dilluns, 28 de juny de 2010

Al Constitucional: Nuts !


(Encetem un micaco resistent...)

El lloc era Bastogne i el moment mitjans de desembre de 1944. En una acció inesperada, l'Alemanya Nazi va llançar un potent atac contra les forces aliades travessant els densos boscos de la zona belga de les Ardenes, mot que va originar un dels noms pels quals es coneix aquesta enfrontament bèl·lic: la batalla de les Ardenes. Un dels punts claus de la batalla estava focalitzat a la població de Bastogne, que era alhora un important nucli de comunicacions. Durant l'avanç alemany, i seguint les directives de la famosa Blitzkrieg, la guerra llampec, les forces alemanyes no van ocupar la població per no aturar l'avanç i van rodejar la població. Va ser una greu errada, ja que els nord-americans van aconseguir fer arribar de forma urgent i precipitada a la 101a divisió aerotransportada (la protagonista del llibre i de la sèrie 'Germans de Sang') i van aconseguir enfortir les defenses de la població. Tot i això, la situació era realment extrema ja que la munició, els aliments i les forces eren minses i de seguida van ser cercats per forces alemanyes més superiors.

Per mirar de precipitar els esdeveniments el comandant alemany va fer arribar una petició de rendició als nord-americans. El General McAuliffe, al llegir-la, va respondre "aw, nuts!" (més o menys, 'a fer punyetes') tot i que finalment es va redactar 'Al comandament alemany: NUTS!'. Sembla ser que va als alemanys els va costar deduir el seu significat... Enord-americans van resistir i Bastogne no va ser conquerit.

Tornem a l'actualitat, el moment és finals de juny de 2010 i el lloc l'Estat Espanyol. Després de quatre anys de deliberacions el Tribunal Constitucional ha dictat sentència vers l'Estatut del Principat de Catalunya. Per aconseguir-ho ha hagut de dividir els diferents articles en blocs i votar cada bloc per separat. A hores d'ara encara no és sap ben bé l'abast de les decisions, però sembla ser que hi haurà articles inconstitucionals i articles que hauran de ser 'reinterpretats' (fa por que fa aquesta paraula...), o sigui, la retallada esperada des de fa temps s'ha consumat. Sembla ser que els articles declarats inconstitucionals fan referència a la llengua, al finançament i a l'estructura del poder Judicial. El preàmbul on en certa manera es relacionen les paraules 'Catalunya' i 'nació' ha estat acceptat, encara que serà objecte d'alguna acotació per reafirmar el seu caràcter no normatiu. Cal destacar que el text de la sentència fa referència fins a vuit vegades a la "indissoluble unitat d'Espanya".

Penso que arribats a aquest punt no està de més fer un breu repàs de tot el procés. Aquest comença per la promesa del Presidente del Gobierno Español d'acceptar l'Estatut que aprovi el Parlament del Principat. Aquest aprova un projecte d'Estatut que de seguida molts frisen per retallar, cosa que esdevé a Madrid a on s'envia el projecte original i d'on retorna un força esquilat. Tot i així, el Parlament del Principat l'aprova, el Congreso Español també l'aprova i la majoria de la població del Principat l'aprova en referèndum. Tot i així, diferents partits polítics, personalitats i comunitats autònomes espanyoles no estan d'acord i presenten un recurs de al Tribunal Constitucional, que després de quatre anys i fent diferents filigranes jurídiques força qüestionables acaba amb el dictat pronunciat el dia d'avui.

I deixant clar des d'un primer moment que aquest estatut que ha estat retallat el trobo del tot insuficient i que no hi estic gens d'acord amb ell, tot aquest procés ha permès veure de forma molt clara diferents aspectes, dels quals jo resaltaria que :

· El sistema estatal espanyol sembla estar composat per tres càmeres: el Congreso, el Senado i el Tribunal Constitucional. Quan un dels partits polítics majoritaris de l'Estat no està d'acord amb les decisions polítiques obtingudes per majoria a les altres cambres, es recorre al Constitucional. I el principal problema de tot això és que el que hauria de ser un òrgan independent en realitat està fortament polititzat ja són els partits polítics els que designen als seus membres.

· El sistema de comunitats autònomes ha tocat sostre. Ja no anirà més enllà i segueix sense ni tan sols permetre aquell 'encaix' que alguns sol·liciten de Catalunya dins de l'Estat. Aquest és un camí tancat.

· Alguns aspectes ideològics del franquisme mostren, encara, una fortalesa que en altres indrets seria preocupant. Aquesta obsessió per la 'unitat d'Espanya' i el no voler admetre qüestions tan democràtiques com la independència dels pobles demostren que la democràcia espanyola està molt lluny de ser una democràcia normal. Que la llengua i la identitat siguin alguns dels principals problemes no deixa de ser significatiu.

Arribats a aquest punt, i veient com deu persones poden retallar allò que ha estat aprovat, entre altres, pels principantins en referendum, toca preguntar-se... 'i ara, què?' Aquesta és la qüestió clau que veurem tractar durant aquests dies a tots els fòrums, tertúlies, partits polítics i mitjans de comunicació. Però la cosa està força clara, de fet només hi ha dues opcions :

· Optar per l'autogovern i en aquest cas l'única via és l'independentisme. L'Estat acaba de deixar ben clar que el camí autonòmic està tancat... i el federalisme que defenen alguns és incompatible amb la visió centralista i jacobita que de l'Estat tenen la major part de la classe política i social. Quan un camí es tanca l'aigua sempre sap trobar un altre.

· Admetre la decisió del Constitucional, el seu Estatut retallat i veure com allò que va aprovar el poble del Principat és paper mullat. Això situaria l'autogovern aconseguit en un punt perillossíssim ja que permetria que aquest es retallés (o es 'reinterpretés') segons els pols polític estatal, i tancaria la via per demanar qualsevol altre tipus d'avenç en aquest sentit.

Resumint: podem elegir entre 'NUTS!' i la rendició. Quina penseu que triaran els nostres líders polítics? I quina escolliríeu vosaltres? Jo la meva tria la tinc clara, no m'agrada que des de fora em diguin què sóc i com haig de viure...



Nota Personal: Tot i això, el que més hem molesta de la decisió del Tribunal Constitucional és que m'hagin fet escriure aquest apunt !! Amb el tranquil que estava jo preparant les meves vacances blocaires...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

7 comentaris:

Rita ha dit...

Jo també voto per NUTS!


(Vacances ja?!?!?!)

Albert B. i R. ha dit...

Ha estat una humiliació un insult. Que ens hagin retallat tot el que es podia i més, ja és vergonyós i anti-democràtic. Però que ens encolomin la "indissoluble unitat d'Espanya" 8 COPS és això, una humiliació. Per a ells, som una colònia a qui explotar. Més que mai, ha arribat el moment de ser lliures.

XeXu ha dit...

La meva decisió està ben clara i ja fa temps que la conec. Amb el temps que s'han passat mirant i remirant l'estatut, han canviat les tornes. Qui se'n recorda ara de l'estatut? Només els polítics taciturns que tenim. Jo no el vull. En el seu moment tenia sentit. Ara ja no. Ara que es mou el país per l'autodeterminació? I mira que la veig lluny, que no m'ho crec perquè sé que la majoria del poble no la vol, però tot i així, ja no volem cap estatut escapçat. De fet, ja no en volem cap, d'estatut. Ara volem una constitució. Així que no em queda més remei que dir: Nuts!

vullunfestuc ha dit...

Jo estic en estat de xoc. Com pot ser que des d'Espanya es tingui tanta poca visió política? Com pot ser que els nostres polítics siguin tan porucs i poca cosa?

Ja hauríem hagut de fer un "tancament de caixes" com a mínim.

sànset i utnoa ha dit...

Jo dic Nuts.

Els nostres polítics no, que pel que sembla -i ja em perdonaràs per la falta de "tacte"- els agrada que ens donin pel cul.

*Sànset*

Josep (Benaguasil) ha dit...

Als espanyols: NUTS!

AhSe ha dit...

Jo de vosaltres em separaria i de pas aprofitaria per pagar menys impostos i cap deute historic d'Andalusia!! Aquell que el paguin els madrilenys, els gallecs, els asturians i els extremenys amb el cor gran!

Publica un comentari a l'entrada