dilluns, 29 de maig de 2017

Ous de platja

(Encetem un micaco ovípar…)

Quan aquest estiu vam visitar el Acuario de Sevilla una de les coses que ens va cridar més l'atenció va ser aquesta peixera amb ous de taurons i rajades…

Aquari amb ous de tauró

… una d'aquelles coses que saps però no has vist mai, que situes molt lluny del teu entorn urbà en el que vius de forma quotidiana i que només pots veure en indrets com aquest.

Però fa pocs dies, passejant per la vora del mar a la platja de Badalona vam poder veure això…

Ou de tauró a la platja

… un ou de tauró a la platja de Badalona ! No és pas una cosa inusual, de sempre s'han parlat de tintoreres (taurons blaus) que viuen en aquestes aigües (i qui sap si hi ha alguna altra espècie més), però veure allò que consideres 'exòtic' just al costat d'on vius és sorprenent… i gratificant.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 26 de maig de 2017

Banderetes 2017 Edition

(Encetem un micaco de símbols…)

Tots hem pogut llegir darrerament notícies de actuacions legals en contra de les estelades. L'any 2012 vaig fer aquest apunt sobre la curiosa interpretació de la llei 39/1981, més coneguda com a Ley de Banderas. L'any 2013 vaig tornar a fer un altre apunt sobre el tema. I com diuen que no hi ha dos sense tres, aquest apunt segueix la saga.

Dilluns passat el President Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva van fer una conferència a Madrid per explicar el procés independentista. Davant del lloc on el van fer es van manifestar grups contraris a la independència i vam poder veure imatges com aquesta…

Imatge concentació a Madrid

Ara m'agradaria recordar el que diu la Ley de Banderas :

Art. 8 Ley de Banderas
Art. 9 Ley de Banderas

Es pot veure que vulnerant l'article 8 hi ha una bandera espanyola amb el símbol de la Falange, partit polític. També n'hi ha una amb l'escut franquista (no contemplat a la llei) i tres amb frases escrites (que poden o no vulnerar la llei segons quina sigui la interpretació que es faci). També es poden veure agents de policia que vulneren l'article 9 de la Ley de Banderes al no corregir la vulneració que fa la bandera amb el símbol de la Falange.

I tot això no estaria de més recordar-s'ho a aquells que el seu únic argument consisteix en repetir de forma continuada que les lleis estan fetes per a complir-se.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 23 de maig de 2017

El gestor rèmora

(Encetem un micaco gestor…)

Una de les múltiples funcions que fa un estat amb els seus ciutadans és la de gestor. Així, ha d'administrar els diners que l'arriben des de diferents vies i revertir-los en el funcionament de tots aquells serveix que ofereix a la seva ciutadania. Per fer-ho bé, hauria d'utilitzar els mitjans més eficients amb l'objectiu tant d'assegurar una bona entrada d'ingressos com per garantir que els serveix oferts es poden mantenir amb aquells ingressos i ofereixen la qualitat mínima que necessita la gent.

Això en el nostre cas no passa. Només cal veure el lamentable servei que s'ofereix als Rodalies i a les connexions ferroviàries que no són AVE en general. Per no parlar de diferents instal·lacions que també gestiona l'estat com ara l'Estació de Sants. Que a aquestes alçades la principal estació ferroviària de Barcelona no tingui *un* ascensor per comunicar-la directament amb la xarxa de metro és una autèntica vergonya.

Però després tenim casos més flagrants, com el de l'aeroport. I ja no és només que l'Estat, com a gestor, no es preocupi pel seu bon funcionament sinó que sembla que ja els hi està bé, cosa doblement greu sabent que és un dels que majors beneficis. Com igual de greu és no potenciar els ports amb el Corredor Mediterrani i vendre un traçat ferroviari que evita la majoria d'ells.

És el que passa quan el gestor prima aspectes polítics sobre aspectes socioeconòmics. Així és com pots explicar que en comptes de cuidar la gallina d'ous d'or et dediques a mirar de que aquesta gallina vagi al niu que a tu més t'agrada amb el perill de que, pel camí, et quedis sense gallina i sense ous.

I mentrestant tant, qui paga tot el desgavell són el conjunt de ciutadans, tots, els d'aquí i els d'allà, els que voten A i el que voten B però això sembla només escandalitzar a uns quants. I a sobre molts dels altres encara s'indignen de que ens escandalitzem.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 16 de maig de 2017

Quo Vadis, PSC ?

(Encetem un micaco actual…)

La setmana des de l'entorn del PSC ens van arribar unes quantes notícies si més no que criden l'atenció…

Recull notícies PSC

Comencem per la dels llibres. Voler fer una campanya per fomentar la lectura enviant llibres a en Trump no és que sigui poc efectiva, és que és populista amb P majúscula. Segurament servirà per sortir una estona als mitjans i l'única lectura que fomentaran serà la dels articles que parlin d'aquest fet. Que a més la campanya la realitzi l'empresa que va dirigir la campanya electoral al candidat socialista a la batllia de Barcelona i on, curiosament, el cap d'aquesta empresa és amic del candidat és força lleig.

Seguim per la de l'accent andalús. Si això l'hagués dit qualsevol membre d'ERC o del PDeCAT les acusacions de xenofòbia s'haguessin escoltat fins a Copenhaguen, però no ha estat el cas. I és sorprenent, ja que no és la primera vegada que passa… recordeu quan el exministre Sevilla deia que en Montilla no era un bon candidat a la Generalitat per 'charnego' ? Aquestes són coses de la 'gauche divine' barcelonina, coses que no ens són pas estranya a uns quants…

I acabem amb la que més rebombori va aixecar, la de que ERC no vol obrir les fosses del franquisme per motius (ves per on) xenòfobs. Bé, només cal recordar un comentari de l'ONU sobre el tema…

Notícia ONU i memòria història

Fa temps que penso que el PSC ara mateix és com un gall sense cap, que corre però que no sap cap a on va. Haver-se alienat de format tan clara amb el PP i C's contra el Procés (ells que havien defensat el 'volem votar'), la submissió total davant del PSOE i l'aliança (més o menys clara) del PSOE amb el PP a Madrid els ha passat una forta factura, tot i que no ho vulguin demostrar. Amb les sortides de to com la de les fosses només demostren que no tenen projecte polític, que estan totalment perduts i que l'únic que saben fer és mirar d'atacar a altres per fer-se notar, mentre segueixen fent (sempre que poden) la ‘política d’amiguisme’ que havien practicat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S'han posat a fer de PP sense veure que la gent, si ha de triar, triarà l'original o com a molt la seva marca 'moderna'

I, al final, aquest partit que durant anys era la insígnia de l'esquerra i del 'catalanisme amable' al final acabarà desapareixent. O sigui, com UDC. I és que, cada vegada més, s'està demostrant que Catalunya no és país de terceres vies.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 9 de maig de 2017

divendres, 5 de maig de 2017

dimarts, 2 de maig de 2017

El corredor de pa sucat amb oli

(Encetem un micaco corredor…)

Uns dels apunts que més m'agraden del company XeXu són aquells que fan referència a "l'excursionista de pa sucat amb oli", tal com s'anomena a ell mateix. Doncs bé, jo avui confesso que sóc un 'corredor de pa sucat amb oli'.

Sembla ser que anar a córrer (o 'running' com li agraden dir ara) s'ha posat de moda, no és estrany llegir notícies sobre el dolent que potser fer-ho sense preparació o dels diners que es gasta la gent que practica aquest esport. Jo ho vinc fent des de fa més de 25 anys, tot i que quan va néixer en Micaquet ho vaig deixar durant uns anys i ara farà justament un any que ho vaig reprendre, sobretot per consell del metge que hem va dir que m'aniria molt bé per la hipertensió (i realment ho va).

Sempre he fet més o menys el mateix trajecte, de Badalona a Montgat per la platja, uns 10km (una mica més d'una hora) que faig dues vegades per setmana a un ritme tranquil (no arriba a 9 km/h). De vegades puc fer una carrera més de 5km a la setmana, però d'aquí ja no hi passo.

Recorregut

I tinc moltes manies sobre aquest assumpte: no m'agrada córrer pel mig de la ciutat, m'agrada fer-ho per la platja (mira, el corredor mediterrani!...), ja que allà tinc dues coses que trobo fonamentals : aire menys viciat (tot i que no deixes d'estar en una ciutat) i no haver d'estar parant i arrancant cada dos per tres, agafes el teu ritme i vas tranquil, cosa que mentalment em va d'allò més bé. Unes altres manies són sobre l'equipament: no m'agraden les coses ajustades i no m'agrada portar allò del braç per portar el mòbil. Prefereixo portar una motxilla on guardar les coses i… la meva gorra de córrer de sempre !

Equipament

La motxilla, a més, em va bé per portar una jaqueta pels temps en que fa fresqueta i que em poso just a l'acabar, ja que una altra de les manies és que m'agrada caminar una estona abans i després de córrer. De fet, generalment acabo pel centre de Badalona, compro el pa al forn que més m'agrada de la ciutat i vaig caminant cap a casa.

Tampoc no m'agraden les grans curses més o menys populars ni les massificacions, a mi córrer em relaxa i per això prefereixo fer-ho a primera hora i amb tranquil·litat. Tampoc tinc obsessió per reduir temps o fer més distància, el que faig és el que he fet sempre, em fa sentir bé i amb això ja en tinc prou. Em sembla molt bé la gent a qui sí li agradi tot això, però a mi no em va.

I per acabar les manies, m'agrada córrer a primera hora del matí, sortir abans de que surti el sol i veure com es fa de dia mentre corro (o quan just acabo). I això fa que darrerament m'emporti una càmera per fer fotos de la sortida de sol.

Sortida de sol

Durant aquests anys ha canviat molt tot el relacionat amb aquest esport. De fet ha canviat fins i tot l'escenari, recordo que als primers anys a Badalona no s'havia fet bona part del Passeig Marítim i els petrolers encara arribaven al Pont del Petroli, per no parlar del camí entre Badalona i Montgat que era… Ara tot això ha canviat molt, i per a bé. També recordo aquells walkmans que portava i que no tenen ni punt de comparació amb els auriculars bluetooth i els smartphone d'avui dia, que et diuen la distància que portes, el ritme, el temps total… de fet, no sabia que havia fet 10km durant tota la vida fins l'any passat !

En fi, que jo seguiré fent les meves carreres mentre el cos m'aguanti, em trobi bé, em faci sentir bé i el metge no em digui el contrari.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 28 d’abril de 2017

dimarts, 25 d’abril de 2017

Productivitat i sostenibilitats

(Encetem un micaco AVE…)

La setmana passada el Gobierno Español es va dedicar a celebrar els 25 anys de la creació de la primera línia de TGV de l'Estat. Durant aquella celebració el Presidente del Gobierno va dir coses com aquesta …

Notícia Diari ARA

… voldria fixar-me en dues paraules : 'sostenible' i 'productiva'. Comencem per la segona, ‘productiva' : El diari ARA feia l'altra dia aquest article on s'explicava que de productiva res de res, que la inversió feta en els AVEs no es recuperarà mai i que,per exemple, la línia Barcelona-Madrid pot arribar a recuperar el 46% de la inversió al llarg del temps. Ni tenint en compte els criteris mediambientals o de benefici social surten els números. Ara mateix, només el corredor Madrid-Andalucía cobreix el cost de manteniment i finançament de la línia, el Barcelona-Madrid ho fa en el 95% i la resta estan per sota del 40%.

Anem per l'altra terme, 'sostenible': en Rajoy el va dir fent referència a termes econòmics, que acabem de veure que no són certs. Si ho fem tenint en compte termes mediambientals (reducció d'emissions CO2,…) la cosa va una mica més encaminada ja que la línia Barcelona-Madrid és la segona línia de l'Estat Espanyol en sostenibilitat. Però… quina és la primera ?

Doncs la línia Barcelona-València, aquesta línia que no té TGV ni construït ni planificat i que té trams amb una única via. Aquesta és la línia més sostenible de l'Estat Espanyol, d'un estat que, recordem, utilitza línies de TGV per connectar la capital de l'Estat amb poblacions de 66.000 habitants com Zamora mentre, recordem de nou, la 2a i la 3a ciutat de l'Estat segueixen unides per una infraestructura ferroviària d'amplada ibèrica i amb trams on només hi ha una única via.

I per acabar una dada estadística, si entreu a aquesta web podreu veure que a l'any 2010 el trajecte ferroviari València-Madrid tenia 728.000 passatgers i el Barcelona-València 883.900. Un anys després, en 2011, el València-Madrid es dispara fins a 1.815.2000 i el Barcelona-València es manté en 840.000. Què va passar el 2011? Que es va inaugurar l'AVE Madrid-València, un AVE per un trajecte que tenia menys passatgers que el Barcelona-València.

Ara caldria saber quin criteri van seguir per a prendre aquesta decisió…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 21 d’abril de 2017

Un petit Sant Jordi

(Encetem un micaco amb roses…)
Rosa
Drac
Cavaller
 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 18 d’abril de 2017

dimecres, 29 de març de 2017

En AVE cap a la via única

(Encetem un micaco ferroviari…)

Torno a parlar de les infraestructures ferroviàries i el Corredor Mediterrani, i és que començo creure que no n'hi ha cap exemple millor de com Espanya castiga al Principat i al País Valencià amb les infraestructures que aquesta obra. Aquesta setmana hem pogut llegir coses com aquestes…

Recull de notícies

El comentari del Ministro de Fomento parla tot solet, vincular el Corredor Mediterrani a Madrid només deixa ben clar que a Espanya *TOT* ha de passar per Madrid si vol existir. També és una mostra més del típic centralisme espanyol, com quan van inaugurar l'AVE d'Alacant i la publicitat de Renfe era 'la playa más cerca', a la que la gent d'Alacant responia 'nosaltres la seguim tenint a la mateixa distància!'. L'Estat Espanyol és com és i pensa com pensa, i no canviarà pas, ni ganes en té. Que per anar de Madrid a Castelló de la Plana (422 Km per carretera) es trigui el mateix que per anar de Barcelona a Castelló de la Plana (280 km per carretera) diu molt de per qui mira l'Estat.

Per la seva banda, el que ha dit en Rajoy, tot i que no ho sembla, és prou sucós. Comenta que el tram del Corredor Mediterrani estarà acabat per 2020 i que el tram Tarragona-Vandellòs  estaria en proves al començament del 2018.

Anem a pams. Fa més de tres anys ja vaig parlar d'unes suposades obres per allargar l'AVE que arribava a l'estació de Camp de Tarragona cap al sud, justament fins a Vandellòs. Aquestes obres, tres anys després (i amb molts kilòmetres d'AVE construïts per Espanya) segueixen així, en obres. És cert que han avançat, ja que si tafanegeu una mica per Google Maps podeu veure que bona part del recorregut ja té una doble via instal·lada tot i que també hi ha (poques) zones que encara tenen que acabar de fer-se.

Però el més curiós de tot és quan arribes a Vandellòs, just a on està la Central Nuclear. Allà podem veure en gris claret a l'esquerra el nou tram de vies i en fosc i més a la dreta la via existent fins ara, via, per cert, única.

Font: Google Maps

I què passa més endavant? Doncs passa que el tram de doble via (presumptament AVE) s'uneix a la zona de via actual i agafa el camí cap a València… amb via única ! O sigui, passem d'un tram nou de doble via (presumptament AVE) a un de via única d'amplada ibèrica.

Dimoni de Badalona 2016

Aquest és el famós tram Tarragona-Vandellòs del que parla en Rajoy. En resum la idea és que al 2018 es farà una prova d'un AVE que anirà a petar a una zona de via única d'amplada ibèrica on no s'està fent cap tipus d'obra més.

I aquí anem a la segona part de la qüestió: si en tres anys no han acabat de fer el traçat Tarragona-Vandellòs i això que ja estava començat… el 2020 tindran tot el Corredor Mediterrani de la zona del Principat acabat? Fins a Castelló de la Plana? Jo no m'ho crec, la veritat.

Excepte, clar, que per en Rajoy el Corredor Mediterrani sigui el que passa per Madrid… 

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 28 de març de 2017

Sense comentaris

(Encetem un micaco breu…)

Hi ha coses que no cal ni comentar, només cal observar ja que totes soles t'ho diuen tot...

Recull de notícies
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 17 de març de 2017

dimarts, 14 de març de 2017

L'origen i el final

(Encetem un micaco actual…)

Ahir van condemnar a l'ex-president de la Generalitat i dues ex-conselleres per fer la consulta del 9N. Potser aquest 13M passarà a la història juntament amb el 10J, la data en que un altre tribunal va donar ales a l'independentisme i ens va portar al moment en que estem ara mateix.

Recordem que si som on som no va ser perquè Espanya es dediqués, de sobte, a ficar-se amb els catalans. Recordem que abans d'aquell 10J, els catalans van votar un referèndum per decidir si acceptaven un nou Estatut pel Principat. Un nou estatut que, recordem, no és que atorgués a Catalunya cap cosa que fos inacceptable per l'Estat Espanyol (que, recordem de nou, ja havia modificat el text i li havia donat el vist-i-plau). No era pas un text que ens millorés enormement el sistema de finançament, ni que ens anés a arreglar el desastre dels Rodalies, ni ens garantia pas la construcció del Corredor Mediterrani, ni ens facilitava ser més competitius, poder controlar els nostres aeroports i ports o tenir un sistema judicial propi. I tot i això, la majoria dels catalans que van anar a votar ho van acceptar.

Però tot i així i havien espanyols que ho trobaven massa, i aquests espanyols ho van portar als tribunals. Bé, als tribunals en general no, a un de particular. El que decidia sobre tot això. I, ves per on, el que ells controlaven. I un 10J va dictar a favor seu (és clar). I això va originar el que va originar.

Veient el problema que van crear, van pensar que ho podrien arreglar com sempre: fent-nos por. Però no va funcionar. Aleshores van pensar que ho podrien arreglar desprestigiant per corrupció a una part dels que defensaven, pel que fos, la independència. Però van fallar de nou, més que res perquè hi ha, si més no, la percepció que ells són més corruptes que nosaltres. Aleshores van provar la via judicial sense pensar que allà va ser on va començar tot. I aquí estem, amb uns polítics condemnats per haver posar unes urnes per a que els catalans votessin.

Tot va començar amb el que va dictaminar un tribunal i tot pot acabar en el que dictamini un tribunal, sobretot ara que vindran més sentències d'aquest tipus. Pel camí, la justícia espanyola ha quedat ben retractada per tot arreu i fins i tot des del Consell d'Europa li diuen, ni que sigui suaument, que no veuen clar això que fan.

De la mateixa manera que els tornavisos estan pensats per treballar amb cargols i no amb claus els tribunals de justícia no estan pensats per solucionar problemes polítics. Utilitzar-los per això no només no solucionarà el problema polític, sinó crearà molts d'altres que sorgiran al qüestionar-se com d'independent és realment el poder judicial. I un poder judicial depenent de l’executiu i ficant-se en temes polítics és tota una declaració de mort de la democràcia. I qui no ho vulgui veure...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 10 de març de 2017

dimarts, 7 de març de 2017

La llengua, la policia i el bilingüisme

La setmana passada va ser notícia el fet de que un ciutadà valencià va ser denunciat a Benidorm (Marina Baixa) per dirigir-se a dos polícias nacionales en valencià. Segons es podia llegir a la denúncia presentada pels agents :

«Realizando un control en vía pública el arriba denunciado cuando los actuantes proceden a identificarlo se dirige hablando en Valenciano. En retiradas (sic) ocasiones se le dice que no hablamos valenciano y que se dirija a los actuantes en castellano a lo que se niega en retiradas (sic) ocasiones manifestando que realizamos un servicio de chulería»

D'entrada a mi el que em sembla estrany és que, si tal com indiquen els agents ells no parlen valencià i el denunciat no els parlava en castellà... com saben que els va dir que realitzaven 'un servicio de chuleria' ? Sí, ja sé que és fàcil per a un castellanoparlant entendre el valencià, i això fa que els dubtes encara augmentin: realment no l'entenien o no el volien entendre?

Lamentablement aquest fet que ha passat amb els cossos de seguretat espanyols no és anecdòtic: en Almenara (Plana Baixa) un altre valencià va tenir problemes per parlar a la Guardia Civil en valencià. A Mallorca (Mallorca) un jove manifestant també va ser denunciat pel mateix motiu.

Obligar a una persona a canviar d'idioma, segons com es faci, pot ser un acte d'humiliació, especialment si és per fer que no parli la seva llengua materna i si qui t'ho fa és un agent de l'autoritat. Sobre el paper tens tota la llibertat de parlar amb l'idioma que desitgis, però tots sabem que la realitat no funciona així.

Per a que una societat sigui realment bilingüe tots els seus membres ho han de ser, puix és de l'única forma en que hom pot assegurar el dret de tothom a parlar en la llengua que prefereixi. Des del moment en que hi ha lleis que avalen unes llengües damunt de les altres i permeten que hi hagi persones monolingües aquest principi d'igualtat desapareix, ja que són aquestes persones les que volen a obligar als altres a parlar la llengua que ells trien. On està la llibertat aquí i qui la retalla?

No volia acabar sense enllaçar les denúncies per aquest fet realitzades des dels partits que defenen el bilingüisme... però no n'he trobat pas.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 3 de març de 2017

dimarts, 28 de febrer de 2017

La torre de les muntanyes roges

 

(Encetem un micaco medieval...)

En aquest bloc ja he parlat amb anterioritat de Montroi, un poble valencià de la Ribera Alta. El tret més distintiu d'aquest poble és una torre almohade construïda sobre una muntanya de terra rogenca que està al costat del poble. Aquesta terra s'utilitzava per fabricar teules i atovons i el seu color va donar nom al poble, ja que del llatí vulgar "Monte Rubeos" (muntanyes roges) va derivar "Motrobios" i d'ell "Montroyo" com era conegut l'indret pels àrabs i que tenia certa importància en aquella època.

Vista de la Torre de Montroi

Aquesta torre almohade construïda al segle XII és present a l'escut de la població, i tot i que avui en dia és pràcticament l'únic que es veu al seu origen aquesta torre comptava amb un complex sistema defensiu format per un albacar i una muralla. Dins de la torre, al seu soterrani, també contava amb un aljub i un depòsit de queviures i un magatzem, Avui en dia encara es poden veure les escales que s'utilitzaven per pujar als diferents pisos de la torre, tot i que, lamentablement, plenes de pintades de brètols.

Detall interior torre

Amb la conquesta cristiana la torre es va contenir en un símbol feudal i va passar per les mans de l'Ordre del Temple i de la Ordre de Montesa. Finalment, va tornar a mans de la Corona. A banda de protegir l'alqueria musulmana, formava part del segon cinturó defensiu de la ciutat de València, juntament amb altres fortaleses de la Vall dels Alcalans, històrica comarca del País Valencià inclosa actualment a la Ribera Alta.

Torre de Montroi

Les vistes des del peu de la torre són magnifiques i ofereixen una bona panoràmica de bona part de la Vall dels Alcalans, i podem divisar part dels pobles, el riu Magre, que recorre bona part de la Vall, rodejat de les nombroses terres de conreu i petites muntanyes que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Vistes des de la torre de Montroi Vistes des de la torre de Montroi

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 17 de febrer de 2017