dimecres, 29 d’octubre del 2008

El millor de tres mons


(Encetem un micaco migratori...)Virtuals

Una de les primeres coses que et passen pel cap al plantejar-te abandonar Windows per passar a Linux oMac OSX és: "trobaré els programes que necessito en aquestes plataformes?". Així d'entrada cal dir que hi ha diverses aplicacions que ja són multiplataforma (navegadors, programes de missatgeria instantània...), que moltes de les coses que utilitzem les usem directament des del navegadors i els seus plugins (com gmail o google reader), i que tant en Mac OSX (un sistema més visual) com Linux (gràcies sobretot a l'empenta d'Ubuntu) disposen d'un munt d'aplicacions visuals fàcils d'utilitzar i d'instal·lar que, si no són exactes als seus equivalents Windows, si són molt semblants.

Jo tinc per costum utilitzar el mateix programa en diferents plataformes sempre que pugui fer-ho (un cas clar és el Firefox) i, en el seu defecte, trobar una aplicació nativa Linux o Mac que faci el mateix. Això, però, no sempre és possible, i en aquests casos, fins no fa pas gaire, la única solució òptima era instal·lar varis sistemes operatius a un mateix ordinador i arrancar en un o en un altre. Aquesta solució, per a mi, era prou incòmoda. Per sort avui en dia podem triar altres opcions, com ara les virtualitzacions.

Virtualització a casa

Dient-lo de forma senzilla, una aplicació de virtualització és un programa que permet executar un sistema operatiu en una finestra tal qual com si fos un ordinador diferent, així, per exemple, en un mac osx podem instal·lar un windows i utilitzar els dos sistemes alhora. Software d'aquest tipus hi ha varis, però els més coneguts són VMware, VirtualBox i Parallels. Cadascú d'ells tenen productes gratuïts i de pagament que treballen en Mac OSX i Linux. La forma que tenen de treballar és la mateixa, així, una vegada instal·lat el programa al Linux/Mac (que anomenarem sistema hoste) definirem les característiques de la màquina virtual com ara potència del processador, memòria, capacitat del disc dur, utilització de xarxa, usb, etc... i una vegada definida aquesta instal·larem el sistema virtual, que direm sistema convidat (al meu cas, Windows XP) de la forma convencional en que s'instal·la a un ordinardor. La idea és definir una màquina virtual prou potent i que no resti massa recursos al sistema hoste, de forma que el treball en qualsevol del dos sistemes sigui còmode.

Una altra solució és instal·lar aplicacions que permeten utilitzar al nostre sistema operatiu aplicacions d'altres sistemes sense haver d'emular màquines senceres. Això és pot fer utilitzant programes com CrossOver o Wine, que permeten utilitzar alguns programes de Windows als Linux o Mac. Un exemple d'aquest us el podem veure amb la versió de Picasa per a Linux, que no és més que la versió de Windows preparada per a que funcioni amb Wine.

Els dos sistemes tenen els seus pros i els seus contres, el de la màquina virtual ofereix força compatibilitat (jo de fet vaig acabar el meu projecte en una màquina virtual d'aquestes) i seguretat de tenir les aplicacions aïllades a una màquina que pot ser tan independent de la resta com tu vulguis. En canvi, solucions com Wine faciliten l'us de les aplicacions sense haver de pensar si són d'un entorn o d'un altres a l'hora de la seva utilització. Quina utilitzar? La que creguis més convenient pels diferents usos..., jo, al meu cas, utilitzo les dues !!

Nota Fotogràfica: Tardor Urbana

Tardor Urbana

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Fonts

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo estic esperant el meu nou DELL amb ubuntu pre-instal·lat. És que des que em van ensenyar les formes del linux (ubuntu) me n'he tornat un gran defensor!

M'agrada el post!

Laia ha dit...

aaaha crec que el meu germà té això d'instla·lar dos OS... ubuntu i windows crec...

Jo vaig haver de formatejar l'ordinador fa un mes i en instal·lar-hi els programes que volia, vaig escollir-ne d'altres de diferents als típics de windows... i són de programari lliure, em van dir. Va molt més ràpid i fan el mateix, per això els vaig escollir :P Per÷o no me vaiga trevir a posar Linux perqu÷e tinc alguns programes que són per windows, i no sabia si me'n sortiria... :S

tardor, tardoooor!! M'encânten els arbres de colors daurats ^^

Carquinyol ha dit...

vullunfestuc: Jo fa poc vaig instal·lar la versió prèvia del darrer Ubuntu al potàtil, i ja fa temps que el tinc al de sobretaula... però el que més utilitzo és el mac, la veritat.

laia: La virtualització precissament ajuda en això, en poder utilitzar *alhora* programes de linux i de windows (quan calgui). Quins programes utilitzes de windows? Si me'ls indiques potser podria trobar d'equivalents.

efe ha dit...

Jo, si algú me'n fa un curset accelerat, també m'apunte a la cosa ubuntu. Però per als infodropos, el windows és el windows. I no ho dic amb orgull.

Carquinyol ha dit...

efe: actualment ubuntu bé a ser millor que windows pels infodropos, bàsicament perque l'instal·les i ja tens eines estil office i similars instal·lades.

Publica un comentari a l'entrada