La data del 25 d'abril és sovint pràcticament ignorada al Principat, però la veritat és que ens ha marcat tant la nostra història com el 11 de setembre, de fet és el nostre segon 11 de setembre, sense 25 d'abril no hagués hagut 11 de setembre.
A València sempre es fan manifestacions i actes per part de les forces nacionalistes (valencianes) per recordar-ho. Jo vaig estar present a la manifestació del 2007, quan feia tres cents anys de la desfeta, i va ser impressionant: una València plena d'estelades ! Potser al Principat no semblarà gaire impressionant, però recordem que al 2007 el PP controlava TOT el poder polític al País Valencià.
I aquest any ha estat una altra ocasió per a la història, per dos motius: el primer perquè era el primer 25 d'abril després de que el PP deixés de manar tant a la Generalitat de Baix com a la batllia del Cap i Casal. Segon, perquè les forces valencianistes van poder tornar a fer un gran acte reivindicatiu a‡ la Plaça de Bous de València, lloc on ho feien abans de que el PP "segrestés" l'espai pels seus usos particulars.
Aquí en Vicent Partal fa una crònica de com va anar tot plegat, però deixeu-me que destaqui un frase: la va dir el valencià Eliseu Climent, fundador d'Acció Cultural del País Valencià : “valencians, catalans i balears no som iguals; som els mateixos”
Cada territori té el seu ritme i el del País Valencià no és el mateix que el del Principat ni el de Les Illes, però les coses es van movent. Fa no masses anys tampoc pensaríem mai que el Principat estaria al punt on està, així que no hem de perdre de vista el que passa als altres llocs, perquè poden haver-hi sorpreses i de les grosses, sobretot amb la costum que tenen des d'Espanya de voler apagar aquests focs amb benzina.‡
Jo, de moment, em conformaria amb que alguna figura notòria del Principat digués les mateixes paraules que en Eliseu Climent va dir al ben mig de València un vespre de Sant Jordi.
5 comentaris:
Hola! Observació: l'article salat només s'empra col·loquialment. Les coses importants sempre utilitzen l'article normatiu: no hi ha res que molesti més a un illenc que escoltar això de "Ses Illes".
Hola Anònim, moltes gràcies pel comentari, ho desconeixia totalment. Ja he fet la correcció i provaré de no repetir l'errada d'ací en endavant.
L'AFANY DE "LUCRA" DELS "ARRIBA ESPAÑA",H'AJUDAT MOLT A AQUEST PETIT ESCLAT...NO M'HAN REFIO.
Oliva: Ja fa temps que hi ha moviment al País Valencià, no tant com al Principat és clar, i sense sortir gaire als mitjans de comunicació
Quan et sento parlar d'aquest sentiment només puc pensar que el sentiment nacional a València ha estat molt reprimit i silenciat, i de manera molt eficient, perquè no és pas el concepte que tenim de la gent d'allà baix. De fet, conec uns quants valencians nacionalistes i afins als catalans, però de sempre els he considerat excepcions. Hauré de canviar la meva percepció...
Publica un comentari a l'entrada