dijous, 31 d’octubre del 2013

La batalla espectral

(Encetem un micaco ectoplasmàtic…)

Fa uns anys vaig aprofitar Tots Sants per viatjar amb ma mare a Occitània a visitar la família. Em va sorprendre molt veure com la tradició anglosaxona de Halloween s'havia assimilat per aquelles terres, ja que fins als poblets més petits era habitual veure els guarniments propis d'aquesta celebració. Han passat els anys i ja fa uns quants que això mateix ha passat aquí.

No tinc res especialment en contra d'aquells que volen incorporar celebracions forànies, però sóc un ferm defensor de potenciar les nostres. Assimilar sí però substituir no. I en aquest cas, les dues tradicions són força coincidents ja que si pels anglosaxons la Nit de Halloween del 31 d'octubre és el centre, per la tradició catalana aquest període va des d'aquesta mateixa nit, vigilia de Tots Sants fins el dia 2 de novembre, Dia de Difunts.

I justament el Dia de Difunts segons la nostra tradició passa una d'aquelles coses que semblen més propies de pel·lícules o de terres llunyanes. Però l'escenari de la història que us explicaré tot seguit no la trobareu en camps llunyans més allà de l’oceà sinó en el petit poble de Riells del Fai.

Soldats fantasmes

Assegura la tradició que en temps medievals vivien en aquest poble dues poderoses famílies enfrontades: els senyors de la Torre de Bellpuig (que no he estat capaç de trobar) i els amos d’un castell veí. Les batusses eren constant i semblava que l’odi entre les dues famílies no tenia fi, però vet aquí que l’hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla de l’adversari, i contra tot pronòstic, es van casar i van aconseguir establir entre les dues famílies una concòrdia del tot inesperada.

Malauradament no va durar gaire. El senyor del Bellpuig va enviudar i es va tornar a casar. La nova esposa va mirar d’enemistar-lo amb el seu fill, amb l’objectiu que el desheretés, i va fer tot el possible per a malmetre entre ells. Al final ho aconseguí i el senyor de Bellpuig va caure amb totes les seves hosts una nit damunt la casa forta on vivia el fill amb llur família. La lluita fos aferrissada i el pare i el fill s’enfrontaren cara a cara i caigueren ambdós morts per la mà del contrari alhora.

I des d’aleshores els veïns de la contrada asseguren que la nit del Dia de Difunts els combatents d’aquella batalla tornen de les seves tombes i envolten la casa forta (ara convertida en masia) reproduint tot el que va succeir aquella nit. Hom assegura que la gent de la rodalia té por de passar per aquell indret per a no veure’s embolicat en la batussa fantasmal.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Qualsevol se'n va de turisme rural el 2 de novembre...!

Anònim ha dit...

en el proper post ens explicaràs l'experiència personal d'haver passat la nit en aquella masia, oi? ;)

Carquinyol ha dit...

Xexu: els de Cuarto Milenio !! ;)

pons007: Jo no hi he anat encara perquè no sé ben bé on cau, però uns que van anar-hi van filmar un documental que crec que s'anomena 'les excursionistes calentes', suposo que fent referència a la suada que van patir escapant corrents dels fantasmes.

Publica un comentari a l'entrada