divendres, 9 de novembre de 2012

Un mal exemple

(Encetem un micaco aclaridor…)

Els catalans portem una temporadeta que només ens cauen amenaces i profecies apocalíptiques al damunt, com podeu anar seguint en aquest apunt que vaig fer fa ara uns dies i que segueixo actualitzant. És per això que quan hom llegeix una notícia que sembla voler calmar una mica els ànims se la mira amb certa estima. Una d'aquestes notícies va aparèixer l'altra dia fent referència a la visita que l'hereu de la Corona Espanyola feia per terres aragoneses quan en un dels seus discursos va deixar anar la següent idea:

Notícia La Vanguardia

Penso que Felipe de Borbón volia reivindicar aquell esperit pacífic i pactista que s'otorga al Compromís de Casp, aquell esdeveniment del que s'explica que 9 representants (3 del Regne d'Aragó, 3 del Regne de València i 3 de Catalunya) van acordar qui anava a ser el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu, com a rei de la Corona d'Aragó.

Tot molt maco i entranyable, però lamentablement la realitat no era tan ideal.

Només cal llegir l'entrada de la Viquipèdia respecte a aquest afer per veure que el Compromís de Casp es va desenvolupar enmig d'un clima bèlic important, quasi una guerra civil no declarada. I si no n'hi hagués prou amb les tensions dintre de la Corona d'Aragó per a la successió també van venir pressions des de l'exterior. D'on? Del Papat, de França... i sobretot, d'Espanya. No està de més llegir l'opinió que té l'historiador valencià Pere Maria Orts de l'afer :

Notícia Levante-EMV

S'hauria de recordar que mentre es celebrava el Compromís de Casp les tropes de Castella ocupaven gran part del Regne de València i també estaven a l'Aragó, de fet estaven molt a prop de Casp. Tal i com diu en Pere Maria Orts, l'únic candidat amb la força necessària per fer valer de forma efectiva el resultat del Compromís era justament qui va estar escollit: Fernando de Antequera, regent de Castilla.

Sabia això en Felipe de Borbón? Potser sí o potser no, però és la segona vegada que fa unes declaracions sobre la història del seu país que no s'ajusten gaire al que va passar, com ja vam comentar en aquest mateix blog fa temps, però que la seva interpretació afavoreix força la seva visió de la realitat. I és que tenint en consideració el que acabem d'explicar, l'esperit del Compromís de Casp al que apela l'hereu de la Casa de Borbón espanyola agafa un nou sentit totalment diferent. Nou sentit que, ves per on, s'ajusta molt millor a la realitat actual on les pressions que patim els catalans són cada vegada més fortes i provenen d'on tots ja sabem.

Un darrer apunt: No està de més recordar que una de les primeres coses que va fer el nou rei Ferran a l'arribar a Barcelona va ser allunyar-se de la via pactista entre monarquia i Corts i voler aplicar l'absolutisme castellà, com ja es va explicar en aquest apunt. I encara més: el seu fill quan va ser coronat rei va voler introduir la llengua castellana com a llengua habitual en les Corts, com també es va explicar aquí.

I és que 600 anys després, hi ha coses que no canvien pas.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Hi ha coses que mai no canvien per més anys que passin.

Jo m'inclino a pensar que el príncep no sabia aquesta vessant del compromís que expliques tu, senzillament es limita a citar-lo. Això, o potser és que a ell la història li han explicat de diferent manera, no creus? Si aquell compromís es va assolir sota la pressió castellana, segurament per ells allò era el normal i no van actuar fora de lloc. Sempre hi ha múltiples versions de la mateixa història, i si parlem de 'Història', ja ni t'explico.

Jordi ha dit...

La seva versió és que el Regne d'Aragó era tot. No existien ni la casa comtal de Barcelona, ni el regne de València ni el de Mallorca. Tot era Aragó perquè així és molt fàcil dir: veus com tot era d'escanya? És clar que Aragó també era Escanya abans i sempre, de fet, Escanya va ser fundada quan hi havia la Pengea que com diu una amiga, ja es va separar i sense referèndum.

El porquet ha dit...

Aquest blog és una delícia, Micaco. Tan de bo el llegís més gent. Quina nova lliçó! Què t'esperes d'una família que diu que "nunca fue el castellano lengua de imposición". Amb aquesta gent, res a pelar.

Car Quinyol ha dit...

Xexu: Fa una mica de por pensar que poden trobar normal arribar a acords sota coacció ...

Jordi: Per això Pengea està fora de la UE !! ;)

El porquet: Moltes gràcies company...però no creguis, no ho llegeix tan poca gent com penses... almenys són 10 !!!! ;)

Publica un comentari a l'entrada