dijous, 26 de març de 2009

Troians


(Encetem un micaco lingüístic...)Cavall de Troia

La història té camins recaragolats francament imprevisibles. Qui anava a dir fa més de dos mil anys que quan hom fes referència a un troià a ningú li vindria al cap ni Hèctor, ni París, ni Príam, ni qualsevol altre dels personatges famosos de Troia, sinó un enginy tecnològic creat, quines coses, per Odisseu, un dels mítics conqueridors grecs d'aquella ciutat del'Àsia Menor. Un gir semàntic el d'aquesta paraula tan fascinant com el de la estratègia que s'amaga al darrera seu. Estratègia que, per cert, ara, dos mil·lennis després, segueix sent perfectament vàlida, sobretot en un dels camps més actuals de la tecnologia: la informàtica. La mitologia clàssica i la informàtica puntera unides en una paraula, vés quines coses !!

Però no us enganyeu, de troians no en trobem només a la informàtica. El món està ple de troians, de coses positives que amaguen les intencions més obscures al seu darrera. I el camp de la llengua no és aliè als troians, almenys en la parcel·la que ens pertoca a la nostra realitat social, ja que, podríem ben bé dir que el bilingüisme, bé, precisem... que 'el bilingüisme a l'espanyola' és, de fet, un troià.

I és que la idea del bilingüisme no és dolenta, ben al contrari. Això de que dues llengües puguin conviure en una societat en una relació d'igual de forma que qualsevol dels seus membres les pugui utilitzar indistintament és molt atraient, tan atraient que si fos així un apostaria per canviar el 'bi' pel 'tri', 'tetra', 'penta' o el que calgués. Però aquesta platònica idea de bilingüisme no és la que correspon al 'bilingüisme a l'espanyola', ja que aquesta modalitat és bastant asimètrica i injusta, miraré d'explicar-me tot seguit.

Considerem que els membres d'aquesta societat bilingüe formen un conjunt que anomenem (be). Tal i com estan les coses, qualsevol membre d'aquest conjunt es podria, teòricament, relacionar amb qualsevol altre membre del mateix conjunt utilitzant la llengua que desitgés, aquesta és la premissa bàsica. En la realitat, aquest conjunt està format per dos subconjunts, els monolingües espanyols (me) i el bilingües espanyols-català (bc). No fa falta ser un geni de la teoria de conjunts per veure que qualsevol element pertanyent a (be) està inclòs dins de (me) o de (bc). Tampoc cal cap tipus de genialitat per veure que qualsevol element de (me) pot relacionar-se lingüísticament sense problemes amb qualsevol element de (be) utilitzant qualsevol de les llengües que sap (en aquest cas, una), però, en canvi, qualsevol element de (bc) no pot fer el mateix amb qualsevol element de (be), ja que si l'element amb qui es vol relacionar pertany a (me) haurà d'utilitzar, forçosament un idioma específic. Aquest fet imposa una restricció als elements del subconjunt (be) i trenca el principi d'igualtat, aquest principi que feia tan atraient la idea platònica del bilingüisme que comentava al principi. I, més curiós encara, aquesta restricció afecta, precisament, als individus més preparats per a que la societat sigui bilingüe realment. Qui amenaça, doncs, amb el bilingüisme ?

Amb aquesta explicació (espero que no massa rebuscada) el que vull explicar és què per a que una societat sigui realment bilingüe tots els seus membres han de poder dominar els dos idiomes que coexisteixen. Això, a la societat catalana actual, no passa ni de bon tros i, a més, tots els intents per a que passi són boicotejats des de sectors espanyolistes extrems. Com a mostra només cal veure la ja quasi eterna polèmica de la llengua que s'utilitza en l'educació, i la d'aquells pares que en nom dels seus drets, els dels seus fills i del 'bilingüisme' s'oposen a que el català sigui la llengua de l'ensenyament al Principat. Potser se'ls hauria de recordar que en situacions de coexistència de una llengua forta i una feble, el que s'ha de fer, per garantir realment aquest bilingüisme tan preat, es potenciar la llengua feble.

Aquesta polèmica va arribar fins i tot a òrgans europeus, i si bé el primer que va aconseguir aquest col·lectiu va ser que la Comissió d'Educació i Cultura del Parlament Europeu aprovés un informe sobre el bilingüisme que defenia el dret dels pares ha decidir l'idioma en que han d'estudiar els seus fills (un model com el que s'utilitza, amb pobres resultats bilingües, al País Valencià, resultats pobres causats, en part, per una implementació, com a poc, descuidada del sistema), fa pocs dies El Parlament Europeu va rebatre aquest informe i va aprovar un text alternatiu que defensa el model d'immersió lingüística (model utilitzat al Principat).

Més enllà dels tires i arronses polítics i de majories sembla clar que la batalla de la llengua continua ben viva a la nostra terra. No és una batalla banal, és una batalla amb profundes arrels polítiques i nacionals. Sovint ens ataquen des de lameseta acusant-nos de polititzar-ho tot en els àmbits de la nostra societat, des de la llengua a l'esport. És un atac trampa on solen caure molts catalans de bona fe. Sí, sens dubte polititzem molts d'aquests àmbits, però no perquè ens agradi fer-ho, sinó com a resposta a lapolitització en sentit contrari que es fa des d'allà. Un exemple clar és aquest comentari que apareixia, com no, al 20 minutos, en una notícia en que el tema a tractar era precissament la llengua ...

Comentari Llengua

... els espanyolistes no es cansen de repetir que som espanyols, però veuen com amenaça que utilitzem i defensem la nostra llengua, una llengua tan espanyola com el castellà si de veritat es creiessin allò que tant prediquen.

No és un sols problema lingüístic, aleshores, el que tenim aquí: és un problema polític. I en aquest problema el 'bilingüisme a l'espanyola' no és més que una altra tàctica, una tàctica molt 'troiana', per aconseguir allò que sempre han buscat: una castellanització de la nostra terra. Però ni tan sols és una tàctica nova, de fet, al Decret de Nova Planta ja deia allò de "... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana , a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

Amb comentaris com l'anterior, "el efecto" no sé si es notarà, però "el cuidado" es nota moltíssim...


Nota de Sèrie : Recuperem les cites de sèries, en aquest cas amb una nova sèrie d'aquesta temporada, Castle ...

Comentari Castle

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

2 comentaris:

Arrel ha dit...

Un altre enllaç...

AhSe ha dit...

Home, jo... que et podria dir? L'assumpte de l'idioma catala cansa i el de l'espanyol fa fastic. En lloc de preocupar-se per la veritable educacio dels nens, la gent es perd amb detalls i els nens creixen no sabent mes que "he de consumir!!!". Es una llastima.

Publica un comentari a l'entrada