El món on vivimSembla mentida que aquesta simple frase "hem de parlar" sigui una cosa tan temible, una autèntica bomba nuclear en termes de parella. Anem a veure seria una possible conversa de parella una vegada pitjar aquest botó nuclear …
membre A : Escolta, hem de parlar
membre B: Tu diràs
membre A : D'un temps ençà no em trobo a gust en aquesta relació. Sovint no em fas cas, no m'escoltes i fins i tot em faltes el respecte.
membre B : Tot això són imaginacions teves…
membre A : I també són imaginacions meves veure com a altres els tractes millor que a mi ?
membre B : Tot això t'ho imagines tu soleta, bé, soleta no, que estan després aquests tan amiguets teus que t'estan tot el dia burxant a l'orella. Tu estàs boja i veus coses que no són, jo no tinc favoritismes amb ningú.
membre A : I a sobre tens el morro de dir-me que jo això m'ho invento? Doncs mira, potser per a no inventar-me les coses el millor serà que a partir d'ara anem cadascú per una banda ?
membre B : I a on aniràs ? Si tu sense mi no ets res! Junts encara podem fer coses, però tu tota sola? Au va, no em facis riure! Acabaràs sota un pont…
membre A : Saps el que et dic? Que millor sota un pont que aguantar ni un minut més el menyspreu que cada dia em fas ! Et deixo !
membre B : Bé, en tot cas això no ho pots decidir tu tota sola. Com a membre de la parella jo també haig de dir la meva opinió. I com sóc més gran que tu la meva opinió val més que la teva. I jo dic que no, per tant, hem de continuar sent parella…
Canvieu Membre A per Catalunya i Membre B per Espanya i tindreu una visió força aproximada (en el surrealisme també) de bona part de la discussió que copsa ara mateix el panorama polític de l'Estat.
6 comentaris:
Ja m'imaginava jo que la cosa tenia un rerefons diferent del que semblava. I és clar, tractant-se de tu, havia d'anar per aquí la cosa, però m'has sorprès i tot. I això que aquesta idea ja fa dies que plana al meu voltant, de vegades amb els veïns semblem un matrimoni no massa ben avingut. A més, sembla que el divorci també ens pot costar car, oi? Uns 40000 milions, diuen.
.....I DIUEN QUE SOLS SEREM MEINYS QUE CHIPRE.
I ELLS QUE SERAN?.
JUGANT AMB BARCELONA
Bé, ja diuen que la política pot treure les més baixes morals que hom pot tenir a sobre. Però m'encanta que s'alcin les veus que ens volen fer agafar por... ai xiquets, que no ho veuen que ens han dut a un carreró sense sortida i preferim saltar al desconegut que seguir un minut més amb ells?
A més estan les amenaces. Si fos un matrimoni l'Estat té sistemes contra aquestes però com és Catalunya doncs a amenaçar que si que es pot.
em sembla que aquesta relació no ha anat mai bé...
xexu: Aquests el que volen és fer negoci amb el divorci, company !! ;)
anònim: Sembla ser que el PIB per càpita de Xipre no és pas tan diferent a l'espanyol
El porquet: És curiosa aquesta tècnica de voler espantar a gen cabrejada...
Jordi: Vers Catalunya sempre s'hi ha pogut...
pons007: Mai dels mais !!!!
Publica un comentari a l'entrada