La nostra llenguaLa setmana passada un grup de lingüistes va presentar un manifest en que demanava que a la futura república catalana l'única llengua oficial fos el català. Això va ser aprofitat de seguida des d'àmbits contraris a la independència, capitanejats políticament per C's i periodísticament per El Periódico. De seguida les pàgines del diari es van omplir de titulars com ara "lingüistes contra el bilingüisme", "sectaris supremacistes" i "colons impurs".
Penso que el que van demanar és força sensat. Per molt que els senyors de C's, El Periódico i molts altres no ho diguin per interessos propis, tenim un bilingüisme que, com a mínim, és asimètric. La demostració és fàcil : no hi ha monolingües en català i no és estrany trobar-ne de castellans, i aquests existeixen gràcies als bilingües. Legalment la cosa no és molt millor: legalment has de saber espanyol però no tens perquè saber català. Aquesta és la realitat que els defensors del bilingüisme solen callar.
Encara que sobre el paper l'ús del català sembla acceptable, només cal anar a certes zones metropolitanes (com a on visc) per veure que al carrer és pràcticament inexistent i que si no fos per l'escoles hauria nens que, vivint a Catalunya, no escoltarien català pràcticament mai. Aquesta és també una d'aquelles coses que els defensors del bilingüisme tampoc diuen. Una llengua viu quan o és útil pels seus parlants o quan aquests estan prou conscienciats i són els suficients.
La nostra feina és fer-la útil i potenciar el número de parlants. Però això vol dir "acabar con el bilingüismo" com diuen els apocalíptics de El Periódico? Doncs no. Ningú vol que els castellanoparlants siguin reprimits i perseguits pel carrer. El que es vol és acabar amb la posició de poder que tenen ara mateix, la llengua a protegir és la llengua menys utilitzada i del país, la llengua que ha patit centenar d'anys de persecució i de repressió. Recordeu alguna vegada en que els bilingües hagin fet una cronologia de la persecució del castellà? No oi? Del català si que n'hi ha. Aquesta és una de les altres coses de les que eviten parlar.
Ara fa uns anys van venir uns representants de l'Ajuntament de Badalona a l'associació de veïns del barri a explicar unes obres que s'havien de fer al carrer. Al poc temps de com‡ençar a parlar els va interrompre una vella veïna per dir-los "hablad en castellano por que así nos entendemos todos". La senyora feia molts anys que vivia al barri, i aquesta frase és l'exemple perfecte del que comentava: n'hi ha monolingües gràcies als bilingües i fan que ens haguem d'acoblar a la seva llengua. Això és una de les coses a evitar.
Per això no puc estar d'acord amb el president de Súmate que va dir l'altra dia que els polítics catalans haurien de parlar castellà al Cinturó Roig. No ho trobo gens assenyat, seria fer diferència entre catalans: perquè parlar en castellà en Badalona i en català a Girona? Quin missatge estem enviant? El que hauria de passar és que si el polític parla en català el parli sempre i si ho fa en castellà també, i aquells que l'escoltin i vulguin intervenir facin exactament el mateix. Ningú renuncia a la seva llengua i tots s'entenen. Aquest seria el veritable bilingüisme.
L'objectiu no es fer desaparèixer als castellanoparlants, és que no desaparegui el català. El castellà pot tenir, i jo de fet ho defenso, un status especial en la nova República Catalana, però no ha d'estar al mateix nivell que el català. S'ha d'acabar a les terres de parla catalana d'una vegada per totes amb el "hablame en español" per imposició. I un dels passos per a fer-ho és declarar com a única llengua oficial la catalana.
2 comentaris:
Estic força d'acord amb tu. No sóc un expert en el tema, però penso que la llengua oficial, preferencial i vehicular ha de ser el català, i que l'espanyol ha de ser cooficial i en cap cas perseguit ni menystingut, que es pugui fer servir lliurement, i que es pugui demanar documentació, atenció i el que sigui, en espanyol, així com en anglès, francès, alemany o en la llengua que s'escaigui. Si no potenciem l'ús del català, com expliques, aquest segueix minoritzat. Fent-lo llengua oficial i preferencial, en unes quantes generacions la situació es pot haver normalitzat. I que quedi clar que tot això no és per perjudicar una llengua, sinó per salvar-ne una altra.
El problema es que molta gent només es llegeix els titulars (o ni això, o bé directament s’informen amb mitjans de comunicació que ho tergiversen) i llegint això es pensen que prohibiran el castellà o empresonaran a qui el parli o ves a saber... Si algun dia es fa un referèndum seriós sobre la independència o s’ha de votar una constitució catalana amb propostes com aquesta no aconseguirem precisament aconseguir vots dels catalans que fan servir el castellà com a llengua materna, i n’hi ha molts.
Publica un comentari a l'entrada