dilluns, 15 de novembre de 2010

Sensacions electorals

(Encetem un micaco electoral...)Eleccions

Quan de bon matí mires per la finestra i el primer que veus és la somrient cara de l'Alicia Sánchez-Camacho que et promet "Soluciones para la crisis" saps que estàs en període electoral. I sembla mentida, ja que si no t'ho haguessin dit juraries que fa mesos que estàs enmig d'aquest període.... però no, els període electorals són com les estacions de l'any, tenen una data oficial d'inici. Així que tan s'hi val si ara mateix comença a fer fred de valent ja que fins el dia 22 de desembre no estarem oficialment a l'hivern. I amb les eleccions igual: fa mesos que cada membre de cada partit quan parla de qualsevol assumpte realment el que està fent és un míting, però tot i això el període electoral va començar a les 00:00 del passat divendres.

I què tenen d'especial aquestes eleccions? Segons el meu punt de vista els importants esdeveniments polítics dels darrers mesos, importants perquè des d'Espanya han deixat ben clar que la via autonomista està esgotada i que ja podem estar contents si no comença a involucionar i tot, un clar missatge de "eso es todo amigos" que alguns s'encaparren en no escoltar, altres en no valorar, altres en matisar i altres en senyalar sempre que poden. Afectarà això als resultats electorals ? Una incògnita interessant, al final d'aquest apunt explicaré el meu punt de vista, però prefereixo explicar primer les impressions que em causen els principals partits que s'hi presenten.

· Socialistes: Són dels que més apareixen pels mitjans de comunicació i dels que encara no tinc clar què ens estan proposant i encara menys el perquè. Bé, a grans trets si que tinc clar el que proposen: quedar-nos com estem! Ara bé, encara no he escoltat cap raonament lògic ni cap argument versemblant que avali aquesta estratègia de conformació existencial. El que si que està clar és la mena de campanya que fan com sempre a la contra, amb la única diferència és que si abans era contra la dreta, ara és ara contra la dreta i l’independentisme ( a més enemics més vots a favor sembla ser...) . Realment té mèrit això de fer una campanya electoral sense tenir propostes de cap mena més enllà del 'Mas de lo mismo'... i no m'estic referint a l'Artur. És que bàsicament es dediquen a criticar als altres i a fer afirmacions com ara que no són independentistes, cosa que em sembla perfecte, fins aquí cap problema... ara bé, no haurien de donar arguments que avalin el perquè no ho són ? Doncs bé, brillen per la seva absència.

· Convergents: El típic cas d'una empresa que vol crear un nou mercat perquè veu que el que existeix està copat per altres empreses. Com la línia autonomista ja està acaparada per socialistes, pepers i siutadanos i la independentista per esquerrans, solidaris i reagrupats, els senyors de CiU creen una 'cosa' que no és ni una ni una altra. I és que ells mateixos ja es reconeixen com a no independentistes però tampoc són tan rucs per defensar l'unionisme existent fins ara sense cap tipus d'argumentació lògica com fa el PSOEc. Per tant han hagut de fer a l'igual que certs sectors acomplexats del País Valencià, i han creat una Tercera via, que saben del tot impossible. I perquè és impossible? Doncs perquè des de les Espanyes ja estan afegint a aquesta tercera via l'adjectiu "inconstitucional" que en espanyol és sinònim de "impossible".En els seus discursos són tan políticament correctes que al cercar "políticamente correcto" al Google apareixen les fotos d'en Duran i d'en Mas. I parlant d'en Mas, contesteu-me a una pregunta... tal i com està el panorama polític per "la meseta" i veient qui guanyarà segurament les eleccions per allà... hom creu realment que Mas, personatge que no es cansa de repetir que vol fer valer el seu pes a Madrid (utilitzant una mena de política xantatgista que jo no trobo gens bé) plantaria cara a un PP amb majoria absoluta en el Congreso?

· Esquerrans: Els independentistes que no s’entenen ni ells mateixos, en comptes de demanar directament la independència es conformen amb demanar de que existeixi la possibilitat de poder convocar un referèndum a on es pogués preguntar als ciutadans si aquests estarien eventualment a favor o en contra de una possible independència del Principat... masses voltes !! Durant els anys que han estat al govern se les han empassat de totes les mides i tots els colors, han callat com a putes (amb perdó) en masses ocasions i ara (oh casualitat!!) que estem en eleccions tornen a mostrar la seva cara més bel·ligerant i radicalment independentista ? Per a alguns és massa tard. Això que ara representen fer ho haurien d'haver fet ara fa quatre anys. Per cert, haurien de finar una mica més la seva retòrica i la seva argumentació, que foten regals impagables als seus adversaris. I no és que no hagin de dir certes coses, i que no tinguin més raó que un sant, només s'ha de mirar com s'argumenten sense arribar a caure en allò del 'políticament correcte'.

· Iniciatius: A les seves propostes els hi passa el mateix que al vídeo musical del tema 'Jump' de Van Halen que de tant en tant emeten per RAC105tv: fa uns anys eren el no-va-més i ara els veus com una cosa molt molt però molt passada de moda (si en comptes de heavys semblen gays !!!). I no és pas que tinguin arguments dolents, ben al contrari, el que passa és que defensar, per exemple, a hores d'ara el federalisme és una cosa totalment fora de lloc, més que res perquè, fora d'ells, pocs federalistes autèntics hi trobarem... i menys a la resta de l'Estat. No els vindria de més actualitzar les seves propostes i conformar una mena d'Iniciativa 2.0 més en sintonia amb els temps que corren.

· Pepers : El partit per excel·lència de "no és culpa meva, la culpa són dels de fora". Quan estan a les Espanyes els culpables, segons ells, són els nacionalistes perifèrics (ajudats pels socialistes) i quan estan a la perifèria els culpables són els immigrants (ajudats pels socialistes, és clar!).  S'ha d'admirar la seva capacitat d'adaptació i s'ha de reconèixer que fan la feina a mitges: quan no manen es dediquen a cercar tot el que falla a la societat (sigui veritat o no...)... el problema és que desprès no saben trobar les solucions adequades per a resoldre-ho ! Fanboys del tribunal Constitucional (qualsevol dia d'aquests l'incorporaran als òrgans del seu partit) són els que en els darrers temps més feina els hi envien. I els hi seguiran enviant, sempre i quan segueixin dictant a favor de llurs tesis, és clar, ja que només fan cas de les lleis si els hi són favorables (i exemples d'això al País Valencià es poden trobar a patades). Així no és estrany escoltar com l'altre dia el sr. Rajoy va dir que si mana a Espanya anul·larà el matrimoni homosexual encara que l'avali el Constitucional! Democràcia a l'espanyola en el seu estat pur, amics, qui pot dir que no a aquesta mena de règim ?

· Siutadanos : Es nota que han començat a tocar poder: abans es despullaven ells i ara fan despullar als altres. Fora d'això, el no_nacionalisme a l'espanyola al que ja estem acostumats...

· Solidaritat: En Laporta cau simpàtic perquè sembla haver posat nerviós a més d’un, l’ataquen des de dreta, des de l’esquerra i fins i tot des del Barça, però té un problema: en política encara no ha demostrat res. Si ara mateix es presentessin les CUP al Parlament jo els votaria sense pensar-m'ho, ja que al seu darrere tenen anys de treball en l'àmbit municipal que els avalen. En canvi en Laporta no té aquest recorregut i només ens pot oferir paraules i bones intencions,... però no hem d'oblidar que les paraules se les emporta el vent (oi, Esquerra?) i les bones intencions empedren el camí a l'infern. A més, trobo una mica patètic que el salvador de l'independentisme sigui l'ex-president del Barça,... realment estem tan malament ? Per acabar, recomanaria que també preparés millor els seus arguments, ja que sovint els trobo massa superficials.

· Reagrupats: Hom es recorda del pobre Carretero ? El pobre Carretero ha passat de ser una de les vedettes de la campanya a estar totalment desaparegut i eclipsat per l'efecte Laporta. I és que pels de dintre i pels de fora del Principat és més agradable atacar a un ex-president del Barça que a un personatge força desconegut fora de les nostres fronteres.

Per acabar, només comentar que si després d'haver-nos retallat un estatut, d'haver-nos anul·lat part d'aquest estatut retallat, d'haver sentenciat contra la unitat de la llengua i contra les lleis que la defensen o de voler revocar les decisions del Parlament del Principat com ara les curses de braus encara estem votant en unes eleccions dins de l'Estat Espanyols es per fer-nos-ho mirar. Qualsevol poble amb un mínim de dignitat i orgull ja faria temps que seria independent.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

3 comentaris:

Dan ha dit...

Noi, respira i pren-t'ho amb calma que et noto tens i la campanya tot just comença. I mira que hi ha raons de sobres per estar tens.Després del panorama que has descrit, jo, a més de tens ara estic deprimit.

sànset i utnoa ha dit...

Els independentistes estem entre l'espasa i la paret.

Jo ja he votat. Vaig descartar ERC. Els havia votat sempre, però aquesta vegada ja m'han acabat d'emprenyar. Em quedaven dues opcions: R.cat o Solidaritat. En aquest sentit, he apostat pel "vot útil" i he votat a Solidaritat (tot i el Laporta, que em cau una mica gordo) perquè crec que tenen més possibilitats.

He anat a un míting de Solidaritat. De moment tot són paraules i el discurs, com bé dius, és molt simplista. Però al mateix torn és molt clar i planteja allò de "i l'endemà què", que massa sovint el moviment independentista obvia.

Fet i fet, som suficientment rucs com per no saber anar junts...

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Més que el Laporta, el que de debò és potent de Solidaritat és la gent que es troba al seu entorn. L'Alfons López Tena és una màquina. A la UPF se'ls va menjar a tots sense problemes. Tenir-lo al Parlament seria un autèntic luxe. O l'Emili Valdero, que ha demostrat una capacitat organitzativa brutal i ningú com ell explica la situació econòmica actual i el dèficit fiscal.
Solidaritat no és només Laporta. És molta més gent que val molt la pena.

Publica un comentari a l'entrada