divendres, 8 de juny de 2012

Un tramvia anomenat malson

(Encetem un micaco tramviaire…)

Dissabte 2 de juny de 2012, 15:30h, parada de tramvia de Gorg (Badalona), direcció Glòries, línia T5. Haurien unes 40 persones dins del comboi de les quals haurem validat el tiquet unes 6. El que més crida l'atenció són tres ionquis asseguts en un vagó mig col·locats i un grapat de sorollosos adolescents estrangers (d'aquells que li agraden a l'Albiol) que escolten música amb l'altaveu del telèfon mòbil. L'estat de neteja de l'interior dels vagons és deplorable. Arranca el tramvia i arriba a la següent parada, Sant Roc. Pugen unes 20-30 persones més. Sóc incapaç de saber si cap a validat el bitllet. La 'diversió' augmenta: Ha pujat un jove gitano amb un minialtaveu 'ambientant' el tren, acompanyat d'un altre més jove que no té res més a fer que recórrer el vagó amb patinet pel mig de la gent alhora que altres dos acompanyants més joves és dediquen a fer flexions de braços a les barres. Nova parada, Encants de Sant Adrià i la mitjana de bitllets validats és similar al de la parada anterior. L'ambient 'multiculti' s'intensifica. Sort que baixem a la següent parada…

El mateix dia, a les 17:10, parada de tramvia de Sant Joan Evangelista (Sant Adrià), línia T5, direcció Badalona. Estem esperant el tramvia ja que els dissabtes per la tarda la freqüència de pas és de 30 minuts. Penso que veient la gran quantitat de gent que valida el bitllet l'estrany és que encara tingui freqüència de pas. Haurem unes 25 persones esperant-lo. Entre elles el grupet d'amics d'Albiol que he comentat abans que han anat a comprar llaminadures (per això si que tenen diners, però per a comprar una T-10 no) i han deixat molt bruta tota la parada. També hi ha dues gitanes esperant el tramvia i queixant-se que porten més de 30 minuts esperant-se. Arriba el tramvia, pugem tots, nosaltres amb prou feines ja que portem el cotxet del nen i el carret de la compra i el tramvia va força ple. De tots els que hem pujat hem validat el bitllet quatre. Les gitanes no ho han fet, el grupet de les llaminadures tampoc. Primera sorpresa, quatre joves gitanos han muntat un concert flamenc al vagó: un canta, dos piquen de mans i un altre va foten cops al terra amb un bastó. Una gitana li diu a l'altra que va a aproximar-se a veure 'el concierto del gitano'. Arribem a la següent parada, les gitanes es baixen. Per no caminar 400 metres s'han estat 30 minuts esperant el tramvia. També es baixen els protagonistes del concert, però per a no perdre 'el caliu' els amics de l'Albiol encenen la seva música a l'altaveu del mòbil. Friso per arribar a Gorg i baixar-me mentre juro que no tornaré a agafar el TramBesòs un dissabte.

Potser penseu que això és un fet aïllat i casual. Us equivoqueu. A finals d'abril em va passar una altra de ben similar, i vaig enviar un mail de queixa al Tram. Uns dies després vaig rebre una d'aquelles contestacions oficials que tenen preparades, dient-me que tenen 16 inspectors de línia, un parella de seguretat, relacions amb els Mossos, campanyes anuals contra el frau i civisme (hahahahahahahahahaha… ains) i més blablabla. Per la zona de la T5 per la que em moc no he vist mai un inspector i guàrdies de seguretat ben pocs. Els dissabtes per la tarda cap ni un. No cola, no m'ho crec, no compro l'explicació del Tram. De fet, la situació empitjora cada vegada més.

El TramBesòs a la zona de Badalona Sud i Sant Adrià és ara mateix un territori sense llei. Ha arribat un punt tal que els que validem el bitllet ja no és que ens sentim rucs, és que ens sentim fins i tot insegurs, no és ja un tema de frau el que preocupa, és un tema d'ordre públic i de civisme. S'ha arribat a l'extrem de que els que validem tenim problemes per accedir al tramvia perquè va ple de gent que no paga, gent que malmet les instal·lacions i que no té un mínim de comportament cívic en públic. I això darrer és un dels mals endèmics d'aquesta zona culpa de la tolerància dels diferents ajuntament, Albiol inclòs.

Però ei, no passa res. Total, com això ens ho hem de menjar els que vivim als barris perifèrics no hi ha problema, el que passa és que som una colla d'intolerants ! Si l'Ajuntament ja té plenament identificats qui són els enemics públics #1 de la ciutat, no voldrem pretendre saber més que ells, oi? Total, qui ho sabrà millor, uns senyors que viuen tranquil·lament als barris del centre de la ciutat o un que es posa de mala llet cada dia que agafa el TramBesòs ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

3 comentaris:

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Noi em sap greu, i pensar que jo m'emprenyo al Japó si algú parla per mòbil al tren ( està prohibit ).
De totes maneres no em sorpren, la zona on vius és la que a casa anomenàvem "el Barrio" que incliuta tots els territoris de més amunt de l'autopista ( exepte Bufalà ) i els que hi havia més enllà de Pep Ventura cap a Barcelona. Sant Roc, és el Bronx. Quan treballava a Pizza Hut ni hi anàvem, malgrat les queixes dels veïns, perquè es corria el perill de tornar sense moto, pizza ni diners.
Quan tronis a veure les gitanes que es queixen pregunta'ls-hi quin dret tene a queixar-se si no paguen el bitllet.
Ara bé, aquestes no deuen entrar a la llistra negra de l'Albiol perquè no són romaneses, oi?

Jordi ha dit...

L'Albiol és el típic cas populista que diu que fa molt però en realitat pocs problemes soluciona. Es va passar anys fent propaganda amb la finalitat d'aconseguir ser batlle i és l'únic àmpliament conegut com per tenir vots. I hi ha molta gent que l'ha votat que el que vol és això, fer el que li roti però que no ho facin determinats col·lectius.

El principal problema dels barris de Badalona és la massa tant gran de persones sense nivell cultural ni formació.

Carquinyol ha dit...

Isaac: A les gitanes no cal preguntar-les res, elles tenen dret a tot. En la llista negra? Però si té gitanos fitxats !!

I per cert, 'el barrio' sé perfectament com és, però el mínim que ha de fer l'alcaldia és aplicar els recursos necessaris per a tenir el mateix nivell de seguretat i civisme que a la resta de la ciutat. Que els habitants paguem impostos també ! (almenys uns quants...)

Jordi: Doncs si, això que comentes és part del problema. L'altra part és que permetre que aquesta gent faci el que els hi roti sense posar-los cap tipus de complicació.

Publica un comentari a l'entrada