Ahir el PP va aprovar una altra d'aquelles disposicions més pròpies d'una república bananera que no pas d'un estat que s'autodenomina democràtic. No content amb haver creat a Ses Illes la llengua 'balear' del no res i d'haver canviat, de forma unilateral, el nom de la llengua catalana a l'Aragó, el PP fa una nova ofensiva contra tot allò que relaciona amb el catalanisme i aprova vetar qualsevol iniciativa a les Corts Valencianes que inclogui el nom 'País Valencià'. A més, veta el nom de 'català' per a la llengua catalana
El defensor de la ponència, el diputat Rafael Maluenda, ha argumentat que aprovar aquest vet evitaria atacs als 'símbols valencians' i intromissions en assumptes valencians per part d'altres institucions com 'l'Ajuntament de Catalunya', Així mateix, i seguint la darrera costum de moda dins del PP, ha tornat a equiparar a tots aquells que defenem els Països Catalans amb els nazis.
Jo voldria, però, fer nota aquesta queixa respecte les "intromissions". I per fer-ho faré un petit resum dels noms delPaís Valencià. L'actual País Valencià prové directament del Regne de València que fundà el rei Jaume I al segle XIII. Aquest regne es va dotar d'un sistema jurídic, legal i de govern composat per les Corts, els Furs, el dret civil propi i diverses legislacions i institucions. Tot això va desaparèixer al segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta, i tot i que el títol de Rei de València seguia (i segueix) existint el Regne de València com a tal va desaparèixer incorporat dins del Regne de Castella.
Parlar actualment de Regne de València seria com donar categoria d'edifici a un d'aquells decorats cinematogràfics de les pel·lícules de l'oest on l'edifici només té la façana. El nom existeix, però tot allò que li donava consistència i forma (les instituciones, l'autogovern, la independència respecte altres territoris,…) va desaparèixer.
Per l'època en que es va eliminar el Regne de València ja existia el terme 'País Valencià', que com molts altres temes emprats a l'Edat Mitjana i Moderna va començar com un distintiu geogràfic però que amb el pas dels anys va anar agafant pes polític, sobretot a començaments dels segle XX.
I així arribem a la Transición Española i a la redacció de l'Estatut del País Valencià. En plena Batalla de València i amb fortes pressions provinents de tots els costats, els partits de la dreta i l'esquerra valenciana van acordar un text a Benicàssim en que, entre altres coses, s'acordava una bandera amb senyera de franja blava però sense la corona típica de la bandera de la ciutat de València (substituïda per l'escut de Pere el Cerimoniós) i amb la denominació oficial de País Valencià. A aquest text se'l va conèixer com Estatut de Benicàssim.
I va arribar a Madrid… i es va canviar tot. Amb la correlació de forces que hi havia allá, la dreta espanyola va canviar el text i on posava País Valencià va posar Comunitat Valenciana (tot i que volien posar Regne de València…) i la bandera escollida va ser la de la ciutat de València. A aquest text se'l coneix com a Estatut de Madrid i no estaria de més notar que no va ser sotmès a referèndum per part dels valencians.
Així que digui'm senyor Maluenda…. Qui és el gran generador d'ingerències i intromissions en assumptes valencians ? No, no cal que miri cap al nord, miri més aviat cap a ponent ! Vostès, part de tenir una gran desmemoria històrica quan interessa i massa facilitat en titllar de nazis a tothom que sembli independentista, el que realment tenen és una pocavergonya i una barra èpica i digne de passar a la història com a mostra vergonyosa del que no hauria de ser mai ni un polític ni un governant.
I, per cert, curiosa democràcia aquesta que prohibeix noms, i curiosos els demòcrates que ho aproven.
4 comentaris:
A més ho fan amb una agressivitat i ira interna que els acabarà físicament!
si en el fons ho fan pel nostre bé això de canviar els noms, no fos cas que ens equivoquéssim i penséssim en coses que no volen que ells siguin...
Jordi: Odiar massa i de forma continuada no ha estat mai una bona pensada
pons007: serà això, que som una colla de malpensats !! ;)
Com és habitual en aquest blog, un post memorable i una lliçó d'història. Tot i que alguns s'entesten a seguir escrivint la història sota una suposada legitimitat guanyada per la força de les armes ja fa centúries i per la força del desvergonyiment actualment.
Publica un comentari a l'entrada