divendres, 26 de març de 2010

El costat fosc de la llei


(Encetem un micaco monstruós...)Foscor

Els estris generalment és fabriquen per a fer una tasca determinada. Així, per exemple, la tasca de les culleres és permetre'ns menjar coses com ara una sopa, la finalitat d'un rellotge és indicar l'hora i la finalitat d'una pistola sol ser disparar projectils. Evidentment hom podria utilitzar-la per a fer altres coses, però seria un xic estrany (excepte si ets en McGyver, és clar...) menjar sopa utilitzant una pistola (i un xic perillós també si aquesta està carregada), clavar un clau utilitzant una cullera o consultar l'hora utilitzant un martell, de la mateixa manera que també seria estrany consultar l'hora amb una pistola (tot i que segurament et donarien el rellotge, la cartera, ....), menjar sopa utilitzant un rellotge o disparar projectils utilitzant una cullera. I és que fer tasques amb eines inadequades per a fer-les pot comportar problemes com els que ens recorda aquest curiós vídeo.

No és estrany veure com, sovint, els diferents fabricants es miren de curar en salut indicant clarament com no s'han d'utilitzar els productes que fabriquen. Així un petit fabricant d'un, posem per cas, obridor d'ampolles de vi, adjunta un paperet amb tota una sèrie d'instruccions (totes força lògiques) de com no s'ha d'utilitzar l'aparell. I tot això em crida l'atenció al veure com diferents governs, de vegades, "s'obliden" de limitar certs aspectes de certes lleis que, utilitzant-les per a allò que no van ser pensades, poden originar comportaments intolerables a una democràcia. De fet, això m'impacta tant que arribo a pensar si això no ho fan pas deliberadament...

Aquestes darreres setmanes hem tingut l'exemple clar de com uns bombers catalans es van veure públicament acusats de terrorisme en un tres i no res en virtut dels poders de mobilització que atorguen les diferents lleis antiterroristes. És comprensible que lleis que persegueixin delictes greus puguin obviar momentàniament drets elementals com ara el de la privacitat de dades personals (on s'inclou la imatge de les persones). Ara bé, justament per dotar d'aquests elevats poders legals s'ha de ser molt primmirat alhora d'utilitzar-les, o bé pot passar el que va passar, que s'acusa públicament de ser terroristes a uns ciutadans que no tenen res a veure amb tot això. Una errada molt greu de la que, ves per on, ningú s'ha responsabilitzat ni ha ofert explicacions més enllà de les gairebé obligades disculpes.

No és aquest, però, l'únic exemple. L'altra dia explicava aquesta notícia com EUiA denunciava que la Guàrdia Urbana de Badalona utilitzava la Normativa Cívica per prohibir la utilització de megafonia en diferents actes de protesta social, cosa que es podria considerar com una limitació de la llibertat d'expressió (realment ja podrien aplicar la famosa normativa als diferents cotxes-discoteques que paren cada cap de setmana al semàfor de davant de casa, però sembla ser que estan massa ocupats cercant altres utilitats a la norma). Un afer similar va passar a València, quan l'Ajuntament de València va prohibir la utilització de megafonia a la Plaça de la Mare de Déu per part de l'Associació de les Víctimes del Metro amb el raonament de que era aquell un lloc de culte religiós i un centre turístic important, tot i que altra gent, com ara els de UPyD, si que ho van poder fer. Cal dir que finalment se'ls va autoritzar.

I és que semblen ser precisament la protecció de dades personals i la llibertat d'expressió les principals afectades per aquests efectes col·laterals de les legislacions poc precises. Recordem tot l'enrenou que ha hagut al voltant de les organitzacions defensores dels drets d'autor que volien obtenir sense autorització digital les adreces IP i les identitats d'aquelles persones que compartien arxius a les diferents xarxes P2P i que finalment s'ha concretat en la famosa llei Sinde, llei que permet tancar webs sense necessitat de que un jutgi ho digui i que, utilitzant-la sense miraments, podria legalitzar perfectament el tancament del famós Google.

Un veu que li volen detectar i emmagatzemar la informació personal fins i tot sense estar acusat de res i veu com, per una altra banda, com és d'habitual que es declarin il·legals les escoltes realitzades als imputats dels principals casos de corrupció política, com l'actual Gürtel o el quasi oblidat cas "Naseiro" (on es va veure involucrat en Zaplana) i no pot evitar sospitar que la privacitat (i també la llibertat d'expressió) només la tenen protegida per llei uns quants mentre que, per a la resta de la població, hom s'ha encarregat d'obrir escletxes per a que es puguin vulnerar els seus drets de forma legal.



Nota Bomberística: De tot el desagradable incident dels bombers catalans voldria destacar un fet que em va cridar l'atenció: als diferents telenotícies de les diferents cadenes es parlava de "govern català", "govern espanyol" i "govern francès" en termes d'igual importància. Realment era curiós escoltar que mentre "el gobierno catalán ha acelerado el regreso de los bomberos a Catalunya, el gobierno español y el francés han presentado sus disculpas por el incidente"...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

AhSe ha dit...

És absolutament ridícul! Però potser la democràcia també no és més que una altra utopia.

Albert B. i R. ha dit...

La democràcia no és cap utopia, doncs funciona a altrs països del món occidental. El problema que ens trobem és que l'Estat espanyol no és (ni sembla que serà) una democràcia.

Carquinyol ha dit...

ahse: realment cada dia que passa a mi em sembla més que això que ens venen com a democràcia no és el que ens diuen...

albert: no sé company, miro al voltant i veig Itàlia, veig Francia, veig EUA i veig Gran Bretanya i cada dia aquestes democràcies em recorden més a un altre tipus de forma de govern...

Publica un comentari a l'entrada