Una de les preguntes que més es fa aquest darrers dies és 'i on passareu vosaltres la revetlla?' Hi ha respostes molt variades: a casa de familiars, en segones residències, en festes de barri, a la platja... Una regla sí que sembla que compleixin la majoria de respostes: la revetlla es celebra sobretot a cel obert, ja sigui a la ciutat, al camp o a la platja.
Aquesta és una regla immemorial, com ser una festa vinculada de sempre al foc i a l'aigua i que es celebra arreu de la nostra terra, ja sabeu, allò de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és durant la revetlla una veritat palesa i palpable. Però, sempre s'ha celebrat la revetlla així?
Fixem-nos en el cas de Barcelona. Durant el segle XVIII i bona part del segle XIX a la Ciutat Comtal havia la costum de celebrar la revetlla als terrats on s'aplegaven els habitants dels diferents pisos per menjar la coca en colla. Es feia ball, s'encenien petites fogueres i també havia el costum de saltar corrent d'un terrat a un altre. També hi havia el costum de sortir a fer la revetlla a les muntanyes dels voltants, ja que hi havia la creença de que la nit de Sant Joan les aigües i certes herbes agafaven propietats màgiques. Això, però, resultava més complicat ja que la ciutat estava emmurellada i, per tant, s'havia de sortir quan els portals estaven oberts i tornar quan els tornessin a obrir.
A partir de 1780 es va prohibir encendre fogueres dins de la ciutat per por als incendis, això feu que els barcelonins sortissin més a les muntanyes properes a fer fogueres. Els horaris dels portals en aquestes dates es van relaxar una mica, així es tancava més tard i s'obria més d'hora. La gent, les classes populars sobretot, anaven a les fonts de Montjuïc a celebrar la revetlla, fent fontades a les diferents fons com la del Gat, la de la Satalia i, sobretot, a la Font Trobada.
Aquesta font estava situada a la vessant de Montjuïc que toca el Poble Sec, al final d'un caminet costerut, a un patí que s'utilitzava com a pista de ball i a on a començament del segle XIX es va inaugurar un cafè, un dels populars berenadors que hi havia per tota la muntanya. Va patir moltes reformes i poc a poc va caure en l'oblit. Amb la construcció de la piscina descoberta del Club Natació Montjuïc va quedar a l'interior del bar de la piscina, i en la reforma que es va fer d'aquestes piscines per convertir-les en les piscines de salts de les Olimpiades de 1992 va desaparèixer del tot.
Si ara és habitual veure fogueres a la platja fa dos-cents anys era habitual veure-les a les muntanyes. Els temps canvien. Bona revetlla !
NOTA: Si vas al bosc, vigila el foc. No paga la pena cremar una mun‡tanya per seguir velles tradicions, així que recorda que està totalment prohibit encendre fosc al bosc fora dels punts autoritzats.
1 comentari:
Tranquil, l'únic foc que faré aquesta nit serà el de la barbacoa al pati d'un amic ;)
Publica un comentari a l'entrada