Miro, Penso, OpinoUna de les més cèlebres dites de Mahatma Ghandi ve a dir el següent : "Primer t'ignoren. Després es riuen de tu. Després d'ataquen. Aleshores guanyes". Sembla mentida amb quina exactitud es pot aplicar aquesta frase al cas català.
Des de les posicions més espanyolistes sempre s'ha vingut menyspreant i ignorant als independentistes catalans : "que si érem pocs, que si érem uns romàntics medievals, que si vivíem d'utopies…", molt "hihihihahaha". Però el riure se'ls va glaçarel 11 de setembre de 2012 quan els carrers de la Ciutat Comtal es van omplir d'estelades.
La cosa, però, va continuar més o menys pel mateix camí, tot i que el "hihihihahaha" es va substituir per una barreja de suposada indiferència, criminalització de l'independentisme (és han dit més vegades la paraula 'nazi' que a Hitler) i amenaces més o menys dissimulades.
La tàctica, però, no els va funcionar, i tot i que semblava que res es movia (per a desesperació de molts de nosaltres que tenim presa) la cosa va seguir avançant i va arribar el dia en que el Parlament de Catalunya, per amplia majoria, va aprovar la Declaració de Sobirania que reconeixia que la sobirania del poble català depenia només de la seva voluntat.
La contesta des d'Espanya va ser la que estem acostumats : menyspreu i atac. De cop i volta allò que semblava 'una tonteria más de los nacionalistas catalanes' va anar a parar ràpidament al Tribunal Constitucional (espanyol). I com no podia ser d'una altra manera en un Estat fet a la seva mida, el Tribunal Constitucional (espanyol) va decidir suspendre-la.
El problema és que han arribat tard, perquè el Tribunal Constitucional (espanyol) no hi pot dir res sobre aquest tema ja que li cau fora del seu abast. Des del moment en que el poble català es considera sobirà, les decisions sobre ell pertoquen només als òrgans de govern que el poble català decideixi. I el Tribunal Constitucional (espanyol) no és un d'ells. Per això no és gens estrany que aquella mateixa tarda el Parlament, fent cas omís a la decisió del Tribunal Constitucional (espanyol) i utilitzant el seu sobiranisme hagi tirat endavant el procés d'autodeterminació.
Per molt que vulguin aplicar les seves lleis per a que al Parlament es faci la voluntat de menys d'una tercera part dels diputats (PP i C's) el cert és que 'esa cosa de la soberania' que es va aprovar de forma totalment democràtica deixa, per primera vegada des de fa molts molts anys, el futur de Catalunya només en mans dels catalans.
Ara bé, cal ser valent, no atemorir-se, no deixar-se influenciar i i seguir pel camí acordat.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
vols dir que ja hem guanyat doncs...? :D
Com sempre, hi haurà gent per qui les teves paraules no tenen cap sentit, no hi estan d'acord i consideren que això de la declaració de sobirania no és legal, i que per tant, no té cap vlidesa. No cal dir que jo no sóc un d'aquests. Seguim endavant.
Seguim endavant.
En referència al que diu en Xexu, a l'edat mitjana el dret de prima nocte (crec que es diu així) era legal. Per a aquests que tant els agrada anomenar, tractar els jueus com animals era legal. Els judicis de la "Santa Inquisición" i més tard dels franquistes també eren legals. La prohibició de maneres de pensar ha estat i és legal a molts llocs. Hi ha legalitats que no tenen un fonament ètic i per tant, estan destinades a ser eliminades. Només representen el dret que alguns es donen per poder imposar les seves idees o interessos.
pons007: vull dir que l'opció de guanyar només depén de nosaltres.
xexu: I tant que seguim !
jordi: Quan una cosa és injusta, tant s'hi val que hagi vint lleis que diguin que és legal. I no donar a un poble el dret a decidir el seu futur és injust.
Publica un comentari a l'entrada