Miro, Penso, Opino“Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su monarquia el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos Reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…”, això recomenava el Conde Duque de Olivares al Rey Felipe IV en 1624.
Aquests darrers dies vivim en la polèmica creada des de l’espanyolisme vers el simposi ‘Espanya contra Catalunya’. Curiós que durant anys des de certs mitjans de comunicació no hagin deixat de generar odi vers els catalans de les formes més banals, absurdes i manipuladores possibles i ara vagin el PP, UPyD i C’s i denunciïn a la fiscalia un simposi de tres dies on participen historiadors i catedràtics.
I és que a Espanya qualsevol dia d’aquests a la llibertat d’expressió i de comunicació l’hauran de declarar en perill d’extinció. En aquest Estat no existeix l’augment de l’atur sinó el seu creixement negatiu, tampoc existeixen pagaments il·legals realitzats per partits polítics sinó indemnitzacions en diferit i, evidentment, no hi ha llocs per marees negres sinó ‘hilillos de plastilina’. Observant aquest grapat de filigranes verbals no és estrany que un acte amb un nom tant directe com ‘Espanya contra Catalunya’ aixequi ampolles, i més si toca un altre dels temes tabús a Espanya: la història.
No cal ser un herudit en història per cercar nocions de les tempestuoses relacions d’Espanya i Catalunya al llarg dels segles. Una petita cerca a internet ens retorna resultats com aquesta web on es fa un recull interessant o aquest altra on es parla de la repressió que ha patit la llengua catalana. Evidentment no cal creure’s tot el que un troba en internet, però en aquest cas no és gaire costosa verificar la informació, sobre tot partint del text repressor de catalans per excel·lència: el Decret de Nova Planta.
Fent una petita recopilació, podem observar com des del segle XV Castella (el que després s’anomenaria Espanya) ha mirat de castellanitzar i absorvir Catalunya. I per a fer-ho ha prohibit numeroses vegades les seves institucions, ha imposat per llei la llengua castellana en l’administració, teatre, educació, mitjans de comunicació, comerç, sector editorial i fins i tot en l’àmbit religiós, en noms propis de persones, de viles i de llocs i ha derogat les lleis pròpies de Catalunya i el seu marc jurídic, entre altres coses. Ha estat una persecució tan brutal que podem estar ben contents els catalans de mantenir encara avui en dia la nostra llengua i la nostra identitat.
Així que, amics del PP, UPyD i C’s, us podeu posar com volgueu, però la història és la que és i es pot mirar d’amagar però no es pot canviar. El poble català, tot el poble català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha patit durant centenars d’anys lleis injustes i repressores encaminades a minvar la seva identitat. Just és que parlem d’elles, talment com han fet altres pobles en situacions similars, perquè formen part de la nostra història i, encara que no us agradi, de la vostra també. I diuen molt de vosaltres, encara que segurament no allò que us agradaria escoltar.
3 comentaris:
El pitjor, Carquinyoli, o vaig sentir i veure ahir al TN nit quant la Rosa Diez deia algú així "El Gobierno de Cataluña está incitando al odio y la violencia, son delitos gravísimos. Echar la culpa de todo lo que ocurre a unos es algo que en la historia de Europa ya se ha vivido. Lo hicieron los nazis con los judíos". Sense paraules….Es Catalunya qui incita al odi… Amb un parell, si senyora!!!
El que em costa d'entendre és que hi hagi catalans tan extremadament espanyolistes, i sembla que es multipliquen, que abans teníem només el PP, i mira ara. Que diguin missa (segurament ho fan) i que ens deixin tranquils. Cada cop estem més lluny d'España i no se n'adonen. Un dia es trobaran una DUI i es preguntaran per què.
Bruixeta: Incitar l'odi es fer una recull de les lleis repressives... el que ens faltava per veure !
Xexu: No hi ha més cec que qui no vol veure, i a més, s'hauria de separar d'una vegada l'origen geogràfic de la nacionalitat. Ghandi va néixer britànic però no ho va ser.
Publica un comentari a l'entrada