divendres, 21 de novembre de 2008

Una Mare de Déu patriòtica


(Encetem un micaco llegendari...)Moreneta

Ara fa uns dies l'amic Dan va fer aquest interessant apunt sobre la Mare de Déu de Montserrat i el seu peculiar color. Aprofitant aquest fet avui voldria explicar una de les versions llegendàries que utilitza la tradició per explicar aquest mateix fet, i per a fer-ho, el primer que cal saber és que, tot i que la llegenda montserratina assegura que la Mare de Déu no va voler que la traslladessin a Manresa, davant d'altres trasllats sembla ser que no va filar tan prim, ja que al ser destruïda l'església de Montserrat durant la Guerra del Francès la imatge va ser traslladada a Barcelona sense cap tipus d'impediment celestial.

Església de Sant Just

I parlant de la Ciutat Comtal caldria fer esment de l'església de Sant Just , església gòtica que segons la tradició va ser fundada l'any 804 pel mateix Lluís el Pietós, just després d'haver reconquerit Barcelona del poder sarraí. Al timpà d'aquesta església podem observar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, en record de que va estar venerada per primera vegada precisament en aquell lloc.

Detall del timpà

És precisament en aquesta església on assenyala la tradició que la Mare de Déu de Montserrat va adquirir el seu actual color. Segons explica la llegenda, durant la Guerra de Successió la imatge de la Moreneta va ser trasllada pels monjos a aquesta església, temorosos de que no patís cap dany per efecte de les hostilitats (de nou la Mare de Déu no va posar cap impediment al trasllat, sembla ser que davant del perill que suposen els francesos la imatge tendeix a deixar-se moure sense gaires problemes).

Doncs bé, després de la caiguda de la ciutat davant les tropes de Felip V de Castella, aquest va manar cremar els Furs, els Privilegis i les Llibertats del Principat, fet que va originar que tota la ciutat de Barcelona s'omplis d'un fumerol persistent que va durar varis dies. Quan finalment es va dissipar, els catalans es van adonar que la Mare de Déu de Montserrat, blanca i rosada fins aleshores, s'havia ennegrit. I afegeix la llegenda que la talla, adolorida, no recobrarà el seu color natural fins que la nostra terra no recuperi les llibertats perdudes.

Nota : No és aquesta la única llegenda associada amb aquesta església de Ciutat Vella, puix té associades moltes altres llegendes i tradicions... però això ho deixarem per a un altre dia. Bon cap de setmana per a tothom.

Me'n vaig al badiu...



Visca la terra !!

Fonts

6 comentaris:

Rita ha dit...

No la sabia aquesta, carquinyol... Gràcies, maco!

XeXu ha dit...

I tu creus que aquesta llegenda podria ser certa? Ja sé que és llegenda, però sembla una mica rocambolesc per ser veritat. Vols dir que no es va posar negra només de sentir el nom de Felip V?

Laia ha dit...

M'ha agradat la llegenda, no la coneixia aquesta! És una bona patrona, almenys mostra el seu enuig! però em sembla que pobreta encara en té per dies, de recuperar el seu color inicial...

nimue ha dit...

jo tampoc no coneixia aquesta llegenda...
interessant com sempre! bon cap de setmana!

Marga ha dit...

Com que estic d'acord amb tot el que ja han comentat, no sé què dir, excepte que m'agraden molt totes les llegendes que ens ofereixes.
Gràcies i bon cap de setmana a tothom!

Albert ha dit...

algo així havia sentit, però algo més com un accident que se'ls va cremar als monjos....ves a saber....les llegendes, són això....

Publica un comentari a l'entrada