Reflexions

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco reflexiu…)

Avui acaba (oficialment) una campanya electoral que portem arrossegant des de molt més enllà del dia d'enganxada de cartells. Demà és, en teoria (i ja veurem com queda...) dia de reflexió. Però com demà tinc plans, les reflexions les faig avui.

• Aquestes són unes eleccions autonòmiques dins del marc de l'Estat Espanyol. No estem votant la independència, només estem votant qui governarà Catalunya els propers quatre anys.

• Hi ha una promesa de determinades forces de realitzar una consulta d'autodeterminació. A hores d'ara això és l'únic que hi ha: una promesa.

• Aquesta campanya electoral s'ha centrat bàsicament en la promesa esmentada al punt anterior. Tot el demés sembla no existir o bé està subordinat a aquest fet.

• No estaria de més recordar que la realitat més immediata no estarà, ni de bon tros, subordinada a una possible consulta sobiranista.

• Els independentistes sabem que la independència no acabarà amb la crisi.

• Els unionistes no han presentat ni un sòl argument positiu explicant els beneficis que reportarà als catalans continuar dins de l'Estat Espanyol, només han explicat el que perdríem si ens anem.

• El federalisme del PSC no se'l creuen ni ells. No es pot ser federal si dos no volen i l'altra banda no està per la feina.

• Els unionistes no han fet campanya, s'han dedicat a adaptar el Llibre de l'Apocalipsi.

• No tornarem a on érem. En cas de continuar a l'Estat Espanyol ens collaran molt més que fins ara i ens retallaran encara més l'autonomia. El cas del que passa amb la N-II i amb el Corredor Mediterrani són bons exemples del que ens espera.

• Certes persones pensen que la Constitución té un poder sobrenatural superior al del qualsevol text sagrat, Bíblia inclosa.

• ERC, SI i CUP han perdut una ocasió d'or per demostrar allò que sempre diuen que el país està per damunt de les sigles.

• El vot que hom "presta" a un partit per a que convoqui un referèndum aquest partit l'utilitza també en altres temes, com per exemple polítiques socials.

• Els unionistes no han presentat ni una sola proposta amb cara i ulls de modificació de l'organització de l'Estat Espanyol. Bé, ni proposta ni pensament en fer-ho.

• Tots els partits han promés coses que no depenen d'ells, a això se li anomena enganyar a la gent. I està molt, però que molt lleig.

• Encara que sembli el contrari el debat no és sobre si una Catalunya independent estaria dins o fora de la UE. El que ara es vol decidir és si Catalunya es queda, o no, dins d'Espanya.

• Hi ha una diferència clau entre independentistes i unionistes: els independentistes volen convocar un referèndum on tothom, unionistes inclosos, podrien dir la seva. Els unionistes, en canvi, volen imposar les seves tesis sense cap mena de consulta.

• Les "bombes periodístiques" sense contrastar en plena campanya electoral són pròpies de repúbliques bananeres.

I fins aquí les meves reflexions. I amb la feina feta, miraré de dedicar la jornada de reflexions a jugar amb en Micaquet !

Bona reflexió i no us oblideu d'anar a votar per aquells que més us convencin… o menys us desagradin !

PS: No em puc estar de fer notar la millor combinació eslogan-actuació de tota la campanya electoral...

 

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!