La nostra llengua(Encetem un micaco lingüístic...)
L'altre dia mirava el diari 20 minutos, aquest "periòdic" tan interessant que utilitzo diàriament per a no embrutar la taula mentre esmorzo. Segueixo pensant que es curiós que en la seva edició en paper no es vegi la anticatalanitat visceral que es troba a la seva edició digital. Com ja vaig comentar fa temps, no és gens estrany trobar "informació diana" respecte Catalunya, la llengua, els catalans o els polítics de la terra, i dic "informació diana" perquè sembla pensada per a fer que tots els espanyolassos vomitin al damunt seu la seva fòbia anticatalana.
El titular de la notícia en qüestió deixava ben patent aquesta finalitat...
... i on el comentari més votat de la notícia va ser ...
... i un altre dels més votats és ...
Les normes del joc són clares. Mala educació és contestar en català quan algú et parli en espanyol. Bona educació és contestar en espanyol et parlin en espanyol, en català o en arameu. Anar a viure a una terra amb un idioma propi i no molestar-te en entendre'l (no ja en parlar-ho) no és mala educació. Obligar als seus natius a canviar d'idioma per parlar amb una persona que, tot i viure a la terra, no l'entén no és mala educació. Els mal educats són els que no volen abandonar l'idioma de la terra per a que els de fora els puguin entendre. Què et suggereixin que no cal que et canvis de llengua al parlar és una obligació lingüística. Què a la Constitución Española digui que tots els habitats de l'Estat tenen l'obligació de conèixer l'espanyol no és una obligació lingüística.
Si a mi el tal Munchen m'enviés a la merda per contestar-li en català el que em sortiria de les entranyes seria fotra-li un bon cop de peu als collons, estic fart de que *a la meva terra* em tractin de maleducat per utilitzar *el meu idioma*. Però no ho faria, coses de la bona educació, la no violència o d'allò que en diuen seny...
Nota Catalana: Em fa gràcia quan llegeixo això de "soy catalán/a, he nacido y vivo aquí y blablabla". Néixer o viure a Catalunya no vol dir ser català. Potser geogràficament, però no socialment (us sona allò de que el poble el forma la gent i no pas el territori? Doncs aquells que utilitzen l'argument sovint s'obliden d'aquestes connotacions). Hi ha molts/es que han nascut i viuen en pobles de la nostra terra i que no són catalans, són espanyols que viuen a Catalunya. En canvi, hi ha d'altres, com ara l'amic Tobuushi, que tot i viure a l'altra punta del món si que ho són, sense cap mena de dubte. És català tot aquell que viu i treballa en Catalunya? Òbviament, no.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
14 comentaris:
A aquestes hores del matí no hauria de llegir coses d'aquestes, no fos cas que se m'indigesti l'esmorzar, o que simplement el dia se'm torci abans de començar-lo. Ahir a la nit llegia un altre interessantíssim post sobre la fal·lera que tenim de canviar d'idioma quan el nostre interlocutor, ja no és que no parli català, sinó que té pinta de no parlar-lo.
Estic molt d'acord amb tu i tot el que dius, però és lògic ja que compartim un sentiment, com deien els Pets en aquella cançó antiga, 'de català no se'n neix, sinó que se n'exerceix'. Hi ha gent, pobrets, que per incultura i manca de neurones no s'adonen que la caguen i es contradiuen amb aquests comentaris, i l'únic que ens generen són ganes d'eliminar el castellà del nostre cervellet. Jo si no volen català, els puc parlar en anglès sense problema. El seu problema, a banda de ser curtets, és justament un odi irracional a la nostra llengua, perquè els han inflat el cap amb ximpleries. Doncs res, home, a parlar en anglès, que és l'idioma internacional.
Si seré burra...(és que sóc catalana) ara m'adono, que segons com tinc posat el teu blog, no veig la finestra per deixar comentaris...snifff, jo que m'he passat dies pensant que no podia escriure...coi...
Bé, "a lo que íbamos" (s'escriu així?) com deia aquell...
"Au village sens pretencion, j'ai mauvaise reputacion, ..." si contesto o si no dic res, passo per un no sé què... Ja m'entens,que cantin el que vulguin, se'ns en fot... tu als collons i jo a la vulva, els foto la patada, home, que tothom ha de rebre per igual...
Jejejeje, es nota que ja no recordo res del franÇais escrit, que cantat em surt millor...
Vols dir que el diari no embruta la taula? Vols dir
sort que, al contrari del xexu, jo l'he llegit al vespre, quan ja tinc els humors menys excitats que al matí, que si no!
Però tens raó en tot el que dius.
Doncs t'equivoques. Bona educacio es contestar en arameu si et parlen en arameu. I si no en saps, doncs pots contestar en arab que es derivat de l'arameu, i si no en saps, doncs pots utilitzar el marroqui que es un dialecte de l'arab, i si no en saps, doncs potser dibuixes alguna lletra de dreta a esquerra, i si no en saps, doncs intentes explicar amb les mans, i si no en saps, doncs potser fas alguna cara i s'enten que vols aigua i l'altre, que parla arameu i es molt amable, t'ofereix un got de vi que es millor per als humans que no som animals, pero tu necessitaves aigua i no saps com donar-li les gracies pel vi que no pots beure per culpa dels teus problemes d'aciditat d'estomac, i fas una altra cara i l'altre enten que potser no havies entes que el vi es millor que l'aigua, i a mes si es del vermell i te 25 anys, i t'explica les seves meravelloses propietats mentre tu t'estas morint de set i matant el cap per fer-li entendre que et fa falta una gota d'aigua...
M'entens, no?
jo donant voltes amb el taxi he vist a un tot xino,unes estovalles que t anirien molt be per esmorçar sense ensurts,ja les agafare quan hi pasi.
Al taxi,els hi parles en Catala i es fan forts amb el Castella pero si segueixes tu parlant Catala acaven claudicant
El que fa el 20 monitos, és la manipulació de la informació, com molts i molts diaris, i ulilitzen la llengua perfer una atac frontal i directe.
Sobre aquest tema , intentar fer entendre als espanyols que aqui tenim una altra llengua, i que està viva, es una feina impossible, jo ja penso que som no de països diferents, sino que som de planetes diferents....
Us vull explicar una anècdota: Jo treballo en un establiment comercial i fa temps que segueixo la norma de "la primera paraula en català, un Bon dia un Què voldrà?" i si em contesten en espanyol doncs parlo en espanyol que també en sé. Fa pocs dies parlant amb un client d'aquests que fa 30 anys que viuen al poble i no han dit MAI ni una paraula en català em va dir: "Es que estan obligando a hablar en catalán y eso no es aceptable". Me'l vaig mirar sense dir res ja que precisament ell és l'exemple de tot el contrari i va rectificar: "Bueno, a mi no me ha pasado pero es lo que dicen".
Aquest senyor viu a Tarragona i no a Valladolid, i encara que les seves vivències personals li demostren el contrari defensa uns fets amb els que aquests mitjans de comunicació tan "equanims" el bombardejen cada dia. Tenim la batalla perduda.
Soy castellanohablante por "herencia", lo que no quiere decir que no entienda perfectamente el catalán (aunque no lo hable por el esfuerzo que me supone expresarme en un idioma que no es el mio materno). Mi punto de vista es más sencillo que todo esto, aunque sea un punto de vista equivocado, yo me expreso mejor en castellano y no obligo por ello a nadie a dirigirse a mí en un idioma que no sea el catalán. No se trata de eso el bilingüismo?, no se trata de que cada uno se exprese en el idioma que le sea más cómodo sin forzar al contrario a cambiar su forma natural de hablar?... No entiendo por qué la gente lo hace tan difícil. Es que hay alguna norma que impida poder pedir/ demanar, por ejemplo:"una barra de pan" y que la otra persona me conteste con toda la naturalidad del mundo: voldría alguna cosa més?... Más aún sabiendo que todos nos entendemos!... No entiendo por qué hay que dar prioridad a un idioma sobre otro. Ni entiendo por qué a veces me cambian del catalán al castellano cuando entro en una tienda. Pero bueno, es mi punto de vista. Hay veces que opto por hablar lo menos posible en la tienda y así evito que la otra persona me cambie de idioma, debo ser un caso raro, pero no me gusta forzar a nadie a utilizar el castellano cuando lo que le nace es hablar en catalán; más que nada, porque a mí me costaría cambiar del castellano al catalán, cuestión de empatía supongo... Que difícil es la comunicación cuando dos personas no quieren entenderse. Cuando quieren entenderse, qué más dará el idioma, si hace falta se habla por signos y todos contentos!... Por cierto, contesto en castellano un post escrito en catalán, espero que esto no sea "pecado" en este blog porque si no arderé en el infierno. Cuestión de comodidad supongo, ganas de expresarme y poco tiempo para andar revisando multitud de posibles faltas de ortografía. Resumiendo, que cada cual se exprese en el idioma que le sea más cómodo y no se permita el lujo de juzgar a su interlocutor por hacer lo mismo, que cada cual aprenda el catalán cuando le nazca realmente el hacerlo y no porque se sienta obligado, que cada cual se sienta libre de utilizar el catalán independientemente de si la otra persona le juzga por ello o no, el problema si cabe lo tiene entonces la otra persona... Y nada más. Saludos, Salut!
El titular de "20 minutos" va en la línia COPE i El Mundo. No sabia que era tan fatxa...
És la defensa de la supremacia de l'espanyol: defensar, implícitament, l'extinció de les altres llengües a mig termini. Si no hi ha actituds com la de respondre en català a qui et parla en castellà, la supervivència de la nostra llengua està en perill.
es posa mala sang de llegir aquests diaris i aquests titulars i aquestes notícies. :(
xexu: a mi no m'agrada anar contra res, però a vegades t'ho posen difícil...
zel: coses del javascript ;)
efe: sembla que no s'embruta, ara bé... quan consulto l'edició digital si que apareixen unes taques misterioses sota el teclat...
anna: hi ha coses que treuen l'humor, sens dubte
ahse: si em parlen potser, però que quan tu parles et demanin canviar-lo pels seus sants collons la cosa canvia bastant...
ddriver: si t'entenen perquè insisteixen ?? és una cosa que no entenc...
albert: Una feina totalment imposible, estem d'acord
McAbeu: I en canvi l'espanyol no l'obliguen a parlar-lo mai.. clar, com no ho diu la COPE...
Arrel: Tens molta raó, hi ha catalanoparlants que de seguida canvien d'idioma, i això no hauria de ser així si t'assegures que l'altre t'entén perfectament.
Vicent: El més curiós és que aquests titulars no es veuen molt rarament en l'edició en paper...
nimue: A mi també !!
El tracta"ment" de la informació d'aquests diaris valen el mateix que el seu preu; una merda.
sensacionalisme que va a més per tal de vendre lectors als contractadors de publicitat. Que amb el tancament del Diari Metro ja tremolen tots els gratuïts...
I dels comentaris del seu web... no val la pena ni parlar-ne, poca informació (gens d'estrany si només llegeixen aquet pamflet en 20 minuts) poca feina i mala llet. Qui més parla és qui més ha de callar!
Publica un comentari a l'entrada