dimarts, 25 de setembre de 2012

La Tercera Fase

(Encetem un micaco analitzador...)

Una de les frases més conegudes de Mohandas Ghandi i més repetides en aquests darrers temps és aquella que diu "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes" La primera fase fa moooolts anys que la patim, la segona i la tercera també. Però ha estat arran de la massiva manifestació del passat 11 de setembre quan aquesta tercera fase s'ha intensificat. I molt. Ens trobem en plena tercera fase i ens trobarem molts entrebancs i desafiaments endavant.

I cal que els superem tots amb serenitat, convicció i alegria. Per a fer-ho el primer que cal fer és no deixar que ens esporugueixin. I per a evitar-ho el que cal és utilitzar el seny per analitzar els atacs que estem rebent de forma continua des de fa més d'una setmana. Anem a veure diferents declaracions d'aquests darrers dies …

Notícia 324

Aquí podem veure com tot un ministro español es posa en plan 'aunque me dejes siempre serás mía'. Se li hauria de caure la cara de vergonya (si sabés el que significa aquesta paraula) dir coses com aquesta.

Notícia 324

La Generalitat del Principat va néixer al segle XIV. Si ens posem estrictes, la contemporània data del 1931. La Constitución és del 1978. Si no havia quedat prou cristal·lina la incultura del ministro español en l'anterior frase, ara queda patent en tot el seu 'esplendor'.

Notícia Vilaweb
Notícia Ara

Recordem aquest text d'en Vicent Partal on es fa un recull de les postures de diferents estats durant el procés d'independència de Kosove. Noruega va dir que ‘tota declaració d’independència havia de ser per força unilateral’, i que no tenia gens de sentit exigir un acord entre el nou estat i l’estat que se n'escindia' Estats Units d'Amèrica va dir que 'el principi d’integritat territorial no havia de ser respectat en cap cas per les unitats subnacionals, car únicament s’aplicava a les relacions entre estats’ i la Gran Bretanya ‘Un jutge mai no obligaria una dona que es volgués separar a continuar unida per força al seu marit.' Espanya pot dir misa, però qui ha de decidir-ho són els catalans. I amb això, a ulls del món, n'hi ha prou, per molt que ens vulguin vendre el contrari.

Notícia La Vanguardia

Jo puc veure eternament fora de la Commonwealth a Espanya. Però la Commonwealth no és meva i demà, potser, poden decidir admetre a Espanya. Amb la UE passa el mateix: la UE no és d'Espanya, i si a la UE l'interessa que Catalunya formi part de la UE, Espanya ho tindria francament difícil per evitar-ho.

Notícia Ara

Recuperem un altre article d'en Vicent Partal on es fa referència a una frase d'aquella Constitución del 1812 tan vanagloriada pels espanyols: 'La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis'. Ja sabem tots com va quedar aquella reunió interhemisfèrica anys després.

Notícia Vilaweb

L'altre dia el Sr. Mas es va reunir amb el Sr. Rajoy per parlar del tema fiscal. La resposta va ser un NO rotund. Poc desprès, l'Estat Central envaeix competències de les comunitats autònomes. Retallar autonomia quan el carrer és un clam independentista és d'una irresponsabilitat i una fanfarroneria imperdonables.

Notícia Menéame

Els senyors banquers s'haurien de preocupar més de cuidar els seus negocis per a no necessitar constants injeccions de diner públic en comptes de ficar-se en política. Per cert, el senyor del BBVA acaba de perdre entre un milió i mig i dos milions de possibles clients i acaba de guanyar un càlid record per a la seva companyia en una futura Catalunya independent.

Notícia El Punt Avui

Una de les justificacions que fan els empresaris és que 'no s'ha de trencar el mercat únic'. No entenen res. El mercat únic no és Espanya, ni tan sols la UE. Avui en dia el mercat únic és tot el món. Una empresa que vulgui tenir èxit ha de poder competir arreu. El que defenen aquests senyors és el típic proteccionisme subvencionat que no fa cap favor a l'economia d'un estat. Per això està l'Estat Espanyol com està, i nosaltres de retruc. Per a sortir de la crisi necessitem empresaris sense por i amb ganes de fer negocis, no empresaris subvencionats que es conformen en un mercat més o menys captiu que a la mínima de canvi poden perdre. Això sí, aquests senyors als pobres de seguida que poden els aconsellen que e diversifiquin, que perdin la por i que se'n vagin a treballar a l'estranger, per a competir internacionalment. Com diuen els castellans "consejos vendo y para mí no tengo".

Notícia Vilaweb

A TeleMadrid es dediquen a fer 'documentals' per a explicar que al Principat s'ha utilitzat l'educació per a revifar el nacionalisme i 'rentar el cervell' a la gent. O sigui, que la gent no pensa per si mateixa i és des del poder que se la influencia. I per això fan un programa de televisió… per a fer exactament el mateix que volen denunciar !! I just el dia en que el Gobierno Central reforma l'educació per a decidir ell la major part del que s'ha d'ensenyar als xiquets. Hipocresia en estat pur i sense vergonya.

I per avui ho deixo aquí, però només hem començat...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

Daniel ha dit...

Resolver lo de Catalunya. Em recorda extraordinàriament la frase "¿Que hay de lo mio?"
Vigila que tant recollir frases d'aquestes pot ser perillós per la salut mental. Jo vaig mirar-me el reportatge de tele Madrid i encara no m'he recuperat! :-D

XeXu ha dit...

Magnífic recull. I encara millors les argumentacions que fas per respondre aquesta trepa, que es queden sense arguments. Com que saben que en realitat no tenen raó (bé, potser no ho saben...), han de fer servir les amenaces i la por. Però només cal que un poble vulgui marxar per tenir-ne prou amb marxar. Vol el nostre poble? Cada cop més, però som prou gent? Esperem que a l'hora de votar surti que sí. Llavors veurem realment com està la cosa.

Jordi ha dit...

Molt bona.

Ara a no parar fins que puguem "dir blat"

kika ha dit...

bona feina, carquinyol, i la que t'espera encara :-)

El porquet ha dit...

Aquest post és per emmarcar i per divulgar. Una obra mestra, nano! Enhorabona.

De tot el que comentes, que n'hi ha per hores i hores de debat em quedo amb el tema dels empresaris, ja que, aquí, és on fins i tot entre els catalans hi ha força divergències i molta por.

És brillant el que apuntes. Com ràpidament ells llencen el treballador als lleons, exigint-li que es recicli, que innovi, que sigui versàtil... En canvi quan arriba l'hora d'aplicar-s'ho ells mateixos... ai las! tota l'empenta desapareix.

L'empresariat català és la màxima expressió del peix al cove i és una autèntica llàstima, doncs el necessitem per a poder seguir endavant amb el procés d'independència.

Publica un comentari a l'entrada