Dites PoPulars
Al col·legi em van ensenyar que hi ha molts tipus de paraules. Podem trobar unes paraules que s'anomenen substantius i que serveixen per a designar coses (una persona, un cotxe...), altres s'anomenen adjectius i solen acompanyar als substantius per complementar el seu significat (una persona alta, un cotxe roig...) i hi ha també, per exemple, els gentilicis (que poden ser substantius o adjectius) i que designen el lloc de procedència de les coses (una persona alta gallega, un cotxe roig alemany...). A més, les paraules poden tenir nombroses propietats, ja sigui per la seva forma, pel seu ús o pel seu significat. Així, per exemple, hi ha paraules polisèmiques, o sigui, que un mateix mot pot significar coses diverses en funció del context. L'art de saber escriure bé (un art certament complicat) requereix dominar totes aquestes particularitats i tècniques.
Però aquest conjunt de regles també serveix per altres coses i una d'elles es identificar com pensen determinades persones. Una prova clara de les idees que té una persona (i de que possiblement té algun problema...) ve donat quan hi ha certa fixació amb els gentilicis (aquella persona és gallega, aquest cava és català) i, més concretament, quan aquests gentilicis adquireixen un fort sentit descriptiu acompanyat del significat polisèmic més negatiu possible. Un exemple d'això el vam tenir no fa gaire, quan "la nostra amiga" Rosa Díez va respondre de la següent manera a una pregunta del periodista Iñaki Gabilondo quan li va preguntar com definiria amb una idea al president del Gobierno Español :
Per sinó va quedar prou clar a la primera, al ésser preguntada sobre quina opinió tenia sobre en Mariano Rajoy, la sra. Rosa va contestar amb un ambivalent i lacònic ...
Per aquesta senyora, líder d'un partit polític d'àmbit estatal que s'anomena Unión Progreso y Democracia que fa gala del seu "no-nacionalisme", el gentilici d'un dels pobles que viuen a l'Estat que ella aspira governar en un futur és un insult. Però no només això, és un insult que, sembla ser, té diferents nivells de "pejorativisme" i que troba perfectament "normal" utilitzar de forma habitual. Curiosa forma de pensar quan un dels objectius del seu partit és "reforzar las libertades ciudadanas y la igualdad , con independencia de la comunidad autónoma en la que se viviera"...
Però el que de veritat fa por és pensar que una persona amb aquest grau de prejudicis podria arribar a ser presidenta de l'Estat. I aleshores el problema no el tindria només ella, el veritable problema el passaríem a tenir nosaltres !
Última Hora: El sr. Arcadi España,.. perdó Espada (en que estaria pensant...) ho acaba d'arreglar a Onda Cero : 'Los que reaccionaron contra las palabras de Rosa Díez son aldeanos estúpidos e ignorantes'. Sembla ser que el més 'in' entre els intel·lectuals espanyols és insultar a tots aquells que no pensen com ells...
Nota Personal: Els catalans no ens lliurem pas de les perles de la sra. Díez, per a ella molts de nosaltres som una colla d'acomplexats... però això millor ho deixo per un altre dia que la cosa es faria massa llarga i no cal començar el cap de setmana de mala lluna...
7 comentaris:
Tinc un company de feina gallec (que per cert parla català prou correctament) que va ser qui em va explicar les paraules de Rosa Diez, jo no estava al cas de cap declaració. Estava ofès i em va dir que li arribaven de totes bandes, d'amics i familiars, correus i de tot demanant el cap de la senyora en qüestió en safata de plata. Bé, posem-li d'alumini, posar-li plata seria massa.
Quina ràbia que fa aquesta tia.
Vaja...que "española en els sentido peyorativo" de la paraula...
I l'art de muntar xarxes d'ordinadors, per exemple, què requereix?
El gallec m'imagino que és pejorativ perquè per qüestions d'idioma Galicia podria haver estat a Portugal, però malgrat tot segueix formant part d'Espanya, no? Ja m'imagino que el sentit pejorativ de "ser català" voldria dir més o menys el mateix...
Sort que no va dir-li “catalán, en el sentido más peyorativo del término”, perquè hagués estat molt pitjor...
El sr. España.. Espada, perdó (hem caigut en el mateix subtil error) és una caricatura en tres dimensions. Estic segur de no tenir la raó absoluta, però sé del cert que aquells qui només saben increpar d’aquestes maneres són els qui demostren ser realment –i amb orgull- estúpids i ignorants. Per cert, jo em considero “aldeano”, perquè sóc d’un poble petit. Senyor Espada, tots els que no som de capital som més curtets que vos, que segur que és un cosmopolita “superguay”?
*Sànset*
Una mostra més de la mena de persones que vaguen per aquest partit. Ara resulta que és "progre" i "modern" anar insultant a la gent utilitzant el seu lloc de procedència. Quan algun gallec voti a aquest partit, que s'ho faci mirar.
les paraules no acostumen a ser innocents. Sobretot segons qui les utilitze. La senyora aquesta és devia quedar ben ampla...
Publica un comentari a l'entrada