dijous, 5 de desembre de 2013

La piscina i la muralla

(Encetem un micaco badaloní…)

Una de les joies més desconegudes per bona part dels badalonins és el Museu de Badalona. En aquest petit museu que s'ha anat fent gran poc a poc hom pot visitar interessants restes romanes de l'antiga Baetulo, la ciutat romana precursora de l'actual Badalona. Aquests darrers anys, s'han anat ampliant les zones visitables i ja no es redueixen només al que hi ha a l'edifici seu, sinó que es poden trobar per diversos racons de Dalt la Vila, el barri antic de la ciutat.

Piscina de Quintus Licinius

Un d'aquests indrets és l'anomenat Piscina de la Casa de Quintus Licinius, que són les restes de l'estany d'una domus, la casa d'una família benestant. El nom de Quintus Licinius correspont a un important personatge del segle I dC de la qual es va trobar una 'tabula hospitalis' amb el seu nom a les restes de la domus en que està l'estany. Les tabulae eren un document jurídic que testimoniaven un pacte entre un patró (que oferia protecció) i una comunitat (que rendia un cert vasallatge). En concret, a la 'tabula hospitalis' dona fé d'un pacte d'hospitalitat i patronatge entre Quint Licini, fill d'un cavaller de Tarraco, i els baetulonesos.

En època romana Baetulo i la veina Barcino eren ciutat totalment equiparables en termes de superfície i habitants, tot i que Barcino era 'colonia' (el rang més important) i Baetulo va arribar a 'municipium' (segon rang més important). Una mostra de la importància de Baetulo és la troballa de restes d'un teatre romà, el segon conegut al Principat després del de Tarragona. I justament la Piscina de la Casa de Quintus Licinius ens pot ajudar a explicar com es que Barcino va guanyar importància mentre que Baetulo pràcticament va desaparèixer.

Muralla Romana de Barcelona

I és que la piscina està construïda damunt de les restes de la muralla de Baetulo, una muralla que es va enderrocar al voltants del segle I dC sense que es coneguin ben bé els motius, tot i que sabem que era l'època de major esplendor de la ciutat, just poc abans de la construcció de la domus de Quintus Licinius.

Per aquella època, Barcino encara disposava de les muralles construides el segle I aC. Les primeres incursions dels francs al segle II dC van fer que Barcino reforcés la seva muralla entre els segles III i IV. Per aquella època, Baetulo ja estava sense muralla, en plena decadència i caminant cap a la pràctica desaparició.

Hom assegura que que un dels motius pels quals Barcino va guanyar importància front Tarraco, antiga capital, va ser justament la fortalesa de les seves muralles. Sembla ser que es podria aventurar que un dels factors que va incidir també en la caiguda de Baetulo va ser, precisament, l'absència d'elles.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Posat en la pell d'un franc del segle II, jo també hagués preferit saquejar una ciutat sense muralles, molt més pràctic, on vas a parar!

Carquinyol ha dit...

Realment sí, és que ara ens compliquem massa la vida, francament...

Jordi ha dit...

Tarraco tembé tenia unes muralles imponents. N'ha d'haver altres raons per explicar perquè va acabant destacant més Barcino que Tarraco. Limitacions d'aigua?, situació? ...?

Publica un comentari a l'entrada