format tan clara amb el PP i C's contra el Procés (ells que havien defensat el 'volem votar'), la submissió total davant del PSOE i l'aliança (més o menys clara) del PSOE amb el PP a Madrid els ha passat una forta factura, tot i que no ho vulguin demostrar. Amb les sortides de to com la de les fosses només demostren que no tenen projecte polític, que estan totalment perduts i que l'únic que saben fer és mirar d'atacar a altres per fer-se notar, mentre segueixen fent (sempre que poden) la ‘política d’amiguisme’ que havien practicat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S'han posat a fer de PP sense veure que la gent, si ha de triar, triarà l'original o com a molt la seva marca 'moderna'

I, al final, aquest partit que durant anys era la insígnia de l'esquerra i del 'catalanisme amable' al final acabarà desapareixent. O sigui, com UDC. I és que, cada vegada més, s'està demostrant que Catalunya no és país de terceres vies.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 9 de maig de 2017

divendres, 5 de maig de 2017

dimarts, 2 de maig de 2017

El corredor de pa sucat amb oli

(Encetem un micaco corredor…)

Uns dels apunts que més m'agraden del company XeXu són aquells que fan referència a "l'excursionista de pa sucat amb oli", tal com s'anomena a ell mateix. Doncs bé, jo avui confesso que sóc un 'corredor de pa sucat amb oli'.

Sembla ser que anar a córrer (o 'running' com li agraden dir ara) s'ha posat de moda, no és estrany llegir notícies sobre el dolent que potser fer-ho sense preparació o dels diners que es gasta la gent que practica aquest esport. Jo ho vinc fent des de fa més de 25 anys, tot i que quan va néixer en Micaquet ho vaig deixar durant uns anys i ara farà justament un any que ho vaig reprendre, sobretot per consell del metge que hem va dir que m'aniria molt bé per la hipertensió (i realment ho va).

Sempre he fet més o menys el mateix trajecte, de Badalona a Montgat per la platja, uns 10km (una mica més d'una hora) que faig dues vegades per setmana a un ritme tranquil (no arriba a 9 km/h). De vegades puc fer una carrera més de 5km a la setmana, però d'aquí ja no hi passo.

Recorregut

I tinc moltes manies sobre aquest assumpte: no m'agrada córrer pel mig de la ciutat, m'agrada fer-ho per la platja (mira, el corredor mediterrani!...), ja que allà tinc dues coses que trobo fonamentals : aire menys viciat (tot i que no deixes d'estar en una ciutat) i no haver d'estar parant i arrancant cada dos per tres, agafes el teu ritme i vas tranquil, cosa que mentalment em va d'allò més bé. Unes altres manies són sobre l'equipament: no m'agraden les coses ajustades i no m'agrada portar allò del braç per portar el mòbil. Prefereixo portar una motxilla on guardar les coses i… la meva gorra de córrer de sempre !

Equipament

La motxilla, a més, em va bé per portar una jaqueta pels temps en que fa fresqueta i que em poso just a l'acabar, ja que una altra de les manies és que m'agrada caminar una estona abans i després de córrer. De fet, generalment acabo pel centre de Badalona, compro el pa al forn que més m'agrada de la ciutat i vaig caminant cap a casa.

Tampoc no m'agraden les grans curses més o menys populars ni les massificacions, a mi córrer em relaxa i per això prefereixo fer-ho a primera hora i amb tranquil·litat. Tampoc tinc obsessió per reduir temps o fer més distància, el que faig és el que he fet sempre, em fa sentir bé i amb això ja en tinc prou. Em sembla molt bé la gent a qui sí li agradi tot això, però a mi no em va.

I per acabar les manies, m'agrada córrer a primera hora del matí, sortir abans de que surti el sol i veure com es fa de dia mentre corro (o quan just acabo). I això fa que darrerament m'emporti una càmera per fer fotos de la sortida de sol.

Sortida de sol

Durant aquests anys ha canviat molt tot el relacionat amb aquest esport. De fet ha canviat fins i tot l'escenari, recordo que als primers anys a Badalona no s'havia fet bona part del Passeig Marítim i els petrolers encara arribaven al Pont del Petroli, per no parlar del camí entre Badalona i Montgat que era… Ara tot això ha canviat molt, i per a bé. També recordo aquells walkmans que portava i que no tenen ni punt de comparació amb els auriculars bluetooth i els smartphone d'avui dia, que et diuen la distància que portes, el ritme, el temps total… de fet, no sabia que havia fet 10km durant tota la vida fins l'any passat !

En fi, que jo seguiré fent les meves carreres mentre el cos m'aguanti, em trobi bé, em faci sentir bé i el metge no em digui el contrari.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 28 d’abril de 2017