El món on vivimSegle XXI, Europa, Planeta Terra. Tot i que la majoria del continent està sota la nefasta influència d’una estranya crisi econòmica que la majoria dels seus habitants no acaben d’entendre, tots els països miren de cercar solucions consensuades, raonades i pacífiques als seus problemes.
Tots? No! En un racó del sud-oest, un grapat d'australopitecs s’abracen amb ungles i dents als seus ancestrals costums i rebutgen qualsevol mena de raonament lògic...
Com si no tinguéssim prou en setembre amb matinar, passar son, aguantar les tasques pesades de la feina i anar quasi tot el dia de bòlid, va un cavalleret espanyol i no se li ocorre una altra cosa que amenaçar-nos amb muntar-nos unes falles per setembre amb desfilada de tancs per la Diagonal.
El pitjor de tot és que això no és, ni de bon tros, cap novetat. De fet, poc després d’encetar aquest petit bloc ja em vaig trobar amb una de molt similar que vaig descriure en aquest apunt i que recollia les declaracions de tot un tinent general respecte la preocupació que generava l’Estatut de Catalunya (aquell que van deixar retallat i ben retallat) per a la ‘Unidad de España’, entre altres perles que no està de més recordar, com ara “la aspiración desmesurada” de que una autonomia “exigís” el coneixement d’una llengua en particular...
És descoratjador veure com en ple segle XXI hi ha individus que més allà de tota raó aposten per solucions violentes dels problemes. És preocupant veure com individus que fan gala de l’extermini i la mort per a combatre idees tenen càrrecs de cert poder. És molest veure com hi ha altres individus que justifiquen al paio anterior. És insultant que alguns assegurin que matar per raons ideològiques és ‘constitucional’ i vagin pel món com els més demòcrates de tots.
Erasme de Rotterdam va dir una vegada que ‘la guerra és dolça per aquells que no l’han viscut’. Jo afegiria ‘i desitjable si pensen que la guanyaran i que no els hi passarà res’. No tinc gens de ganes de compartir estat ni res de res amb individus que amenacen amb aniquilar-me a mi i als meus si no actuem com ells volen.
Aquesta mena de comportament estil “o mía o de nadie” em provoca fàstic. Fàstic, descoratge, preocupació, molèsties, irritació i més reaccions que el meu pobre vocabulari no em permet expressar. Tot això i molt més, però no por. Por no. Perquè ja estic cansat de sentir por. Ja estic cansat de veure com sempre em volen ficar la por al cos per controlar les meves reaccions.
I la primera cosa a fer per a ser lliure es actuar segons les conviccions i no segons les coaccions.
6 comentaris:
Que surti un galifardeu dient això no em sorprens ni poc ni gens. El que no acabo d'entendre, i penso que no entendré mai, és que, si ens odien tant, si ens tenen aquest odi, aquest rebuig tan visceral, com pot ser que encara ens vulguin amb ells? Quina mania a retenir-nos allà per la força, si no ens poden veure? Tu ho entens? Perquè a aquest paio ni li va ni li ve, la veritat.
Totalment d'acord excepte en una cosa. Protesto! no hi ha dret a que se li doni aquest tracte als Astrolopitecus spp, uns hominids que mereixen tot el respecte i dels quals no hi ha dades per demostrin que no eren tant "civilitzats" com nosaltres (?) en funció de l'època.
En quant al comentari d'en Xexu: jo m'he he plantejat la mateixa pregunta. El primer és alegrar-nos per fer-nos-la doncs estem lluny d'ells. La resposta podria ser una manca d'autoestima o un sentiment imperialista donat per la història d'un imperi caigut per la mateixa via com va ser creat.
Per cert, com fas aquests encapçalaments que tant m'agraden? Amb quin programa/es? Si es pot saber eh!
La independència de Catalunya per sobre del seu cadàver diu? Per mi cap problema...
També hi ha un altre militar que replica al primer en aquest article:
http://araomai.cat/articles/i/1793
Una mostra, encara que no sé si representativa, de les diferències ideològiques al si de l'exèrcit espanyol.
Val a dir que tant l'un com l'altre no estan en actiu.
xexu: no ens volen amb ells, ens volen 'sota' ells. I si desapareixem i ens integren a la seva Espanya encara miller
Jordi:És una mica tot plegat penso jo. I el fet que hagin construït la seva identitat nacional sobre la premisa de que els demès també erem espanyols no els hi ajuda.
les capçaleres amb dos programets: El disseny final, la composició i retocs amb Pixelmator (programa de Mac). L'edició d'alguns elements com ara lletres amb Photoshop.
pons007: Jo preferiria que no i que fos del tot pacífica, però sembla ser que hi ha qui això no l'entén...
Marga: Cert, hi ha aquest altre, Però sembla una mica la gota al desert, realment.
Publica un comentari a l'entrada