El millor de tres mons

Infocosetes

(Encetem un micaco migratori...)

Una de les primeres coses que et passen pel cap al plantejar-te abandonar Windows per passar a Linux oMac OSX és: "trobaré els programes que necessito en aquestes plataformes?". Així d'entrada cal dir que hi ha diverses aplicacions que ja són multiplataforma (navegadors, programes de missatgeria instantània...), que moltes de les coses que utilitzem les usem directament des del navegadors i els seus plugins (com gmail o google reader), i que tant en Mac OSX (un sistema més visual) com Linux (gràcies sobretot a l'empenta d'Ubuntu) disposen d'un munt d'aplicacions visuals fàcils d'utilitzar i d'instal·lar que, si no són exactes als seus equivalents Windows, si són molt semblants.

Jo tinc per costum utilitzar el mateix programa en diferents plataformes sempre que pugui fer-ho (un cas clar és el Firefox) i, en el seu defecte, trobar una aplicació nativa Linux o Mac que faci el mateix. Això, però, no sempre és possible, i en aquests casos, fins no fa pas gaire, la única solució òptima era instal·lar varis sistemes operatius a un mateix ordinador i arrancar en un o en un altre. Aquesta solució, per a mi, era prou incòmoda. Per sort avui en dia podem triar altres opcions, com ara les virtualitzacions.

Dient-lo de forma senzilla, una aplicació de virtualització és un programa que permet executar un sistema operatiu en una finestra tal qual com si fos un ordinador diferent, així, per exemple, en un mac osx podem instal·lar un windows i utilitzar els dos sistemes alhora. Software d'aquest tipus hi ha varis, però els més coneguts són VMware, VirtualBox i Parallels. Cadascú d'ells tenen productes gratuïts i de pagament que treballen en Mac OSX i Linux. La forma que tenen de treballar és la mateixa, així, una vegada instal·lat el programa al Linux/Mac (que anomenarem sistema hoste) definirem les característiques de la màquina virtual com ara potència del processador, memòria, capacitat del disc dur, utilització de xarxa, usb, etc... i una vegada definida aquesta instal·larem el sistema virtual, que direm sistema convidat (al meu cas, Windows XP) de la forma convencional en que s'instal·la a un ordinardor. La idea és definir una màquina virtual prou potent i que no resti massa recursos al sistema hoste, de forma que el treball en qualsevol del dos sistemes sigui còmode.

Una altra solució és instal·lar aplicacions que permeten utilitzar al nostre sistema operatiu aplicacions d'altres sistemes sense haver d'emular màquines senceres. Això és pot fer utilitzant programes com CrossOver o Wine, que permeten utilitzar alguns programes de Windows als Linux o Mac. Un exemple d'aquest us el podem veure amb la versió de Picasa per a Linux, que no és més que la versió de Windows preparada per a que funcioni amb Wine.

Els dos sistemes tenen els seus pros i els seus contres, el de la màquina virtual ofereix força compatibilitat (jo de fet vaig acabar el meu projecte en una màquina virtual d'aquestes) i seguretat de tenir les aplicacions aïllades a una màquina que pot ser tan independent de la resta com tu vulguis. En canvi, solucions com Wine faciliten l'us de les aplicacions sense haver de pensar si són d'un entorn o d'un altres a l'hora de la seva utilització. Quina utilitzar? La que creguis més convenient pels diferents usos..., jo, al meu cas, utilitzo les dues !!

Nota Fotogràfica: Tardor Urbana

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!