El món on vivimL'Estat Espanyol és com la samarreta del Barça: el blau i el roig no és barregen i n'hi ha alguna que una altra zona amb una senyera. Després de més de setanta anys aquelles famoses dues Espanyes que han de glaçar el cor dels 'españolitos' no només no han desaparegut, sinó que són més vives que mai.
L'últim exemple d'això el podem veure a València amb l'anomenada #primaveravalenciana (que ja veurem si arriba a la primavera...). No cal cercar gaire, depenent d'on llegeixis trobaràs que o bé els participants d'aquest moviment són pobres estudiants que passen fred a l'escola o bé perillosos esvolotadors especialistes en guerrilla urbana amb motivacions únicament polítiques.
Em fa particular gràcia aquesta darrera acusació... el moviment està polititzat diuen. Que està polititzat? I què no està polititzat a l'Estat Espanyol? Tot està polititzat en extrem: les decisions judicials estan polititzades, la llengua està polititzada, la economia està polititzada, fins i tots els equips de futbol estan polititzats ! Com volen que funcioni un Estat on el primer que es fa es preguntar-se si un determinat col·lectiu és "dels nostres" o "dels seus" ?
Així en la mentalitat malaltissa d'aquesta gent tan se'ls hi fot que dues innocents xiquetes hagin estat violentament empentades per un goril·la furiós amb placa policial espanyola està plenament justificat. I davant d'una fotografia on apareix una noia de 17 disset anys aterrada davant d'un antiavalots només veuen que el policia no l'està agredint en comptes de preguntar-se què fa que la noia mostri tanta por davant d'un funcionari que, en teoria, hauria d'estar al seu servei i ocupant-se de la seva protecció.
De fet és la mateixa mentalitat que ara "denuncia" que la gent surt al carrer perquè mana el PP i que abans amb el PSOE la gent no protestava tant. Aquesta gent s'oblida que si ve els altres ja van fer retallades i van gestionar-ho tot de forma penosa (i alguna vagueta que una altra se'ls va organitzar també) el gruix de les retallades l'estem rebent ara i, per tant, és just que la gent protesti al que està manant en aquest precís moment. I més encara quan encara ens anuncien nous 'sacrificis' (nostres, del poble, és clar), quan sembla que qui controla els ministeris (i conselleries) de Treball, Economia i Hisenda és la CEOE i quan el pes de la justícia vers els corruptes és simplement inexistent.
I deixant de banda tot això estem nosaltres, els que no som ni del roig ni del blau i volem sortir del terreny de joc, que masses vegades hem pres partit quan no ho hauríem d'haver fet i que rebem per totes dues bandes , ja sigui via majories absolutes o acords "nacionales". Sembla mentida que més de setanta anys després no haguem après que ni un ni els altres són els nostres aliats (amics ni per casualitat) i que hauríem de fer cas a la saviesa popular que aconsella no ficar-se en baralles alienes.
Hauríem de tenir bona cura d'allo que els anglesos és van ensenyar dolorosament fa tres-cents anys: "Anglaterra no té amics, té interessos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada