dijous, 5 de setembre de 2013

L'origen dels castells derruïts

(Encetem un micaco de castells…)

Una de les coses que m'ha cridat l'atenció en els diversos viatges que he fet per Andalusia i Extremadura aquests darrers anys és observar com la majoria de pobles (fins i tot els més xicotets) presenten castells en un excepcional estat de conservació… almenys pels patrons als que estic acostumat. És molt usual veure castells amb tota la muralla completa i no són ni molt menys estranys aquells que presenten dependències i fins i tot parts habitables. Un contrast molt gran quan viatges per Catalunya, on la majoria de castells que es poden veure des de les carreteres (sempre hi ha excepcions) no són més que un grapat de parets enrunades.

Santa Olalla

De ben segur que n'hi ha diversos motius pels quals ha passat això, però d'un d'aquests motius és adient parlar en aquestes dates properes al 11 de Setembre : Felipe V

Entre les moltes decisions preses per aquest monarca castellà d'origen francès després de la derrota dels catalans del 1714 per assegurar-se el seu sotmetiment va estar fer enderrocar tots els castells no reials i cases fortes. Així, castells com el de Cervelló, Corbera, Centelles, Gélida, Talamanca o Picalquers van caure total o parcialment sota el piquet de les forces de Felipe V.

Un cas curiós va ser el Castell de Montgat. Aquest castell s'aixecava sobre el Turó de Montgat, un petit turó molt proper al mar que separa el Barcelonès del Maresme. Aquest turó avui en dia està molt malmès i és molt més petit del que era originàriament, ja que va servir durant un temps de pedrera i d'ell es van extreure els materials per a fer el túnel ferroviari que el passa per sota, el primer fet al Principat. El castell de Montgat té una llarga trajectòria en els fets del país, ja que allà van ocórrer forts enfrontaments tant en la Guerra dels Segadors, com en la de Successió i en la del Francès.

Turó de Montgat
Turó de Montgat
Turó de Montgat

Aquest castell també va ser enderrocat el 1715, però poc temps després va ser reconstruït. El motiu? El perill a les invasions corsàries que castigaven el litoral català. Lamentablement ja no queda res ni del castell, i del turó cada dia menys. No va ser l'únic en ser reconstruït, altres, com el de Talamanca, per exemple, també ho van ser per diferents motius.

D'aquesta manera podem veure que la repressió continuada exercida des del segle XVIII sobretot des de Castella cap als territoris catalans no només ens ha afectat al nostre idioma, la nostra història i als nostres drets com a poble, sinó que fins i tot ha afectat a coses més tangibles com el nostre patrimoni arquitectònic.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

pons007 ha dit...

ens roben fins hi tot les pedres, això es gros, eh!

Jordi ha dit...

A Montgat, a la cara Nord del túnel, queda una torre de defensa amb possibles marques d'haver tingut una muralla. Si hagués format part del castell com a mínim quedaria això.

Has contestat una qüestió que tenia sempre quan era petit.

Carquinyol ha dit...

Pons007: No tenen vergonya !

Jordi: Aquella torre és una torre de guaita de les moltes que hi havien, segurament que formaria part d'una masia. A Badalona encara queden algunes així. Però no formava part del Castell de Montgat.

El porquet ha dit...

Parles de castells de fa segles. Aquestes moles de pedra necessiten restauració i manteniment... no m'agradaria pensar malament sobre d'on surten els diners...

Publica un comentari a l'entrada