divendres, 2 de març de 2012

La torre del virrei

(Encetem un micaco badaloní...)

El 7 de juny de 1640 un bon grapat de segadors revoltats a causa dels constants abusos de les tropes hispàniques va entrar a la Ciutat Comtal procedents de Sant Andreu del Palomar cridant contra el virrei i el rei. Tan bon punt van entrar es van dirigir cap a casa de Dalmau Queralt i de Codina, virrei de Catalunya. Aquell mateix dia, el virrei va ser assassinat a la platja situada entre les Drassanes i Montjuïc mentre, ferit, provava d'escapar-se de la ciutat. Aquest fet va ser el detonant de la Guerra dels Segadors.

El difunt virrei era un noble català pertanyent a dues de les famílies de més renom de tot el Principat, els Queralt i els Cardona. Com era habitual en aquella època, tenia nombroses posicions per tot el territori, però avui us mostraré una en particular, una que encara existeix a Badalona i que rep el nom de Torre Codina. De fet, segons algunes tradicions, en Dalmau Queralt i de Codina va néixer precisament en aquest indret, tot i que gràcies a l'aportació de @betaltarriba sabem que això només ho diu la tradició, puix històricament està demostrat que en Dalmau va néixer i va passar la seva infantesa al Castell de Catllar

Torre Codina

Situada al barri de Canyet, a la Badalona més rural, aquesta casa castell té el seu origen en el segle XIII tot i que la primera documentació que es troba és del segle XV quan ja existia en aquest indret una casa anomenada Casa de Pedrós. A finals del segle XVI va ser venuda a Pere Bernat Codina del que prengué el nom i que va ser el responsable d'emmurallar-la i fortificar-la, afegint les troneres que li donen una imatge característica.

Troneres Torre Codina

A més de les troneres s'ha de mencionar l'important celler gòtic que hi ha al seu interior i que, assegura la tradició, s'havia utilitzat com a masmorra per a tancar els pirates que havien desembarcat a la costa badalonina. Des de finals del segle XVII fins al segle XX la casa va passar per mans de diferents nobles catalans fins que la adquirir l'advocat Pere Negre, que hi va fer grans modificacions i que va encarregar a l'arquitecte Josep Maria Jujol un important projecte arquitectònic que va convertir el conjunt en un referent reinaxentista. En forta decadència a partir dels anys seixanta del segle XX finalment va ser adquirida per l'Ajuntament de Badalona el 2003.

Perspectiva Torre Codina

I com altres edificis històrics de la ciutat allà està, derruint-se poc a poc en silenci sense que ni tan sols s'hagi realitzat cap tipus de proposta per a la seva rehabilitació i ús, cosa particularment greu en una ciutat com Badalona on les restes medievals i renaixentistes es poden contar amb els dits de les mans. I més encara quan hom llegeix coses com ara ...

Font: El Punt Avui

… i te n'assabentes que Badalona es dedica a organitzar una festa medieval des de ja fa dotze anys i que engega una xarxa de ciutats medievals al mateix temps que el poc patrimoni medieval de la ciutat s'ensorra poc a poc, és el gran desconegut de bona part de la població i no ha estat mai objecte d'especial atenció per part del consistori badaloní. Realment, no saps si riure o plorar.

Però bé, ja sabem que per fer calers tot s'hi val, encara que els vulguem fer aprofitant un patrimoni que qui sap si els nostres fills podran arribar mai a gaudir...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

8 comentaris:

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

La torre Codina! I tant! No en sabia la història, tanmateix vaig passar els estius i els caps de setmana de la meva adolescència en una casa de Canyet des d'on la veia guaitant per la finestra del menjador, i exitava la meva imaginació fent-me sommiar en pirates i bandolers, com m'hagués agradat veure la Badalona del XVII, i ara tot està tan deixat, és una llàstima.

Jordi ha dit...

Dedicar-se a aquesta casa no porta rèdit polític a qui estigui a l'ajuntament i menys quan els votants de qui depèn la configuració de la batllia passen d'aquestes coses. Si fos un circuit per fer petar els tubs d'escapament o per ballar segons què seria diferent.

Yáiza ha dit...

Carqui! Molt interessant, el que expliques d'aquesta Torre... i per estirar-se dels cabells, el que expliques del poc cas que li fa l'Ajuntament de Badalona. De vegades acabes pensant que seria millor que fos una propietat privada si l'amo s'encarregués de fer-ne alguna cosa de profit. Mantenir-la en bon estat i aprofitar-la per fer alguna exposició o centre cultural. Està clar que el fet de pertànyer a un organisme públic, que idealment sembla la panacea, no és cap solució... Ara, no demanis responsabilitats, que et diran que no hi ha diners per més.

El porquet ha dit...

Aaaah, no saps com gaudeixo amb aquests apunts històrics que em fan vessar baves i llàgrimes d'emoció. Cada cop que aprenc una cosa històrica se m'il·luminen els ulls i l'ànima!

Per cert, m'agrada la menció a la vila de Sant Andreu de Palomar... sempre a punt per aixecar la falç aquests andreuencs! ;p

Carquinyol ha dit...

Isaac: És una de les nostres poques joies i ja veus com la tenen...

Jordi: El consistori abans es gasta els calers en fotre un homenatge al Jorge Javier dels collons que en coses com aquesta.

Yáiza: Coneguen casos com el castell de Santa Pau (que ara finalment crec que han arribat a un acord amb el municipi) tinc clar que les propietats privades si no són rentables no solen estar cuidades, i massa sovint al fer-les rentables es carreguen llençant històric del lloc.

El Porquet: A Sant Andreu del Palomares ara estan demanant fer peatonal el carrer Gran... Amb el currículum que tene a veure qui és el maco qui els diu que no !!! ;)

Anònim ha dit...

Hola!

Estic acabant la carrera de Periodisme i el meu projecte de final de carrera és una novel·la sobre Dalmau de Queralt i de Codina, que tal i com has dit tu, fou el virrei de Catalunya i el seu assassinat fou el detonant de la Guerra dels Segadors. No obstant, m'agradaria comentar que el seu lloc de naixement no fou aquest, sinó que va néixer al Catllar, al castell, municipi de Tarragona segons el que he investigat en els documents de l'època.

Moltes gràcies per escriure sobre aquest personatge tan enigmàtic.

Salutacions,

Bet Altarriba Cabré.

Carquinyol ha dit...

Hola Bet !

Moltes gràcies pel teu comentari i pel teu apunt. És el que tenen les tradicions, que sovint són inexactes.

Per cert, crec recordar que hi havia una llegenda barcelonina que parlava justament del fantasma d'aquest personatge !

Anònim ha dit...

Ell va viure durant la seva infància al Catllar. L'any 1598 el seu pare, Don Pedro rebeé el títol de Comte de Queralt, per tant, es desplaçaren a viure al castell de Santa Coloma de Queralt, el meu poble.

Ja quan fou adult, es desplaçà a viure a Barcelona i també va ser a la ciutat comtal on morí, concretament, a les drassanes del port (a la Plaça de la Carbonera). Sí, jo també he anat llegint i veient que se'n parla d'aquesta llegenda... Crec que ho vaig llegir en un article de El País, ara no ho recordo. Més tard t'adjuntaré l'enllaç :-)

Bet.

Publica un comentari a l'entrada