Miro, Penso, OpinoBadalona no és un municipi independentista. El 27-S Junts Per Sí i la CUP només van arribar al 31% dels vots i fins fa quatre dies el seu ajuntament era la punta de llança del PP a Catalunya i no era estrany veure als grans caps del partit al municipi per qualsevol cosa.
Però des del passat 11 d'octubre sembla que sigui el municipi més bel·licós amb l'espanyolisme. I tot per la decisió de mantenir una mínima activitat a les oficines municipals durant el 12-O. I realment era mínima, només cal llegir l'explicació que n'Oriol Lladó, 1r tinent d'alcalde, va fer poc abans de que esclatés la polèmica amb la denúncia de la delegada del Gobierno Llanos de Luna.
Aleshores la cosa és va enrocar de mala manera, primer amb la reculada per part de l'Ajuntament de Badalona que va dir que acataria l'ordre i amb el gairebé immediat canvi de parer de que finalment les oficines municipals obririen les portes. Realment, tal com explicava en Vicent Partal, sort d'aquest ràpid canvi d'idea. Així, finalment, les oficines es van obrir amb la imatge d'un regidor estripant la interlocutòria del jutge davant de tots els mitjans de comunicació allà presents.
Des d'aleshores no han deixat d'aparèixer notícies sobre diferents consistoris que des de fan anys fan aquesta mena d'actuacions (i més enllà i tot del que es volia fer a Badalona) i un no pot evitar-se preguntar: aleshores, perquè a Badalona ha passat el que ha passat, deixant de banda que Badalona és la tercera ciutat de Catalunya ?
Jo apunto a tres factors: el primer el senyor Garcia Albiol. Aquest senyor (i bona part de la gent que el vota) no acaba de pair que ja no governi la la ciutat, cosa que al PP (i a ell) li anava d'allò més bé. No són desconeguda les reves reaccions furioses vers qualsevol decisió del consistori badaloní i els seus membres i no seria estrany pensar que hagués pogut moure fils per atacar, una vegada més, el consistori amb la intenció de fer-lo caure.
El segon factor és el PP: En l'actual situació de desafiament des de la Generalitat de Dalt qualsevol acte de desafiament provinent de Catalunya serà durament reprimit per part del Gobierno. Si això se li sumen interessos personals o locals, com els que explicava en l'anterior paràgraf, ja tenim un marc molt més clar del què ha passat.
I el darrer factor és les acusacions de "postureig": no han faltat tota mena d'acusacions de totes bandes a aquest fet. Per part dels unionistes que això no era realment desobeir (però ja tenim al jutge citant als regidors…) des de posicions més neutres i fins i tot independentistes que això només era imatge. Segurament totes aquestes pressions, sobretot les de l'àmbit independentista, van fer que el consistori badaloní canviés de seguida l'acatar pel desobeir, cosa que, de fet, si tenien pensat fer-ho ho havien d'haver fet des d'un bon començament.
Al meu parer hi ha una cosa que hom encara no ha assumit: la imatge és poderosa, sovint molt més del que realment és fa. Sense anar més lluny podríem dir que aquell referèndum d'Arenys de Munt era 'postureig' o que fins i tot el 9N ho era. A efectes pràctics no canviava res però enviava un missatge molt clar i nítid. I aquest missatge ha fet canviar moltes coses.
Amb això de Badalona passa el mateix: obrir o no obrir no canviaria les coses substancialment però el fet d'acatar o no per part d'un govern independentista una ordre dictada per un jutge a instàncies del Gobierno Español, tal i com està el panorama a Catalunya, pot arribar a ser transcendent.
Perquè, tal i com passa als terratrèmols, això de Badalona només ha estat un petit terratrèmol que anuncia el que vindrà després, el Big One, el que s'està preparant des de fa temps i que marcarà l'abans i el després de tot el Procés, el punt on es veurà realment que Catalunya ha desconnectat d'Espanya o no. Aquest està cada cop més a prop i per això, incidents com el de Badalona, poden ser cada vegada més habituals ja que cadascuna de les parts aniran medint les seves forces.
PS: No he parlat de la decisió del jutge i dels raonaments per 'obligar' a celebrar el dia festiu, però parlar de "perjudicar el interés general" i "la libertad ideológica de los trabajadores" (quan només hi anaven voluntaris) deixa ben clar perquè la UE es queixa de que a Espanya la independència judicial deixa bastant que desitjar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada