Demà tornarà a ser la festa del llibre i de la rosa, el dia de Sant Jordi, patró del Principat de Catalunya. Però Sant Jordi també és patró d'altres indrets, com de la nostra veïna Aragó. Allà també és festa grossa (de fet, festa laboral i tot…) i, com aquí, tenen moltes llegendes al voltant d'aquest sant, la més coneguda de totes en la seva versió de lluitador contra l'Islam.
Explica la llegenda a la primavera de l'any 1096 que estaven les tropes aragoneses comandades pel rei Pere I d'Aragó assetjant la ciutat de Washka (Osca), amb ajuda de navarresos i gascons. Portaven ja sis mesos de setge quan l'emir de Saragusta va reunir un poderós exèrcit musulmà amb reforç de tropes castellanes amb la missió de socórrer la ciutat i evitar la seva caiguda en mans aragoneses.
Finalment el 15 de novembre de 1096 van xocar els dos exèrcits en una feroç lluita, i quan semblava que els aragonesos anaven a ser derrotats va aparèixer Sant Jordi al camp de batalla, i amb les seves accions va encoratjar la reacció dels guerrers de l'Aragó que capitanejats pel seu rei van acabar guanyant la batalla. Sense possibilitat de socors, Washka es rendia el 24 de novembre.
Afegeix la llegenda que, després de la batalla, les tropes aragoneses van trobar els caps decapitats dels quatre principals cabdills sarraïns, i a partir d'aquell moment, i en honor a l'ajuda rebuda per part de Sant Jordi, els Reis d'Aragó van adoptar com senyal reial una creu de Sant Jordi amb els quatre caps dels reis sarraïns abatuts, emblema que es va conèixer com a Creu d'Alcoraç.
I tot i que la llegenda assegura això, sembla ser que els primers registres històrics d'aquest emblema són del segle XIV utilitzat per Pere III d'Aragó…
Us desitjo que tingueu una molt bona diada i esperem que el temps acompanyi !
1 comentari:
Aquí no hi ha drac per enlloc? O Sant Jordi venia cavalcant un drac?
Publica un comentari a l'entrada