divendres, 12 de març del 2010

Allà on viuen els monstres


(Encetem un micaco monstruós...)Monstres

La meva tia holandesa em va contar que als Països Baixos quan un nen no fa bondat se l'amenaça que si no canvia d'actitud vindrà "el conde duque de Olivares" i se l'emportarà... i és que la fama que van deixar "los tercios" i els castellans en aquella terra no va ser massa bona. Els catalans no som aliens tampoc a aquest fenomen, ja que si a l'actual Albània el mot "català" significat "home lleig i dolent" , a Bulgària "català" significa "home malvat, sense ànima, torturador" i a la regió de Parnàs un refrany deia allò de "vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans" no és precisament perquè els nostres avantpassats es dediquessin a recollir floretes quan van estar per aquelles terres. Tot això és degut a esdeveniments que, més o menys mitificats, han quedat registrats en els respectius folklores locals.

I tot això em porta a preguntar-me que nassos li haurà fet el poble català al poble castellà per a que tot allò on aparegui el mot "català" provoqui una reacció d'inadversió (quan no directament d'odi) que alguns no dubten en aprofitar sempre que poden. Sense anar més lluny, anem a veure un titular que es podia llegir ahir a un diari "amic de la terra" que s'anomena 20 minutos...

20 minutos

... i quan penses "què hauran posat?" i mires la recopilació de titulars que acompanyen al text anterior...

Font: 20 minutos

... veus que tampoc és pas res de l'altre món. Aleshores, et preguntes perquè han afegit allò de "prensa catalana" i arribes a la conclusió de que és només per crear polèmica, com ja han fet moltes altres vegades. Perquè, sembla ser, en un sector dels seus lectors, i m'atreviria a dir que fins i tot en el subsconscient castellà, el mot "català" provoca rebuig. I perquè passa això? Doncs no ho tinc jo pas tan clar, ja que fent un repàs així ràpid a la història que tenim en comú no recordo pas que els catalans haguem massacrat la població de cap vila castellana, ni que els haguem prohibit parlar llur llengua a la seva terra ni tan sols que haguem abolit cap de les seves institucions. Aleshores, perquè ens tracten com si fóssim una mena de monstres menjanens ?

A més a més sembla ser que aquesta mena de "odi ancestral" té força importància ja que, de fet, hi ha gent que s'hi guanya les garrofes amb això, com per exemple el nostre "amic" Jiménez Losantos, professional en aquesta feina i que que l'altre dia esbombava des del seu programa de ràdio el següent segons informava el diari Avui :

Font: Avui

... umm Matrix, no sabia jo que en Fernando era "friki", jo pensava que no havia vist res després de "Raza" !! Però tornant a la qüestió, d'on penseu vosaltres que hi ha tota aquesta antipatia a tot allò català?



Nota Personal: Jo penso que aquesta antipatia bé, sobretot, del fet que hem rebutjat "amablement" la "invitació" a castellanitzar-nos (i no em refereixo només a l'idioma) que des de fa uns quants centenars d'anys ens venen "oferint". Vaja, que som una mica com el poble de l'Astèrix, aquell que fa que quan un espanyolista de pensament homogeni es formuli aquella pregunta que solia fer el Cèsar : "¿están todas las Españas castellanizadas?" no pugui contestar que si per culpa, entre altres, de "la región nordeste".


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

8 comentaris:

tobuushi ha dit...

Ahir escoltava el podcast del programa de Catradio, "en Guàrdia" de dirigeix Enric Calpena, fent referència al herois de la Guerra de Successió, el Dr. Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, va descriure el catalans de segle XVIII com "la fusta de boix", que abans de doblegar-se, en trenca.
Moltes vegades han intentat doblegar-nos, de fer han aconseguit fracturar-nos, tu en parles sovint. Malgrat tot hem excel·lit en els caps de les Arts, de la Ciència, de la Política, hem conservat la nostra identitat, la nostra Cultura i la nostra Llengua, i el que els fa més mal, hem estat els pioners en tots aquests camps, per molt que ho vulguin negar, per molt que ens vulguin robar els mèrits. I això ha estat perquè som una barreja de cultures, un país de pas, una àgora on s'ha cuinat el que som, sense casar-nos amb ningú, ni amb Paris, ni amb Madrid ni amb Roma, ni Avinyó, mantenint la nostra llibertat de pensament i la nostra mirada a l'horitzó. Oberts a tothom, tancats a ningú. Això és el que els fa mal, per això en odien per sobre d'altre nacions ibèriques, malgrat que algunes parlen de mort i nosaltres de vida.

sànset i utnoa ha dit...

Coneixia aquestes frases fetes. No sé si me n’he de sentir orgullós. Saber que temps ençà vam tenir mala llet vol dir que no és que no l’haguem tingut mai, és que la tenim en estat latent.

Ep, i mira que et diré; mentre seguim semblant antipàtics i execrables a uns quants, vol dir que no anem tant malament!



*Sànset*

Anònim ha dit...

Molt bona la recopilació de titulars! Fet amb tota la mala llet, aquests del 20 minutos. I sí, l'únic que hem "fet" és negar-nos a ser colonitzats. V ser hora que ens plantem i els deixem al seu lloc.

Alepsi ha dit...

Uhm... que "català" signifiqui algo així com "monstre menjanens", no sé a tu, però a mi m'agrada i tot!!! xDDD

Mira, jo és que d'aquest tema passo ja però molt... que volen fer polèmica? Doncs endavaaaaaaaant, sí, home, sí, aneu trepitjant al personal.... ja us la tornarem menjant-nos els vostres fills!!!

AhSe ha dit...

Apa! Els monstres viuen a Castella? O potser a Espanya?? :-D

Met ha dit...

A mi també em cansa el tema, que no vol dir que em deixi indiferent.
Tal com bé han dit sànset i utnoa, si seguim sent anti`pàtics vol dir que seguim existint, però sobretot que no som el que ells voldrien.

Ja posats a dir frases fetes en deixo una de castellana; no hay mejor desprecio que el no hacer aprecio. Nosaltres a la nostra.

Carquinyol ha dit...

tobuushi: molt bona aportació !

sànset:el problema no és semblar simpàtic o antipàtics: el problema és la falta total de respecte. I per poder dialogar, i per poder comportar-se civilitzadament, cal que hom es respecti.

albert: cal dir les coses com són, sense violències de cap classe, amb respecte però amb fermesa.

alepsi: jo preferiria que fotessin polèmica deixant-nos en pau, la veritat...

ahse: segons a qui li preguntis....

met:realment no se'ls ha de fer cas, però també vindria bé demanar respecte de tant en tant. Tal i com li he comentat a en Sànset, la falta de respecte (a vegades mutu) és preocupant

sànset i utnoa ha dit...

Exacte, però no podem. I no podem perquè ells no ens deixen.

*Sànset*

Publica un comentari a l'entrada