dimecres, 26 de març del 2014

El detonant i el catalitzador

(Encetem un micaco sobirà…)

Quan dintre de no gaire els llibres d'història parlin del procés d'independència de Catalunya espero que el Tribunal Constitucional espanyol tingui un lloc destacat dintre d'aquesta història, ja que va ser aquest organisme el detonant del 'Procés' (si, els espanyols tenen 'Transición' i nosaltres tindrem 'Procés') retallant de forma unilateral un estatut d'autonomia que ja havia estat retallat políticament a Madrid i votat per la majoria dels catalans.

Recordem que el prestigi del Tribunal Constitucional ha estat descendent des de l'inici de la Transición. I la culpa ha estat d'un dels mals endèmics de l'Estat Espanyol que farien bé en no heretar: el partidisme. Aquest tribunal es va convertir en una mena de tercera cambra (després del Congreso i el Senado) on els partits polítics (sobretot el PP) volien obtenir de forma judicial el que no havien pogut obtenir pel joc de les majories parlamentaries. Actualment bàsicament és una extensió més del Gobierno.

Que ahir aquest Tribunal Constitucional hagi tombat la declaració sobiranista del Parlament és irrellevant. I ho és perquè quan un Parlament elegit de forma democràtica i per sufragi universal aprova un text que diu textualment "el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà" el que està dient el Parlament, i per extensió tot el poble que representa, és que no reconeix cap altra poder decisiu per damunt seu que no sigui ell mateix.

Davant d'això tant si val el que digui qualsevol organisme de qualsevol estat, un poble té dret a declarar-se sobirà i més encara si ho fa de forma democràtica i exemplar com ho ha fet el poble català. Perquè no som un estat independent aleshores? Perquè falta que aquesta població ho ratifiqui per referèndum. Això ho sap tothom, i per això des de l'unionisme i des de Madrid es fan tan esforços per impedir que es realitzi la consulta. I és que encara que el resultat fos continuar dins d'Espanya, això no faria més que reforçar la sobirania del poble català, ja que hauria estat la seva decisió.

Tot i que admeto que el dictamen del Constitucional espanyol no és tan irrellevant com deia abans, ja que actuarà com catalitzador i reforçarà encara més el 'Procés'. És una de les poques coses que tenim que agrair-los.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimarts, 11 de març del 2014

A nadie se obligó nunca a hablar en castellano

(Encetem un micaco d’ahir i avui…)

Era abril de 2001 i el Rey de España estava en Alcalá de Henares per entregar el Premio Cervantes a Francisco Umbral. Com és norma en aquests casos havia de llegir un discurs, però el que no s’imaginava ningú és que una part d’aquell discurs la recordaríem molt de temps. En concret aquesta part :

'Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes'

Tretze anys després podem seguir comprovant la ‘veracitat’ d’aquella afirmació :

Notícia La Vanguardia
Notícia Vilaweb

En 2001 van haver diverses explicacions i diversos intents de justificar les paraules del rey español. Evidentment, allò no es podia defensar de cap manera, però almenys van fer l’intent ni que sigui per dissimular. Ara, en 2014 ni això, cap comentari, de fet més aviat al contrari. Sembla ser que entra dintre de la normalitat democràtica espanyola tenir llengües de primera i llengües de segona i que les més fortes s’imposin a les més dèbils amb l’ajuda dels aparells de l’Estat i la seva maquinaria jurídica.

I jo ja estic cansat d’haver-ho d’aguantar...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 5 de març del 2014

Whatsapp, boletes i ànecs

(Encetem un micaco social…)

Aquest any en Micaquet ha començat el col·legi, i amb el col·legi ha vingut el "fantàstic món” de les relacions socials amb els pares dels altres nens. Així arriba un bon dia en que, no saps com, però apareixes enmig d’un grup de Whatsapp, i això que us puc ben assegurar que jo ja li tinc mania al Whatsapp aquests dels nassos i no l'utilitzo pràcticament mai.

Però bé, ja hi ets i encara que no diguis res no pares de veure com apareixen missatges i més missatges de temes molt diferents. A la major part no els faig ni cas, però de sobte un em va cridar l’atenció: “tengo el niño como resfriado, qué les dais?” Uii… de seguida una resposta “yo les doy unas bolitas que se llaman oscilococium” i ja vaig pensar, ‘quan trigarà en sortir la famosa paraula?’… i menys d’un minut després ja podia llegir-la : "son de homeopatía??" I, evidentment, ho eren...

Homeopatía… una de les paraules favorites en aquell conjunt de pares. Confeso que em produeix certa preocupació veure com gent de la meva edat malfia de la medicina científica 'tradicional' (sobretot de les vacunes) i confia cegament en les propietats de la homeopatia.

Per curiositat vaig cercar el 'oscilococium' aquest per internet... i mireu el que vaig trobar :


El Oscillococcinum es un producto homeopático que, según su fabricante, alivia los síntomas de la gripe


Los ingredientes son:

* Activo: Anas Barbariae Hepatis et Cordis Extractum HPUS 200CK (extracto de hígadoy corazón de pato de Berbería).

* Inactivo: 0.85g de sacarosa (azúcar común), y 0.15g de lactosa (azúcar de la leche).


Método

1. Llenar una botella estéril de litro con una mezcla de jugo pancreático y glucosa.

2. Coger un pato silvestre, cortar su cabeza y extraer su hígado y su corazón.

3. Añadir a la botella 35 g del hígado y 15 g del corazón.

4. Dejar la botella en reposo durante cuarenta días; hígado y corazón se disolverán.

5. Llenar un recipiente limpio (no importa el tamaño) de agua ultra pura.

6. Añadir al recipiente una gota del extracto contenido en la botella

7. Agitar enérgicamente ("sucusión" en la terminología homeopática).

8. Vaciar el recipiente.

9. Volver a llenar el recipiente con agua pura.

10. Repetir los pasos anteriores (agitación, vaciado y rellenado) 200 veces.

11. Usar el agua obtenida para empapar tabletas de lactosa de 5 mg.

 

Potser us preguntareu perquè un ànec… bé, segons uns perquè els ànecs salvatges són portadors de la grip. I perquè el fetge i el cor? Bé, segons un doctor d’aquests homeopàtics els antics …

«... consideraban el hígado como sede del sufrimiento, todavía más que el corazón, lo que constituye una perspectiva muy profunda, porque es en el hígado donde se producen las modificaciones patológicas de la sangre, y también el lugar donde la energía del músculo cardíaco sufre un cambio permanente.»

Confesso que aquest 'mètode de preparació' el trobo més pròxim a les pòcimes de Panoràmix que a la medicina moderna, la veritat. Però ara seriosament... quin mecanisme de prevenció trobeu més raonable que funcioni? el d'una vacuna o el de la substància resultant d'aquest procés (que, per cert, és aigua...)?

Ja sabem tots que contra els prejudicis i les creences de la gent poca cosa es pot fer, així que jo seguiré amb la meva filosofia de vida i ells a la seva. Però realment, hi ha casos en que costa molt mossegar-se la llengua per no tenir un sidral liat...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!