dilluns, 4 de juny de 2012

Pactes

(Encetem un micaco pactístic...)

Artículo XIII

Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con suma eficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, de cualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero y perpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de la íntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también que conserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el rey católico por atención a su Majestad británica concede y confirma por el presente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados del rey católico.

Això que acabeu de llegir és l'article XIII del Tractat d'Utrecht. No cal que us digui (ja ho sabeu prou bé) que aquest punt ni el "rey católico" i els seus "habitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España son los más amados"  no ho han complit mai. Bé,.... 'su Majestad británica'  tampoc ha fet mai res per a obligar a que ho compleixin, la veritat.

Després gairebé 300 anys els catalans ja sabem prou bé que això de demanar pactes als espanyols no serveix per a res. Qui vol tenir un pacte amb algú que a la mínima que no l'interessi l'incomplirà ? Doncs bé, encara tenim entre nosaltres babaus que això no ho veuen.

Ja he perdut la noció del temps que els senyors de CiU porten marejant-nos amb aquella 'meravellosa idea' que un bon dia es van treure de la màniga i que li van dir primer 'concert econòmic'. Com això de concert et feia pensar en el Palau de la Música (i en els afers del Millet) no van trigar gaire en rebatejar-lo com a 'pacte fiscal'.

I de la mateixa manera que aquells que fan veure que marxen però que realment no volen marxar i es dediquen a repetir una i una altra vegada allò de 'bé, me'n vaig ja, eh?" els Ciuencs ens han volgut vendre als principantins l'argument de què aquest 'concert fiscal' era la darrera oportunitat que li 'concedien' a Espanya abans de marxar. Què magnànims ! Evidentment, han reptetit aquest argument tantes vegades que qualsevol rastre de versemblança ara mateix és pura coincidència.

I com no podia ser d'una altra manera havia d'arribar el moment de dura realitat en que tota aquesta exigència (amb il·lusió) es convertís en el fum que era des de bon començament. I sembla ser que el moment ha arribat …

Font: Vilaweb
Font: Vilaweb

Ara bé, qui és més babau ? El que diu la bajanada o qui se l'ha cregut ? O el que se la creu encara ? Què ens voldran vendre ara els Ciuencs per a seguir despistant al personal ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

5 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ni cas, no ens fan. I després encara hem de sentir dir bajanades a certs espanyolets sobre la història de Catalunya com a estat. No se n'adonen que encara que no ho hagués estat abans, a dia d'avui nom una nació?

XeXu ha dit...

Marejar la perdiu, se'n diu de tot això. Ja fa temps que passo del tema, ja tot el que sigui entendre's amb Espanya em sembla una bajanada. No vull ni pactes, ni concerts, ni estatuts ni res. Divorci del tot, cadascú pel seu cantó i que s'espavilin. No ens cal pactar res amb ells, el que hem de fer és fer la nostra. Llavors seran com les companyies telefòniques que quan saben que marxes et venen amb tot d'ofertes boníssimes. Però llavors els direm que no, que hem alliberat el mòbil, i que el seu contracte se'l poden ben confitar.

Jordi ha dit...

Sembla que CiU aprofita tot això per tenir primer votants sobiranistes i després fer veure que ha intentat donar-lis el que volien (que tampoc és el que volen, que és la independència). La cosa anirà passant, faran un pactet com l'estatutet que serà una m... i diran que és un gran pacte, que quin èxit i bla bla bla, i continuarem a Escanya, potser es quedaran el 41% dels nostres impostos enlloc del 42% mentre els seus tribunals aixafaran qualsevol intent de defensar els nostres interessos o la nostra cultura i continuaran imposant la seva manera de pensar, fer i parlar.

Carquinyol ha dit...

Yáiza: Erem estat i serem estat. Això és el que els hi preocupa.

Xexu: La via del pactisme es va esgotar fa temps. L´única via que hem d'explorar amb els espanyols és la de bon veinatge.

Jordi: CiU cada vegada és queda amb menys marge de maniobra i s'haurà de decantar pels unionistes (i no em refereixo a en Duran tot i que és el viu exemple ) o els separatistes.

El porquet ha dit...

Només em queda l'esperança (fixa't si sóc un tio positiu) que això sigui una estratègia de CiU per a que els seus votants més prudents i indecisos (que en són molts, per no dir la majoria) tinguin unes quantes raons més per a passar-se a l'independentisme d'una vegada.

De veritat, ho dic seriosament, vull tenir aquesta esperança, i crec que realment, aquesta és l'estratègia que segueixen. Ells saben el tipus de votant que tenen, que és molt del peix al cove (el pujolisme té una ombra allargadíssima) i per tant saben que si destripen tot el que hi ha d'una garrotada molts d'aquests votants s'acolloniran i aniran a altres opcions més prudents... (PP?, PSOE?).

No són tan rucs com semblen i saben perfectament que el pacte fiscal no du enlloc, si parlem de fets i no de paraules.

Vull creure que és per això. Si no, si que pensaré que són una colla de cretins.

Publica un comentari a l'entrada