La bóta miraculosa

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

Diuen que les coses varien molt al llarg del temps, però no estic jo pas tan segur, ja que, per exemple, abans la gent s'escalfava gràcies al sol i avui dia també, (gràcies a les instal·lacions foto tèrmiques), abans el cotxes tenien tracció (animal) i avui els cotxes també tenen tracció (a les quatre rodes), abans hi havia un diari típic on apareixien successos (El Caso) i avui tenim successos atípics sense parar a diari (pràcticament a totes hores i a totes les televisions). Bé... s'ha de reconèixer que alguna coseta si que ha canviat, ja que el que abans era tot un miracle avui dia ocupa breus minuts en qualsevol "Caso televisiu", com per exemple el cas del mort trobat dintre d'una bóta de vi.

Parlem d'en Ferriol, un home que fa temps, molt molt temps, era capità de lladres. Una vegada va anar amb la seva quadrilla a assaltar una església, i vet ací que estava robant-li la corona d'or al Crist quan aquest el va mirar i li va dir "I tu Ferriol, em robes la corona i no et dol?".

Com era habitual en aquella època els lladres van fugir cames endugueu-me. El capità va anar fins a Barcelona fugin d'aquella visió i no parava de repetir sense voler aquelles paraules, cosa que el va fer popular a la ciutat i tothom va acabar coneixent la seva història. Això va arribar a oïdes del tribunal que perseguia als cristians, que el va fer anar a declarar per a demostrar la falsedat del fet, però en Ferriol, avergonyit i penedit, no es va desdir. Com a resultat fou condemnat al mateix martiri que Santa Eulàlia, i ficat dintre d'una bóta plena de vidres i claus va ser llançat diverses vegades pel mateix lloc que a la santa fins que va morir, penedit i convertit en cristià.

Uns cristians que van contemplar el fet van recollir la bóta que contenia el cos d'en Ferriol i la van portar d'amagat a una masia dels afores, on van demanar al masover que se la guardés, a més d'advertir-li que no se l'ocorregués pas utilitzar aquella bóta per a res. Va passar temps i temps i va venir una temporada de gran anyada, tanta que al masover li van mancar botes, puix les tenia totes plenes excepte aquella misteriosa bóta que li van portar uns desconeguts que no van tornar. Al veure que no feia cap utilitat i que prou bon servei li podria fer, la va omplir de vi.

Quan va ser l'hora de treure'n el vi es va portar la grata sorpresa de veure que el vi ordinari que havia posat s'havia convertit en un vi riquíssim que, a més, semblava no acabar-se mai, ja que per molt que en treia sempre estava la bóta plena. Durant anys va estar explotant aquella bóta fins que un dia, intrigat, la va obrir i, en comptes de vi, va veure el cos d'un difunt en tan perfecte estat de conservació que semblava ben bé acabat de finat. El lladre Ferriol, Sant Ferriol ara, s'havia santificat pel seu martiri i havia obrat el miracle de fer la bóta inexhaurible.

Aquest miracle va originar la frase "sembla la bóta de Sant Ferriol" per indicar que una cosa sembla gairebé inacabable.

Nota Personal: Els dies ja no són tan càlids, però tot i així, una passejada per la platja un dia de tardor assolejat ajuda a veure el món amb uns altres ulls. Si podeu, us convido a fer-ho aquest cap de setmana. Bon capde.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!