dimecres, 14 de març de 2012

El sacrifici d'un lladre

(Encetem un micaco sacrificat...)

En aquest temps convulsos que vivim, on fa angúnia veure i llegir les notícies, per sort de tant en tant es pot trobar algun petit raig d'esperança…

Font: La Razón

… estranys temps aquests on un humil lladre sacrifica la seva llibertat pels altres mentre els nostres líders ens roben, ens menteixen i ens traeixen amb total impunitat.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Em trec el barret. No és que tingui massa afecte als lladres, més aviat em fan pànic, però aquest va demostrar ser persona, abans de lladre. En canvi, altres exerceixen de lladres i després de polítics i banquers.

Jordi ha dit...

Genial! Segons la situació el robatori pot tenir una explicació i fins i tot una justificació però en cap cas la pederàstia.

NoName ha dit...

Interesant. Segons com, resulta que ser pederasta no agrada als lladres. No entenc però això de la denuncia: si ja l'havia robat per venjar-se, què més li importava??

Yáiza ha dit...

Mare meva. Suposo que delinquir i trobar-te amb algú que delinqueix més que tu, t'ha de tocar la moral. Hmmm... això és una mena de Robin Hood involuntari, no?

Carquinyol ha dit...

xexu: Hi ha senyors lladres i hi ha una altra cosa que em guardo...

Jordi: Totalment d'acord

NoName: La seva acció no l'aturaria, la de la policia sí. I a un pederasta se l'ha d'aturar i detenir.

Yáiza: Suposo que també depèn del tipus de delicte.... en tot cas d'involuntari res, que ell podia haver decidit no fer res.

El porquet ha dit...

Espero que l'hagin absolt immediatament! Serà un lladre, però ha demostrat ser molt més persona!

Publica un comentari a l'entrada