Explica la llegenda que quan les forces de Jaume I estaven assetjant València tenien el seu campament a l'actual Russafa. Allà hi havia les tendes i entre d'elles, la més luxosa de totes, estava la tenda reial on dormia el Rei. Un bon dia una rata-pinyada va fer el niu dalt de tot de la tenda i el Rei va ordenar que no la molestessin, puix va veure en aquest fet un auguri de victòria.
Una nit dormia tranquil el campament cristià quan de sobte s'escoltà en mig de la negra nit un ràpid soroll timbal que despertà al Rei, que es posà en guardia i de seguida despertà a la seva gent. La guàrdia es posà més cautelosa que de costum i de seguida s'adonaren que els moros, ben camuflats per a no ser vistos en la foscor, es trobaven a punt de caure per sorpresa sobre el campament. Descoberts, no van poder fer-ho i les forces catalanes i aragoneses els van rebutjà ferament.
Acabada la baralla el Rei va voler saber qui el va salvar tocant el tambor. I va resultar que l'heroi va ser la rata-pinyada, que veient com els moros s'aproximaven es va deixar caure moltes vegades damunt el timbal per avisar del perill. El Rei, agraït a la bestiola, la va premiar posant-la al damunt de les seves armes. I allà va passar a la història, damunt dels escuts de València, Barcelona i Palma, entre altres.
I abans d'acabar, només una pregunta: perquè el rat penat va desaparèixer de l'escut de Barcelona ? Jo crec que s'hauria de recuperar, primer com a símbol històric i segon com a símbol d'unió i fraternitat amb les ciutats de València i de Palma i de tots els territoris on es parla la nostra llengua.
3 comentaris:
na na na na na na na na batman!
Bé, no entraré si el rat penat hauria d'estar a l'escut de Barcelona i si a dia d'avui hem de mantenir la unitat amb aquestes ciutats, però és uns història tan curiosa com inversemblant. M'ha agradat conèixer-la perquè no sabia d'on venia tant rat penat als escuts.
pons007: xD
Xexu: Com a element històric que va sortir sense gaires explicacions penso que sí. Com a unitat amb les ciutats que he mencionat també (i als que no els hi agradi que s'hi posin fulles que la història és la que és).
Publica un comentari a l'entrada