dimecres, 30 de novembre del 2011

Un troll espanyol


(Encetem un micaco repetitiu...)

En l'argot d'internet un troll és un personatge que vol provocar als altres amb les les seves opinions, ja sigui per mirar de sabotejar una discussió o per provocar. Aquests tipus de personatges, però, tenen vida més enllà d'internet i es poden trobar fàcilment a diferents mitjans de comunicació avui dia fent-se dir 'periodistes', tot i que no és només en el periodisme on es poden trobar 'trolls' fora d'internet, ja que els catalans d'un temps ençà estem patint les declaracions d'un polític-troll espanyol...

Font: Ara

... una persona aquesta que resulta que està negant una de les màximes que utilitza qualsevol polític espanyol (ja sigui del PSOE o del PP) i que ve a dir que la violència política no és justificable. Doncs bé, sembla que no és justificable sempre que no sigui a favor dels espanyols, oi Gregorio ? Perquè aleshores bombardejar una ciutat indefensa si que està plenament justificat !

Però més enllà d'això, resulta ser que en els Fets d'Octubre de 1934 de bombardeig no hi va haver gairebé gens. En canvi, uns anys més tard els avions feixistes si que van castigar amb força la ciutat...

Font: El Punt Avui

... fet que el sr. Gregorio sembla ignorar. Serà que, per a ell, les bombes dels avions no són igual que les bombes dels canons? No seria gens estrany, ja que per a ell no és el mateix fer broma sobre el bombardeig de Barcelona que sobre el bombardeig de Guernika.

Realment aquest senyor ja comença a cansar, i aquest és just el millor càstig que reben els trolls: la indiferència. Ara bé, la plantilla trollera espanyola sembla tenir un filó força bo, ja que, Intereconomia de banda, sembla que José Maria Aznar apunta bones maneres, tot i que ara mateix qui té tots els números 'abonats' per a esdevenir el Gran Troll Espanyol és... José Bono.



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 28 de novembre del 2011

El príncep decapitat


(Encetem un micaco titular...)

De vegades hi ha titulars que et criden l'atenció...

Font: Levante-emv

... i que després resulten ser una altra cosa ...

Font: Levante-emv

… potser hom hauria de plantejar-se si la forma que té de resumir notícies és la correcta !

Bromes a part, el que realment és per a perdre el cap és veure com l'Estat es dedica a retallar diners en centres pioners en I+D com aquest. I sobretot quan ho fan convençuts de que això ajudarà a sortir de la crisi, quan és ben bé el contrari, ja que sense I+D de qualitat l'Estat Espanyol queda condemnat a ser el parc temàtic de vacances d'Europa i ballant al so de l'economia dels altres països... vaja, més o menys com estava Grècia.

Segurament molts pensareu que exagero… bé, un darrer detall: el mateix dia que s'anunciava que havien començat a fer acomiadaments en aquest centre de recerca es podia llegir aquesta notícia…

Font: Meneame

"Bienvenidos a Españistán, Estado de vacaciones" !



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 25 de novembre del 2011

Punt de vista


(Encetem un micaco visualitzador…)

Els esdeveniments poden fer variar radicalment el punt de vista que hom té de les coses. Així, si ara fa just una setmana certes persones podien veure aquest anunci electoral...

Font: Avui

… a hores d'ara, i després de l'anunci de noves retallades de sous públics que va fer l'altre dia el sr. Mas, de ben segur que el personal públic de la Generalitat de Dalt als que se'ls escanyarà una mica més la seva situació econòmica ho veu ben bé així…

Font: Avui


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 23 de novembre del 2011

Allò que en Duran callava


((Encetem un micaco de revelacions...)

Us en recordeu d'allò que va dir en Duran abans de les eleccions?…


Notícia Avui

... doncs no ha calgut que passessin gaires dies per saber de que parlava ...

Notícia Avui

... reducció de sou als treballadors públics, una nova taxa 'moderadora' en sanitat, una nova taxa al combustible i pujades en l'aigua, el transport públic i les taxes universitàries. En Mas ens assegura que ho fa per mantenir l'estat del benestar, però ves tu quines coses que per a fer-ho el que fa es encarir l'accés a la sanitat, a l'educacio i als serveis bàsics !!.

Us heu fixat que tots els nous impostos són impostos indirectes? En aquesta mena d'impostos tothom ,tingui renda més baixa o més alta, paga el mateix . I és que respecte els impostos directes, que fan referència a la renda o patrimoni de cada persona, no n'hi ha gaires notícies, excepte l'anunci que no es tocarà la fiscalitat de les rendes més altes (que diuen paguen fins un 49%) i el cas de l'impost de patrimoni que semblen aplicar a contracor i de forma extremadament relaxada en alguns casos.

Què vol dir això ? Que la crisi la seguim patint i pagant sobretot els pobres: a una persona que cobra 600€ que li pugin un 2% l'aigua és un drama; a una persona que cobra 3000€ és una molèstia. També serà interessant veure quin augment pateix el transport públic i quin la benzina. Respecte els treballadors púbics res de nou, els tornen a castigar per haver enfonsat els bancs i el sistema, talment com als banquers sense escrúpols, els amos de grans immobiliàries i especuladors sense vergonya en general… oi?

Ironies apart, hi ha coses que no acabo d'entendre. Així, per exemple, per combatre l'ús abusiu del sistema sanitari, no seria millor posar-hi mecanismes per detectar-ho i evitar-ho en comptes de fer passar a tothom per caixa? És que realment el que sembla és que volen fer calaix aprofitant el discurs que ha utilitzat la SGAE tota la vida amb els drets d'autor. Una altra cosa que no tinc gens clara és això de la fiscalitat de les rendes majors; a veure, a mi ja em sembla bé que a les rendes més grans els hi facin pagar un 49% de màxim, però em pregunto si els trams de fiscalitat de les rendes més baixes està en consonància amb aquest màxim. Per últim, i com ja vaig comentar al seu dia, no acabo de veure gens clara la legalitat de tornar a baixar el sou als treballadors públics dues vegades en dos anys de forma unilateral passant-se per l'arc de triomf els convenis i demés acords. Per cert, segueixo trobant a faltar mesures dràstiques contra el frau.

Però no passa res, ja que sembla ser que per la nostra terra estem tots els pobres estan força contents d'haver de pagar el que no paguen els rics i per això votem a partits de dretes, ja siguin espanyols o amiguets d'aquests.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Habemus PP


(Encetem un micaco electoral...)

Al final s'han confirmat les previsions i el PP tornarà a governar l'Estat Espanyol. Vull felicitar als espanyols per aquest fet, crec de totes totes que haver triat com a president una persona que no sap diferenciar una marea negra d'uns filets de plastilina és una decissió força encertada i representativa de bona part de llur ciutadania.

Confeso que he tingut un dilema alhora d'escollir el títol de l'apunt d'avui, ja que tenia dues opcions força interessants: l'escollit finalment i el 'Qué viva el vino y las mujeres' que em va suggerir l'altra dia el 'simpàtic' senyor Rus ...

Font: Levante-EMV

Font: Levante-EMV

Potser hom pensa que aquestes declaracions són masclistes, però res més allunyat de la realitat ! No és que les PP-women no estiguin convidades a les celebracions, és que tenen tanta feina deixant la seva casa 'limpia y pura' que no poden anar-hi pas...

Font: El Mundo

Així les coses ara tocarà veure com resolen els populars els poblemes de l'Estat. Una de les seves tàctiques favorites per a resoldre les coses es reduir-ho tot a un problema de vocabulari, per exemple : ells no tenen problemes en que dos homes es casin, el problema és que aquella unió s'anomeni matrimoni; ells no tenen problemes en que al País Valencià es parli una llengua diferent a l'espanyol, el problema és que s'anomeni català; ells no tenen problemes en que una ciutat tingui un determinat nom... bé, en realitat si ho tenen i per això s'ho canvien...

Font: Vilaweb

... segurament a la seva agenda tenen programats uns quants canvis de nom més i plafff, tot solucionat !

I clar, veient que tots aquests fets tenen un fort sabor diguem-ne 'vintage' penso que la gran solució per a millorar l'economia de l'estat que tenen els populars en ment és fer que el sr. Mariano es dediqui a inaugurar embassaments. D'aquesta forma reactivaria la construcció i reduiria la dependència energètica respecte el gas i el petroli. I qui sap si no tenen previst també solucionar els problemes que genera la immigració amb la creació de centenars de grupets de 'Guardia Mora' que, ja de pas, farien augmentar la seguretat a les ciutats !

Centrant-nos a la nostra casa, al sud hem vist com l'esquerra valencianista representada per Compromís obté representació (cal a dir que aquesta esquerra sovint s'allunya de posicions 'catalanistes') i que l'espanyolisme es divideix entre el PP i els d'UPyD. A les Illes les coses segueixen més o menys igual i al Principat CiU guanya per primera vegada aquesta mena d'eleccions. Curiós veure el premi que reben els convergents per aplicar múltiples retallades i per voler privatitzar cada vegada més coses públiques, encara que no menys curiós que escoltar grits de "independència" a la seva seu quan el cap de llista és l'unionista Sr. Duran... I no m'estic referint al seu partit.

En fi, comença el 'primer año triunfal' i jo ja penso que els populars ja tenen una llusta de coses pendents que ens faran pagar als catalans. I el pitjor de tot és que amb el govern que tenim a la Generalitat de Dalt no veig jo voluntat de defensa respecte al govern central. Vaja, que serà com estar a una baralla de boxa amb les mans lligades a l'esquena, just el tipus de baralla que els agrada practicar als que ara tornaran al poder.



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 18 de novembre del 2011

Recull electoral


(Encetem un micaco electoral...)

Demà acaba, per sort, la campanya electoral espanyola. I no sé si és només cosa meva però m'ha semblat una de les campanyes més relaxades dels últims temps, suposo que fruit dels resultats de les nombroses enquestes que vaticinen una àmplia i còmoda majoria pel PP, un desastre pel PSOE i els demés amb petites variacions i amb alguna que altra entrada nova al Congreso. Realment és una campanya atípica en la que podem veure com els populars es dediquen a no explicar res de res per por a pifiar-la, tot i que la seva prepotència més d'una vegada els traeix i aleshores denoten un cert aire revengista certament preocupant; mentre els socialistes es dediquen a fer promeses d'allò més inversemblants que condueixen invariablement a una mateixa pregunta: perquè no han fet res d'això que prometen ara quan manaven ?

I com no podia ser d'una altra manera, no han mancat declaracions a tenir en compte. Així, per exemple, La sra. Chacón, per la seva part, ha mostrat una greu mancança de coneixements de la història del Principat de Catalunya ...

Font: El Periódico

... i, per si no hi hagués prou amb això, ha dit coses que si te les agafes a broma et fas un tip de riure i si te les agafes en serio t'emprenyes força ...

Font: El Periódico

... el sr. Duran per la seva part ens va deixar ben clar que no ens pensa dir el que pensa fer perquè seria contraproduent pels seus interessos particulars ...

Font: El Punt Avui

... el sr. Rajoy, que ja es veu 'presidente', ja comença a treballar per arreglar els greus problemes de l'Estat ...

Font: Meneame

... mentre el sr. Fernández ens explicava clarament per on pensen retallar els populars ...

Font: El Periódico

.... la sra. Camacho es pensa que els independentistes som babaus ...

Font: Ara

... total, ja posats, ens podria haver demanat el vot directament pel PP sense intermediaris. !

I ja per acabar, el sr. Aznar, bé... el sr. Aznar en la seva línia ...

Font: Ara

... i suposo que aquest enemic tan terrible del que han de defensar els populars a 'la gran nación española' són d'aquells que volen eixir-ne fora d'aquesta 'gran nación'. Però no diuen que som quatre gats ? De què tenen por aleshores ?

En fi, és el que hi ha, vaja tribu! Bon cap de setmana a tothom !



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra lliure!!

dilluns, 14 de novembre del 2011

L'engany del Barri Gòtic i El Periódico


(Encetem un micaco hipermegarevelaador...

Ara fa uns dies El Periódico de Catalunya va dedicar tota una sèrie d'articles a explicar que, gràcies a una tesi doctoral, el gran públic podia assabentar-se que la imatge que llueixen bona part d'edificis del Barri Gòtic de Barcelona es va dissenyar i construir en realitat al segle XIX. Us adjunto tot seguit els titulars d'aquests articles i una petita part dels seus continguts...

Font: El Periódico

Font: El Periódico

Font: El Periódico

"La casi circense reconstrucción de la que ha sido objeto el centro de Barcelona a lo largo del siglo XX para darle ese capa de barniz gótico que tanto gusta a los turistas tiene, como los relatos breves de Shua, un final inesperado. Varios de los edificios manipulados por los arquitectos para que lucieran un aspecto más medieval y acorde con el mensaje que se pretendía transmitir, que Catalunya tuvo un pasado glorioso..."

"...al trampós barri gòtic del qual Barcelona presumeix davant milions de turistes cada any. Poca cosa té en realitat d’autèntic. Té més de parc temàtic del segle XX que no pas de gloriós passat medieval català..."

"No era aquesta fins ara una història absolutament desconeguda, però per incòmoda per a una ciutat entregada avui al turisme s’ha mantingut gairebé premeditadament en un discret segon pla..."

... i adjunto també l'apunt de les reaccions a aquestes notícies ...

La publicació diumenge (seguida d'una altra entrega ahir) de com es va construir el centre històric de Barcelona, el Barri Gòtic, va sorprendre un bon nombre de persones. Especialment els que no es dediquen a l'arquitectura ni a la història. En els comentaris que corrien per les xarxes, destaca, per resumir en poques paraules el sentiment de molts, un que hi havia a Facebook: «Vaja, els Reis són els pares». L'autor de la frase és el cineasta Manuel Huerga. «Em va sortir de l'ànima», explica Huerga a aquest diari, «al saber que el casc antic és una mena de Poble Espanyol d'estil gòtic». Dels exemples exposats per aquest diari, Huerga es queda, per sorprenent, amb la façana de la catedral i confessa que ara, quan s'acosti per aquestes latituds intentarà «descobrir el truc», afirma rient. I afegeix:«Ara és quan et comences a qüestionar l'autenticitat de tot».

Em sembla un exercici necessari i sa que s'expliquin aquestes coses. Sóc un gran seguidor de qualsevol notícia relacionada amb la nostra historia o el nostre patrimoni. Ara bé, no ens enganyem, el propòsit d'aquesta sèrie d'articles no ha estat merament informatiu, no han estat escrits des d'un punt de vista neutre com ara 'Curiositats de la història i l'arquitectura: Un gòtic molt recent a Barcelona', sinó més aviat de l'estil 'Manipulacions del nacionalistes catalans: La nació catalana és tan falsa com les construccions del Barri Gòtic'.

I és que, per començar, i com es fa sovint, es volen jutjar fets del passat des del punt de vista actual. Al segle XIX intervencions com les que es van realitzar al Barri Gòtic de Barcelona eren habituals. Només cal recordar el cas de la restauració de la ciutat fortificada de Carcassona. En aquest llibre que es pot consultar per internet podeu trobar nombrosos casos similars. En el cas de Barcelona també és cert que va haver un clar component polític, recordem que la ciutat estava en plena Renaixença i les elits burgeses catalanistes volien recuperar l'antic esplendor de la ciutat alhora que deixaven empremta del seu poder.

Alhora, també cal indiciar que la forma de restaurar d'aquella època no és, ni de lluny, la mateixa que hi ha avui dia. I és que mentre actualment les restauracions s'han de fer de forma que quedi ben clara quina és la part original i quina la part nova, antigament es feien de forma en que no es notés l'actuació, i, per tant, aquelles modificacions més o menys inventades que es poguessin afegir. No és menys veritat que altres actuacions realitzades al segle XIX com ara la demolició d'edificis històrics com el Palau Reial Menor (per molt malmesos que estiguessin), el Monestir de Santa Caterina o l'obertura dels carrers Ferran, Princesa i Via Laietana en ple nucli històric avui en dia serien impensables. Per sort, no es va perdre tot el patrimoni afectat i tot i que fins aleshores el que es solia fer era enderrocar edificis perdent-ho tot, es va començar a guardar certes parts que es reaprofitarien en la rehabilitació (més o menys fantasiosa) d'altres construccions. Històricament parlant segurament era una aberració, però des del punt de vista del patrimoni construït es van poder salvar força elements interessants.

El problema apareix quan es vol utilitzar aquest fet per ficar-se amb el 'nacionalisme català', cosa que es denota clarament en el 'simpàtic' titular dedicat a Domènech i Montaner, catalanista declarat, o en el reiterat ús de l'adjectiu 'gloriòs'. El problema també el tenim quan es vol fer creure que això era una mena de secret o de pacte de silenci, quan en realitat, i sense anar més lluny, en aquest blog mateix ja s'ha parlat diverses vegades del tema, com ara del pont de la Generalitat, de la Casa dels Canonges i de la reutilització i reubicació d'elements arquitectònics, ... i això que jo d'historiador en tinc ben poca cosa ! Per si no n'hi hagués prou, el problema també ve quan es vol disimular l'atac polític utilitzant als turistes com excusa. I és que argumentar que s'esta enganyant als turistes i que se'ls ven gat per llebre quan a pocs metres d'allà a les Rambles el negoci muntat es bassa en vendre una imatge flamenca amb barrets mexicans de la ciutat de Barcelona on es serveixen uns poti-potis inmenjables a preu d'or com si fossin paelles és de traca i mocador.

Vivim a un continent on el patrimoni arquitectònic ha patit incendis, destruccions, abandonaments, remodelacions per canvi d'ús, bombardejos, cataclismes naturals i tota mena d'agressions en general i, per tant, és ben normal que qualsevol edifici hagi necessitat multitud modificacions al llarg de la seva història. Què aquestes modificacions hagin estat subjectes a les qüestions polítiques, estètiques o funcionals imperants en el moment en que es van realitzar és d'allò més natural i gens estrany.

Ara bé, aplicar objectius com 'circense', 'trampòs','parc temàtic' o el 'Poble espanyol del Gòtic' d'en Manuel Huerga només són interpetables des d'un punt de vista de voler denigrar els edificis i, de retruc, la història associada a ells i a tots als que ens identifiquem amb un passat més català que no pas espanyol. La façana de la catedral no tindrà centenars d'anys, el pont de la Generalitat tampoc i el Centre Excursionista no presentava a principis del segle XIX cap finestra gòtica (abans no ho sabem perquè no tenim dades), però això no vol dir que ens haguem inventat una catedral, unes cases antigues, uns palauets o un palau reial del no res. Els edificis estaven allà, van patir el declivi que va patir tota la nació catalana durant molts anys i, de la mateixa manera, van gaudir del revifament que es va començar a gestar a finals del segle XIX. Que aquestes alçades vingui el sr. Huerga, que per cert té estudis d'història i em sembla increïble que de tot això no en sapigués res, dient que 'això et fa qüestionar tot' ho trobo molt desencertat. En tot cas, s'ho farà qüestionar a ell, perquè jo sé qui sóc i d'on vinc.

I és que tinc molt clar que el passat no es menys "gloriós" perquè els edificis s'hagin ensorrat, els hagin ensorrat o s'hagin restaurat sense seguir unes línies fidelment historiques. El passat és el que és i ens explica que els regents d'una petita ciutat fundada pels romans van acabar controlant una bona part de la Mediterrània Occidental i que amb el pas del temps el regne del costat els va conquerir arrebatant-los la independència i volen fer-los oblidar llur llengua i llur memòria històrica. Jo no necessito pas veure cap finestra gobellada gòtica per recordar el que va ser el meu país, que no és ni millor ni pitjor que cap altre ni té una història més o menys gloriosa que els demés, però que té una identitat i una història pròpies ben definides.

Per acabar, només recordar que els turistes que venen a Barcelona no tenen com a principal incentiu l'atractiu del Barri Gòtic, sinó la Sagrada Familia, el Park Güell i el conjunt d'edificis modernistes que van ser projectats, ves quines coses, pels colegues, pels mestres, pels deixebles i per aquells als que ara acusen de falsificar els edificis del barri de la Seu.



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 11 de novembre del 2011

El Badiu dels Micacos v3.0


(Encetem un micaco estètic…)

Avui finalment puc presentar-vos el nou aspecte d'aquest petit bloc. Era aquesta una feina que tenia pendent des de feia molt temps, però la mancança de temps per a fer-ho i la meva poca destresa alhora de realitzar els dissenys gràfics i l'esquema de la pàgina en general han allargat moltíssim la durada de la reforma.

Penso que era aquest un canvi necessari. Més enllà de la qüestió estètica (crec que ara el bloc queda més clar que abans) la plantilla antiga estava basada en el model "vell" de plantilles de Blogger, amb molta menys flexibilitat que model de plantilles que va sortir més tard. Per aquells que no ho sabeu, Blogger permet definir les plantilles de dues formes diferents: la forma "vella" és la primera que hi havia i no permet utilitzar ni l'editor visual ni els widgets. En canvi el model "actual" permet definir l'estructura bàsica del bloc des de l'editor que Blogger incorpora i permet afegir tot una sèrie de widgets que afegeixen més funcionalitats (qui et segueix, darrers apunts publicats, etc etc). Amb el canvi, espero que sigui molt més fàcil editar i modificar l'aspecte del bloc per a mi i llegir i comentar per a vosaltres.

Quan vaig començar a escriure el bloc a bloc.cat la plantilla no era res més que una de les plantilles bàsiques que oferien amb la imatge de la capçalera personalitzada. Un temps després ja va haver-hi una explosió de la població de micacos i la v1.0, encara a bloc.cat, ja mostrava un aspecte similar al que té ara. La v2.0 de la plantilla va venir amb el canvi cap a Blogger, cosa que em va obligar a reescriure-la de nou prenent com a base una plantilla del model "vell". I finalment, la v3.0 actual està desenvolupada prenent com a base unes de les plantilles bàsiques que ofereix Blogger.

Els canvis no han estat gaire radicals, bàsicament perquè era una condició indispensable que els apunts anteriors es veiessin bé a la nova plantilla. Això comporta mantenir colors i certs esquemes, cosa que a mi ja em va bé puix estic còmode amb la paleta de colors clars que utilitzo. He volgut suprimir uns quants elements gràfics alhora que realçava els que es quedaven i penso que ara la plantilla ofereix una navegació més còmode que no pas l'anterior.

Tot i que indico que està acabada, segurament encara hi hauran coses que no acabin de funcionar correctament, així que us demano disculpes si en trobeu cap, ja que les aniré arreglant sobre la marxa.

Espero que us agradi aquest nou aspecte del Badiu. Qualsevol comentari és ben rebut.

Moltes gràcies



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra lliure!!

dimecres, 9 de novembre del 2011

Escalfament local


(Encetem un micaco escalfat...)

L'altre dia el company Dan parlava al seu bloc de l'escalfament global i de com diferents estudis indiquen que a moltes zones del planeta la temperatura mitjana ha augmentat en un grau durant el segle XX mostrant, a més, un increment considerable del ritme d'escalfament.

Tot i ser dades prou preocupants de per si, no són res amb l'increment de temperatura política que es preveu que ocorrerà per la zona del Principat a partir del dia 20-N...

Font: El Punt Avui

Font: El Punt Avui

Font: Ara

Font: Levante-EMV

Font: Levante-EMV

... ocasionada per la acumulació cada vegada més gran d'energia a la fricció Espanya-Catalunya, acumulació que, per cert, també presenta un increment considerable d'activitat en els darrers temps.

Segadors esmoleu l'eina, que de cadenes a segar no us en faltaran…



Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 7 de novembre del 2011

La frontera de la traïció


(Encetem un micaco trait…)

Deia l'altra dia el sr Peces-Baraba (i opinen igual molts nacionalistes espanyols) que els catalans només celebrem derrotes. No és veritat. Els catalans també recordem victòries i conquestes, com el 9 d'octubre al País Valencià o el '31 de Desembre a Mallorca. El que no recordem gaire sovint son les traïcions, i potser ho hauríem de fer més sovint, ja que n'hem patit unes quantes.

Quan la gent mira la zona est dels Pirineus molts només veuen una zona muntanyosa que els agradaria visitar, altres en canvi es fixen més en que en aquella zona hi ha una frontera que separa dos estats europeus. Jo en canvi hi veig la traïció d'un rei espanyol al meu poble.

Tal dia com avui 352 anys enrere la monarquia espanyola va amputar un tros del meu país i se'l va cedir a la monarquia francesa, Ho va fer utilitzant les mateixes formes que actualment, més de tres cents anys després, continua utilitzant el gobierno español quan tracta amb Catalunya: la mentira, la traïció i actuar d'amagatotis.

En aquell moment, el rei Felipe IV de Castella i III d'Aragó, el nostre rei, no va consultar el que volia fer amb les Corts Catalanes (no només això, sinó que s'ho va amagar expressament) i va violar un dels juraments sagrats que havien de fer tots els Reis de la Corona d'Aragó quan juraven les Constitucions Catalanes: el Jurament per les Illes, pel qual el Regne de Mallorca amb les illes adjacents i els comtats del Rosselló i de la Cerdanya no es podien separar mai del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Comtat de Barcelona, preservant la unió de tots aquests territoris.

En tot aquest temps, cap monarca ni govern espanyol ha estat interessat en recuperar aquest territori. En tot aquest temps que ha passat, heu escoltat a cap espanyol reclamant el retorn d'aquests territoris? els heu escoltat reclamant el retorn de Gibraltar? Doncs ja teniu una prova de l'espanyolitat que ens assignen ells mateixos...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra lliure !!

divendres, 4 de novembre del 2011

Fantasmes del passat


(Encetem un micaco retroactiu...)

Ara que tot just acabem de passar els dies de fantasmes per excel·lència, la realitat del nostre entorn ens recorda que els fantasmes no es troben només en misteriosos castells en ruïnes. Ara bé, com a bons fantasmes que són, aquests individus estan ancorats en elements d'un passat que són incapaços de deixar enrere, que repeteixen fins a la sacietat i que volen portar cap al futur.

No fa gaire vaig llegir la darrera bestiesa que els del Partido Popular volen fer a la nostra terra...

Font: Ara

... si hom pensava que això de canviar el nom a les poblacions era una cosa d'anys foscos del segle XX ja pot veure que s'equivocava de pam a pam. De fet, tampoc és tan estrany, no és res més que l'evolució "lògica" d'allò que han fet allà on podien governar. Així, primer van canviar el nom de carrers i equipaments al País Valencià (Elx, Algemesí, Paterna, Torrent...) perquè eren "massa catalans", ara fan un següent pas i ho fan amb el nom de les poblacions.

De fet no són originals ni tan sols en el mètode amb que volen justificar aquest canvi. A Torrent (Horta Sud)l'ajuntament ja va organitzar un referèndum (sí, aquesta cosa tan inconstitucional que només pot organitzar l'Estat...) amb l'objectiu de canviar el nom de l'Avinguda País Valencià, ja que era una petició que l'alcaldia rebia de forma reiterada (sic). De fet, va quedar ben demostrat la gran demanda popular que hi havia veient que van anar a votar el 1'8% de la població, i d'aquest 1,8% el 48'82% s'oposava al canvi, i com la resta dels favorables es dispersaven entre les diferentes propostes va resultar que l'opció de no canviar el nom va ser la més votada.

Doncs bé, això als senyors del PP els hi dóna igual i en una demostració més de que es passen les urnes per allà on els hi rota quan no donen el resultat esperat el que van fer és sumar els vots de les diferents opcions de canvi i anunciar que el canvi havia guanyat i que farien una nova votació per a decidir el nou nom ! Democràcia espanyola en estat pur, senyors !!

Sembla ser que els populars espanyols han après la lliçó i ara a Maó han optat per una nova tàctica, ja que permetre que el pobli voti el que vulgui sembla que els espanta. Així les coses, la gent podrà optar per dues opcions bilingües: Mahón-Maó i Mahón-Mahó. Oi que sembla un acudit de república bananera ? Doncs no, 'this is Spain' amics, la democràcia occidental on et deixem votar, però et diem que has de votar !

En definitiva, que els senyors del PP estan creixedets davant la seva previsible propera victòria electoral i ja comencen a practicar allò que el seu venerat franquisme feia fa setanta anys (us sonen els noms de Sardañola del Vallés, Tarrasa, San Cucufato del Vallés, San Quirico...). Esperem que no vagin més enllà i no vulguin calar-li foc a Xàtiva, deportar la seva població a La Mancha i rebatejat-la com San Felipe.

Encara que d'aquesta tropa jo m'espero ja qualsevol cosa.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 2 de novembre del 2011

Allò que tothom sap i ningú diu


(Encetem un micaco bocamoll...)

L'altra dia el sr. Peces Barba va dir, de nou, unes declaracions que feien referència a Catalunya i als catalans ...

Font: Vilaweb

Font: Vilaweb

Aquests comentaris sembla ser que van molestar a uns quants catalans (entre ells als advocats presents a la sala) i van generar força controvèrsia. No entenc ben bé perquè, treien potser el fet de bombardejar Barcelona, però és ben sabut que això, als espanyolistes, els hi fa trempera. De fet, no fa res més que explicar clarament el que hi ha: Catalunya està dins d'Espanya per la força, se'ns ha de recordar de tant en tant qui té la força per a que continuem submisos i en realitat tenim tant d'espanyols com un portugués. Més clar l'aigua, i a qui no l'agradi (als unionistes) que s'hi posin fulles perquè la realitat és la que és.

Si és que no hi ha qui ens entengui, per una vegada que ens deixen les coses clares van uns quants i s'empipen, i mira que l'home s'ha disculpat a la seva manera, és clar...

Font: Ara

… fa gràcia veure com, al final, la culpa la tenim nosaltres que no sabem aguantar 'una broma'. Si és que no tenim el fi sentit de l'humor espanyol, aquell que gasten per exemple a l'Audiencia Nacional i que faria que tots els seus membres es fessin un tip de riure a l'escoltar, per exemple, al sr. Oriol Junqueras dient que els problemes entre Espanya i Catalunya es solucionarien bombardejant Madrid.

Per cert, espero que us hagi quedat ben clar perquè l'Estat no vol perdre el control del Montjuïc...


Nota Nacional: Per cert sr. Peces Barba, nosaltres no "celebrem" les festes nacionals en derrotes. Nosaltres el que recordem és la voluntat de combatre, ara i sempre, a l'invasor. Com bé va dir el cèlebre Quevedo "En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra." Nosaltres no oblidem.


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra lliure!!