dimarts, 23 d’abril de 2013

No només dracs

(Encetem un micaco guerrer…)

Avui torna a ser aquella màgica diada en que els carrers de les nostres viles tornen a omplir-se de roses i llibres. I quan un veu tantes roses i tants llibres només pot pensar en l'encanteri del somriure que et regala la teva dona estimada en el moment en que li entregues la flor, o bé en la tranquil·litat d'un bon lloc per llegir, ja sigui un sofà al costat del foc o l'ombra d'un arbre que domina un prat. En definitiva, sensacions romàntiques i tranquil·les que t'inculquen una serenor que falta ens fa en el dia a dia.

Però ens equivocaríem si creguéssim que al nostre país la imatge de Sant Jordi és la del valent cavaller que rescata a la donzella enfrontant-se al temible drac. Certament aquesta és la imatge més comú, però hi ha una altra que es troba amb facilitat en les terres del sud, sobretot al País Valencià: la del Sant Jordi Matamoros. És aquest un Sant Jordi que, a l'igual que el Sant Jaume dels castellans, apareix en moments en que la derrota de les tropes cristianes enfront dels musulmans sembla gairebé segura. De fet, fa un parell d'anys en aquesta pàgina vam parlar d'una llegenda d'aquest Sant Jordi Matamoros que feia referència a la ciutat de Barcelona.

I avui m'agradaria parlar d'una de les llegendes més conegudes d'aquest particular Sant Jordi: la d'Alcoi. I és que al voltant d'aquesta llegenda a la capital de la comarca de l'Alcoià s'ha vingut organitzant una d'aquelles mostres de cultura popular més boniques i impressionants de veure: la festa de 'Moros i Cristians' d'Alcoi

Moros i Cristans a Alcoi

Diu la llegenda que tot i que Alcoi va ser conqueria al segle XIII per en Jaume I i repoblada amb cristians, la ciutat vivia sota l'amenaça constant dels musulmans, ja que aquests eren molt nombrosos a les rodalies i tenien atemorida tota la regió amb els seus atacs. Per mirar d'evitar això, lo Rei Jaume I va fer enviar 40 cavallers des de Xàtiva a Alcoi per augmentar la defensa de la ciutat.

Tot i això, el 23 d'abril de 1276 els sarraïns, comandats pel seu cap Al-Azraq, tenien envoltada la ciutat i estaven a punt d'atacar-la. Com era costum abans de les batalles, en Mossèn Torregrossa va oficialitzar la missa de campanya per fer augmentar la moral dels defensors i demanar ajuda celestial que va sol·licitar específicament al sant del dia, o sigui, Sant Jordi.

Làpida Commemorativa

Mentre esdevenia l'atac, quan tot semblava perdut pels cristians, va aparèixer de sobte un cavaller muntant un cavall blanc per damunt de les muralles del castell. Tenia una creu al pit i de seguida va carregar contra els moros causant grans baixes entre les seves files. Tan furiosos i forts van ser els seus atacs que va aconseguir fer fugir als sarraïns i, fins i tot, va acabar amb llur comandant.

I des d'aquell dia,els alcoians van nombrar-lo patró de la vila i van jurar celebrar una festa en el seu honor, i així fins avui dia.

I només resta dir que no podria acabar un apunt sobre Sant Jordi si al text anterior no l'acompanyés la rosa de rigor...

Rosa Vermella

Que tingueu un Feliç Sant Jordi !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

Jordi ha dit...

Ens torna a fer falta en Sant Jordi. A veure quin dia surt per aquí per ajudar-nos una mica.

Publica un comentari a l'entrada