dilluns, 10 d’octubre de 2016

Interessos, símbols i supèrbia

(Encetem un micaco arquitectònic…)

Vivim en un món cada dia més global, i potser per això, cerquem característiques o símbols que ens permetin diferenciar-nos dels demés. Hi ha símbols que són universalment coneguts, així, per exemple, quan veus l'Estàtua de la Llibertat ho assignes immediatament a Nova York, amb un Big Ben penses en Londres, el Coliseu et porta immediatament a Roma, la Torre Eiffel a París i el Partenó a Atenes. Hi ha símbols coneguts de forma local, altres de forma regional o nacional, però un símbol conegut arreu del món com aquests darrers és molt més difícil d'aconseguir.

Barcelona té la immensa sort de tenir un d'aquests símbols: la Sagrada Família. La silueta arrodonida de les seves torres és un dels símbols més universals de la ciutat i és força conegut arreu del món. No totes les ciutats tenen la sort de tenir un símbol universal, sense anar més lluny Madrid no la té.

És per això que quan en David Mòdol, arquitecte, del PSC i regidor d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni de Barcelona fa unes declaracions denigrants respecte un del símbols del patrimoni de la ciutat se l'ha de dir que s'equivoca i se li ha de demanar que rectifiqui.

El ciutadà David Mòdol pot expressar allò que cregui oportú sobre la Sagrada Família, l'arquitecte David Mòdol també ho pot fer, però el regidor de PATRIMONI de l'Ajuntament de Barcelona no, ja que ell ha de vetllar pel patrimoni de la ciutat i, ara mateix, la Sagrada Família és una part important d'aquest patrimoni. La seva feina és defensar els interessos de la ciutat i actualment l'interès de la ciutat ha de ser cuidar, potenciar i (evidentment) treure els màxims beneficis del seu patrimoni i dels seus símbols.

Per cert, si ens centrem només en la Sagrada Família com a obra, doncs bé, trobarem de tot, tal i com passa amb qualsevol obra d'art: a uns els agradarà i a uns altres no, a uns els encantarà una part i odiaran una altra, a uns els hi serà indiferent, uns altres l'odiaran i a uns altres els encantarà. Una de les moltes crítiques que rep l'obra és que no segueix l'esperit del creador, que hi ha masses aportacions d'autors massa diferents. Bé, segurament, però això sovint passa a les obres que s'han fet durant un període de temps llarg: la Seu de Barcelona té, per exemple, una part gòtica i una altra neogòtica i la de València té una porta romànica, una gòtica francesa i una barroca italiana. En resum, que no és pas una cosa estranya, com la de rebre dures crítiques durant la seva construcció, ja que a la Torre Eiffel, per exemple, li va passar el mateix.

Aquest episodi no és més que una altra mostra d'aquesta supèrbia que fa massa temps gasta bona part de la dreta i de la 'gauche divine' cap a tot allò que no coincideix amb les seves idees. No estaria gens malament que en comptes de tractar-nos als demés com una colla de pagesos rucs miressin de convèncer-nos des de d'igualtat i el respecte. Potser no ho aconseguirien però, sens dubte, construiríem entre tots una societat millor.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

2 comentaris:

pons007 ha dit...

La Sagrada Família situa a Barcelona al mapa del món. Genera turisme i interès cultural, tan per Barcelona com per Catalunya. Es fa referència a ella en pel•lícules, sèries, llibres... És única. Seguir amb la seva construcció i promoció és el major encert de la ciutat. I a sobre es finança amb donacions, què més vols?

XeXu ha dit...

El que més em molesta és la superioritat moral. Aquesta manera d'expressar-se com si el que diguessin ells estigués sempre bé, i que fos una evidència que està sempre bé. Tractant-nos així no faran gaires amics.

Publica un comentari a l'entrada