dilluns, 25 de juny de 2012

Una retallada imprescindible

(Encetem un micaco amb destral...)

Avui parlaré de retallades. De fet, proposaré una retallada i tot. Començaré amb uns retalls de premsa...

Font: Ara,Vilaweb i El Punt Avui

(no puc evitar deixar de comentar el darrer retall… tot un geni de les finances en Duran !!)

Sr. Mas, vivim temps de greus tensions a la tresoreria i d'esvalots al món econòmic en general. Ens diuen que calen fer retallades, que no hi ha cap altre solució. Ho entenc. Per això li proposo que faci una retallada que ens estalviarà uns bons calerons: Foti fora a en Duran com a portaveu del grup català al Congreso Espanyol. De fet, pot fotre fora a tot el grup sencer.

No els trobarem a faltar. El que ens fa en Duran ja ens ho fa n'Alicia Sanchez-Camacho. I gratis !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 22 de juny de 2012

La ciutat submergida

(Encetem un micaco sota el mar...)

El mar sempre ha tingut quelcom de misteriós, sobretot el Mare Nostrum que ens banya i que tantes civilitzacions ha vist navegar per ell. Aquest misteri sempre l'ha tingut present la gent de mar, i de la mateixa manera que a terra ferme hi ha llocs especials que han generat multitud de llegendes, el mar, com no podia ser d'una altra manera, també és protagonista de nombroses d'elles. El mar… la darrera frontera… aquestes són les llegendes de Sant Joan de El Badiu dels Micacos, en la seva missió perpètua de presentar una llegenda nostrada d'aquestes dates cada any.

Mar Mediterrani

Si hom cerca al diccionari Català-Valencià-Balear la paraula 'Paradela' trobarà la següent explicació :

PARADELA Ciutat de Paradela: nom que el vulgus dóna a un miratge atmosfèric a manera de boira que es veu cada any en la badia de Sa Guya, davant la vila de Capdepera (Mall.), entre les puntes de sa Farola i de Sa Guya; sembla un núvol que pren formes rares en les quals el poble veu siluetes d'edificis, campanars i muralles, i creu que es tracta d'una gran ciutat que va enfonsar-se en la mar i que en certes ocasions es presenta mig emboirada a flor d'aigua. El mateix fenomen s'observa a Ciutadella (Men.), on l'anomenen ciutat de Parella, i a Felanitx (Mall.), on és anomenat ciutat de Troia. (Cf. BDC, xviii, 125).

La tradició ens ho explica de la següent manera: La gent marinera de Menorca i Mallorca expliquen que hi ha una ciutat encantada soterrada als abismes de la Mar Balear. Aquesta ciutat de tant en tant es feia visible des de diferents indrets (Capdepera i Felanitx a Mallorca i Ciutadella a Menorca) com a una vila voltada de muralles amb grans torres i campanars envoltada d'una boira misteriosa. Un dels moments en que tradicionalment es podia veure era la nit de Sant Joan, al tocar la mitjanit. Cal a dir que, com ja vaig comentar fa temps, aquest no és l'únic misteri enfonsat al Mar Balear.

No afegeix la tradició pas cap explicació de com és que aquella ciutat esdevingué encantada, ni qui la va encantar ni encara quan,però si ens explica com es pot trencar l'encanteri. Això succeirà durant una Nit de Sant Joan, al tocar la mitjanit, quan la ciutat sigui visible i en el mateix indret de la platja des d'on es vegi la ciutat hi hagi un grupet format per set Joans i set Joanes (ni més ni menys). Aleshores la ciutat és desencantarà i ressorgirà de sota l'aigua amb tota la població que hi bullia quan es va enfonsar.

Per cert, per a la gent de Barcelona que no tingui la sort d'estar a ses Illes durant la revetlla, la tradició també assegura que durant la matinada del dia de Sant Joan, al punt d'aixecar-se el Sol, la tradició assegura que al fons del mar es pot veure un gran palau encantat poblat de sirenes i altres éssers mítics. És una visió que no dura gaire i ningú sap si està relacionada amb la Ciutat de Paradela, però en el nostre mar màgic tot és possible !

Que tingueu una molt bona revetlla i gaudiu de la Festa Nacional dels Països Catalans !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 20 de juny de 2012

L'estaca

Estanquera

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 18 de juny de 2012

Postals i fotografies 2.0

(Encetem un micaco postal...)

Molt s'ha parlat de la influència que les noves tecnologies de la comunicació tindran sobre el correu postal, i és que sembla ser que el correu tradicional cada vegada pateix més la implementació de forma massiva del correu electrònic, els sms, els mms, els whatsapp i similars. Tot i així, de tant en tant passen coses que comuniquen aquests dos mons que semblen enfrontats. Avui us explicaré una que em va passar a mi.

Aquesta història comença al Flickr, a la pàgina on m'agrada penjar les fotografies que publico al bloc. Ara fa uns mesos es va posar en contacte amb mi a través d'aquesta pàgina un membre d'una associació filatèlica de Zaragoza demanant-me permís per a utilitzar una de les meves fotografies en unes targetes postals que volien realitzar. La fotografia era de les Torres de Serrans de València i era aquesta …

Torres de Serrans

… com sempre que em passa el mateix (no és que sigui habitual però alguna que una altra petició d'aquest estil he tingut) sempre els autoritzo a utilitzar la fotografia (de fet ja les publico sota llicència CC per a que tothom les pugui utilitzar, tot i que sembla que per a fer-ho sobre paper amb aquesta llicència no hi ha prou).

Doncs bé, fa poques setmanes aquesta persona va tornar a contactar amb mi i em va comunicar que ja tenien les postals realitzades i que m'enviava unes quantes a la meva adreça. Als pocs dies em va arribar un sobre des de Zaragoza amb cinc postals a l'interior, una d'elles una mica especial. Segons m'explicava la persona que em va contactar era una 'tarjeta máxima', una denominació que en filatèlia vol dir que és una postal amb el segell del mateix motiu i el mata-segell de la població on està aquest motiu. Aquesta 'tarjeta máxima' tenia aquest aspecte …

Postal Torres de Serrans

I així va ser com la fotografia 2.0 del món digital es va donar la mà amb les tarjetes postals clàssiques de tota la vida mostrant com, de moment, tot té un lloc al nostre món. I jo haig d'afegir que m'agrada veure com algunes de les fotografies que faig amb la meva petita i abonyegada IXUS 70 són útils a unes altres persones.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 15 de juny de 2012

Llei d'acció i reacció

(Encetem un micaco físic...)

Avui ens inspirarem en l'amic Dan i començarem l'apunt amb la 3a llei de Newton: La llei d'acció i reacció. Aquesta llei ens explica que sempre que un cos exerceix una força sobre un altre ...

Font: Racó Català i El Punt Avui

… aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer...

Font: Vilaweb

… en aquest cas, un ZAS!! En tota la boca !

I permeteu-me afegir una cosa més. Si consulteu les dades de l'Ibestat (Institut d'Estadística de les Illes Balears) podeu trobar les dades de l'enquesta que es va realitzar l'any 2010 sobre ús i coneixement de la llengua. En aquestes dades es pot observar com el 85% de la població major de 16 anys afirma entendre el català, i el 41,75% afirma utilitzar quasi sempre el català.

Doncs bé, aquest 87% de tria de l'escola en català per a la mainada el que ens està dient és que fins i tot gent que no entén la llengua opta per una escola en català per als seus fills i que més del doble de la gent que diu utilitzar el català de forma habitual fa el mateix. I això, ho vulguin disfressar com ho vulguin disfressar, és una gran victòria per a tots els que estimem la llengua.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dimecres, 13 de juny de 2012

L'Albiol, els brètols i els mandrils

(Encetem un micaco crisístic...)

Confeso que no puc soportar al batlle de la meva ciutat, però quan he llegit el següent …

Font: El Periódico

... m'he portat una alegria. D'acord que Badalona quedaria amb menys gent que Setcases i que ho sentiria molt pels habitants d'on anessin a habitar tota la fauna que tenim per la ciutat (una de les poques coses bones de l'Eurovegas és que els podrien ficar a tots allà dins) però problemes desesperats necessiten mesures desesperades !

Ara bé, l'alegria m'ha durat ben poc (ja m'estranyava a mi l'Albiol fent una cosa assenyada)…

Font: El Periódico

... i m'he trobat de nou amb la cançoneta xenòfoba de sempre !

Per aquí no hi passo ! Què a Badalona hi ha molt incivilitzat és totalment cert: incivilitzat, inculte i 'chulo-playa'. N'hi ha un munt. Ara bé, que siguin "immigrants" depèn del que entengui el sr. Albiol per immigrant. La meva experiència de molts anys hem diu que segurament hi haurà immigrants incivilitzats (n'hi ha de tot en aquest món), però al meu entorn més pròxim (que no és pas el d'un 'pijibarri') el principal gruix de culpables "no vienen de desiertos lejanos" per parafrasejar als companys del partit del sr. batlle.

Tot aquest problema dels incívics és un problema que arrossega la ciutat des de fa molts anys. M'ha fet gràcia veure el públic que tenia el sr. Albiol al teatre on ha fet el seu fastigós discurset. La típica gent que em puc trobar pel carrer. Fa uns quants anys, quan jo era petit i el meu pare vivia, certa persona li va dir al meu pare "hay que ver que asquerosa y sucia está toda la calle. En cambio, vas por mi pueblo y estan todas las calles límpias" i el meu pare, fart de veure que la utilització d'un complicat instrument anomenat paperera era totalment desconegut per a aquell individu contestava "Doncs ves-te'n al teu 'pueblo'".

Amb això no vull dir pas que tota la gent que va venir del "pueblo" a guanyar-se bonament les garrofes de la millor manera possible fos igual. Però n'hi havia,.. i n'hi ha encara. De la mateixa manera que entre els immigrants d'ara també n'hi ha de més i de menys 'incivilitzats'. Em sembla d'una barra increïble aquesta poca empatia de bona part de la població quan ells mateixos o llurs familiars es van trobar no fa gaire en una situació similar i amb quina facilitat, alegria i inconsciència es dediquen de culpar-los de tot el dolent que passa. La mateixa barra que té el batlle quan es dedicar a dir que hi ha locals d'immigrants que no compleixen les normes, ja que dir això és dir que a la ciutat hi ha locals que no compleixen les normes, i és la seva feina fer que les compleixin sigui l'amo d'Djibuti, d'Almeria o de Torredembarra. Què només es fixi en un cert col·lectiu alhora de aplicar les normes no és fer bé la seva feina, de fet és un delicte per molt que ho vulgui vendre d'una altra manera.

I per acabar una darrera queixa, aquesta no relacionada directament amb el sr. Albiol, però si amb una cosa que ha comentat: els bars. Potser hom ho ignora, però ho explicaré com a gran beneficiat dels plaers que produeix viure damunt un bar, tot i deixant de banda que quan hi ha partit de futbol (de la Roja, de la Blanca o de la Blaugrana) més que un bar sembla que visqui al damunt d'una gàbia de mandrils epilèptics.

Penso jo que s'ha d'iniciar una LPI per demanar tallar allò que no sona a qui va redactar la Llei antitabac. Perquè està molt bé això de no permetre fumar dins dels bars, però deixar fumar tot just davant de la porta del local el que fa és que tot aquell fum que abans formava part del microclima del local ara entri per la finestra que està situada damunt seu, o sigui, en el meu cas, la meva finestra. Resultat: no la puc tenir oberta pràcticament mai sense 'gaudir' de la fastigosa oloreta del fum aquest dels collons arreu de casa meva. Un gran avanç !!

Albiol, brètols, bars de mandrils i fum fastigós... Qué bonita es Badalona, en invierno y en verano !

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 11 de juny de 2012

Rescue me

(Encetem un micaco no rescatat...)

Suposo que no caldrà, però recordem un moment la notícia del cap de setmana …

Notícia Ara

… recordem que s'havia dit poc abans …

Notícia Ara

… i recordem també la raó per la qual no s'havia d'investigar el forat creat per allò anomenat Bankia, ja sabeu, allò de la imatge de seriositat i tot el demés …

Notícia Europa Press

… i comparem-l'ho amb la mostra de seriositat i rigor que es va oferir el mateix dia que s'anunciava el "no rescat"

Notícia Ara

La prima de risc pels núvols, La seriositat pel subsòl, la vergonya mai coneguda, la pandereta per l'estratosfera, la corrupció tranquil·lament sentada a la poltrona del palau més palauós i la barra, de diamantí. Això és Spain i aquesta és la 'seriositat' que demostra, tanta que ni el president espanyol va donar la cara en un primer moment. I per si no hagués prou el diumenge, el dia que finalment diu alguna cosa, fa un discurs en el que sembla que és l'Estat Espanyol qui ha fet un favor a Europa acceptant el prestam.

I tot i així ens conten una nova pel·lícula: Dels mateixos autor de "no és una marea negra, són com fils de plastilina" i "els culpables no estan per deserts llunyans" ens arriba ara "no és un rescat, és un prestam en condicions immillorables i no afectarà als ciutadans."

I pensar que encara hi ha qui ens vol fer creure que ens convé anar lligats a aquest llast !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

divendres, 8 de juny de 2012

Un tramvia anomenat malson

(Encetem un micaco tramviaire…)

Dissabte 2 de juny de 2012, 15:30h, parada de tramvia de Gorg (Badalona), direcció Glòries, línia T5. Haurien unes 40 persones dins del comboi de les quals haurem validat el tiquet unes 6. El que més crida l'atenció són tres ionquis asseguts en un vagó mig col·locats i un grapat de sorollosos adolescents estrangers (d'aquells que li agraden a l'Albiol) que escolten música amb l'altaveu del telèfon mòbil. L'estat de neteja de l'interior dels vagons és deplorable. Arranca el tramvia i arriba a la següent parada, Sant Roc. Pugen unes 20-30 persones més. Sóc incapaç de saber si cap a validat el bitllet. La 'diversió' augmenta: Ha pujat un jove gitano amb un minialtaveu 'ambientant' el tren, acompanyat d'un altre més jove que no té res més a fer que recórrer el vagó amb patinet pel mig de la gent alhora que altres dos acompanyants més joves és dediquen a fer flexions de braços a les barres. Nova parada, Encants de Sant Adrià i la mitjana de bitllets validats és similar al de la parada anterior. L'ambient 'multiculti' s'intensifica. Sort que baixem a la següent parada…

El mateix dia, a les 17:10, parada de tramvia de Sant Joan Evangelista (Sant Adrià), línia T5, direcció Badalona. Estem esperant el tramvia ja que els dissabtes per la tarda la freqüència de pas és de 30 minuts. Penso que veient la gran quantitat de gent que valida el bitllet l'estrany és que encara tingui freqüència de pas. Haurem unes 25 persones esperant-lo. Entre elles el grupet d'amics d'Albiol que he comentat abans que han anat a comprar llaminadures (per això si que tenen diners, però per a comprar una T-10 no) i han deixat molt bruta tota la parada. També hi ha dues gitanes esperant el tramvia i queixant-se que porten més de 30 minuts esperant-se. Arriba el tramvia, pugem tots, nosaltres amb prou feines ja que portem el cotxet del nen i el carret de la compra i el tramvia va força ple. De tots els que hem pujat hem validat el bitllet quatre. Les gitanes no ho han fet, el grupet de les llaminadures tampoc. Primera sorpresa, quatre joves gitanos han muntat un concert flamenc al vagó: un canta, dos piquen de mans i un altre va foten cops al terra amb un bastó. Una gitana li diu a l'altra que va a aproximar-se a veure 'el concierto del gitano'. Arribem a la següent parada, les gitanes es baixen. Per no caminar 400 metres s'han estat 30 minuts esperant el tramvia. També es baixen els protagonistes del concert, però per a no perdre 'el caliu' els amics de l'Albiol encenen la seva música a l'altaveu del mòbil. Friso per arribar a Gorg i baixar-me mentre juro que no tornaré a agafar el TramBesòs un dissabte.

Potser penseu que això és un fet aïllat i casual. Us equivoqueu. A finals d'abril em va passar una altra de ben similar, i vaig enviar un mail de queixa al Tram. Uns dies després vaig rebre una d'aquelles contestacions oficials que tenen preparades, dient-me que tenen 16 inspectors de línia, un parella de seguretat, relacions amb els Mossos, campanyes anuals contra el frau i civisme (hahahahahahahahahaha… ains) i més blablabla. Per la zona de la T5 per la que em moc no he vist mai un inspector i guàrdies de seguretat ben pocs. Els dissabtes per la tarda cap ni un. No cola, no m'ho crec, no compro l'explicació del Tram. De fet, la situació empitjora cada vegada més.

El TramBesòs a la zona de Badalona Sud i Sant Adrià és ara mateix un territori sense llei. Ha arribat un punt tal que els que validem el bitllet ja no és que ens sentim rucs, és que ens sentim fins i tot insegurs, no és ja un tema de frau el que preocupa, és un tema d'ordre públic i de civisme. S'ha arribat a l'extrem de que els que validem tenim problemes per accedir al tramvia perquè va ple de gent que no paga, gent que malmet les instal·lacions i que no té un mínim de comportament cívic en públic. I això darrer és un dels mals endèmics d'aquesta zona culpa de la tolerància dels diferents ajuntament, Albiol inclòs.

Però ei, no passa res. Total, com això ens ho hem de menjar els que vivim als barris perifèrics no hi ha problema, el que passa és que som una colla d'intolerants ! Si l'Ajuntament ja té plenament identificats qui són els enemics públics #1 de la ciutat, no voldrem pretendre saber més que ells, oi? Total, qui ho sabrà millor, uns senyors que viuen tranquil·lament als barris del centre de la ciutat o un que es posa de mala llet cada dia que agafa el TramBesòs ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 6 de juny de 2012

No me toques el pito que me irrito

(Encetem un micaco xiulador...)

Feia temps que no llegia els comentaris a la pàgina del 20 Minutos, cosa que la meva salut mental agraeix infinitament. Però al llegir el següent titular no em vaig poder estar de donar-hi una ullada …

Notícia 20 Minutos

… i la cosa no em va pas decebre, mireu que vaig poder trobar entre els quatre primers comentaris …

Notícia 20 Minutos

Em va fer gràcia el Sr Victor "pero el terreno se queda como español que es" !! Només li faltava afegir "por derecho de conquista, para algo ganamos la guerra !!" I què em dieu del Miguel80 ? Segur que coneix al famós cambrer que va començar a parlar en català a un espanyol i li va canviar al castellà per a cobrar !!

Però sabeu que en fot més gràcia ? Hem patit persecució lingüística i cultural, nombrosos intents de genocidi, agressions amb armes de guerra, tota mena de prohibicions només pel fet de ser catalans i multitud de provatures de reescriure la nostra història, i ara aquests gamarussos volen que ens autopractiquem la neteja ètnica perquè els hi molesta que protestem contra els símbols de l'invasor.

Xiquets… no us queden poques xiulades que escoltar !!!!

Per cert, aquests són els que ens volen donar lliçons de com comportar-se davant dels himnes dels altres ….

Notícia Avui

…. typical spanish !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

dilluns, 4 de juny de 2012

Pactes

(Encetem un micaco pactístic...)

Artículo XIII

Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con suma eficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, de cualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero y perpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de la íntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también que conserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el rey católico por atención a su Majestad británica concede y confirma por el presente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados del rey católico.

Això que acabeu de llegir és l'article XIII del Tractat d'Utrecht. No cal que us digui (ja ho sabeu prou bé) que aquest punt ni el "rey católico" i els seus "habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados"  no ho han complit mai. Bé,.... 'su Majestad británica'  tampoc ha fet mai res per a obligar a que ho compleixin, la veritat.

Després gairebé 300 anys els catalans ja sabem prou bé que això de demanar pactes als espanyols no serveix per a res. Qui vol tenir un pacte amb algú que a la mínima que no l'interessi l'incomplirà ? Doncs bé, encara tenim entre nosaltres babaus que això no ho veuen.

Ja he perdut la noció del temps que els senyors de CiU porten marejant-nos amb aquella 'meravellosa idea' que un bon dia es van treure de la màniga i que li van dir primer 'concert econòmic'. Com això de concert et feia pensar en el Palau de la Música (i en els afers del Millet) no van trigar gaire en rebatejar-lo com a 'pacte fiscal'.

I de la mateixa manera que aquells que fan veure que marxen però que realment no volen marxar i es dediquen a repetir una i una altra vegada allò de 'bé, me'n vaig ja, eh?" els Ciuencs ens han volgut vendre als principantins l'argument de què aquest 'concert fiscal' era la darrera oportunitat que li 'concedien' a Espanya abans de marxar. Què magnànims ! Evidentment, han reptetit aquest argument tantes vegades que qualsevol rastre de versemblança ara mateix és pura coincidència.

I com no podia ser d'una altra manera havia d'arribar el moment de dura realitat en que tota aquesta exigència (amb il·lusió) es convertís en el fum que era des de bon començament. I sembla ser que el moment ha arribat …

Font: Vilaweb
Font: Vilaweb

Ara bé, qui és més babau ? El que diu la bajanada o qui se l'ha cregut ? O el que se la creu encara ? Què ens voldran vendre ara els Ciuencs per a seguir despistant al personal ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 1 de juny de 2012

La part més antiga

(Encetem un micaco curiós...)

Una de les millors coses que hom pot fer a Barcelona els dies especials com Sant Jordi, el 11 de setembre o la Mercé es aprofitar per visitar aquells edificis que generalment no són visitables, com ara l'Ajuntament de Barcelona i el seu meravellós Saló de Cent o el Palau de la Generalitat de Catalunya.

Palau de la Generalitat de Dalt

Aquest darrer edifici originàriament gòtic conjuga diferents estils arquitectònics i artístics diferents. Tan per la construcció en si mateixa com per les obres d'art que conté és una de les visites obligades per a tots aquells amants de la història o de l'art.

Ara bé, us heu parat mai pensar quina part és la més antiga de la construcció ?

Tot i que l'edifici gòtic originari que tenia l'entrada principal a la façana del carrer de Sant Honorat i arribava fins el carrer del Bisbe, incorporant una preciosa galeria gòtica amb escala senyorial i una façana posterior guarnida amb gàrgoles, pinacles i un gran medalló de Sant Jordi és una de les parts més antigues de l'actual Palau, no és pas l'element més antic que hi ha.

Curiosament, l'element més antic el trobem a la façana construïda al segle XVI i que actualment és l'entrada principal de l'edifici…

Palau de la Generalitat de Dalt

... no, no és el balcó, ni tampoc l'estàtua de Sant Jordi (els mossos tampoc, malandrins !). Són les quatre columnes que guarden la porta principal del palau. I a més de ser els elements més antics del Palau segurament també seran els més viatgers, ja que aquestes quatre columnes procedeixen de la regió de la mítica Troia, a l'actual Turquia i, originariament, van ser trasportades durant el segle II dC a Tarraco per a formar part del temple dedicat a l'emperador August al Fòrum Provincial de la ciutat.

Com antigament era costum reutilitzar els materials nobles en les construccions (i aquestes columnes estan fetes d'un granit de molta qualitat), segles després es van utilitzar per a edificar una església (actualment desapareguda) al nord de Tarragona. Allà va ser on les va conèixer l'arquitecte Pere Blai, puix va utilitzar unes quantes en la capella del Santíssim de la Seu de Tarragona, on encara es poden observar. Quan se li va encarregar ampliar el Palau de la Generalitat de Catalunya simplement va repetir la jugada.

Us confeso que al conéixer aquesta curiosa història gràcies a aquest article de La Vanguardia en va venir al cap l'Eneida, aquest poema èpic llatí que explica com Eneas, d'origen troià, fuig de la seva ciutat després de la derrota vers els grecs i després d'un llarg viatge va a parar a la península Itàlica, on es convertirà en el fundador mític de la gran Roma. Així, segons la mitologia, els derrotats troians van originar un dels grans imperis que ha conegut la humanitat.

I vist això, realment crec que unes columnes troianes són molt adequades per a presidir l'entrada del Palau de la Generalitat de Dalt...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!