El món on vivimA Barcelona hem tingut dues manifestacions de signe contrari al mateix lloc en dos diumenges consecutius. Així, és molt difícil no fer comparacions…
Deixant de banda els detalls organitzatius (que poden influenciar i molt) quedem-nos amb les xifres oficials d'assistència: 34.000 en el primer cas i 110.000 en el segon. Com ara mateix no tenim altres dades per comparar, el que sí es pot dir és que la segona manifestació ha convocat un 220% més de gent que no pas la primera. Així les coses, en una democràcia fora absurd justificar que s'ha d'imposar l'opinió de la minoria sobre la majoria, però és just el que està passant.
Però en el nostre cas és més absurd encara aquesta idea, ja que el que demana la majoria no és una altra cosa que poder expressar el desig popular de la forma més democràtica que es coneix actualment: per sufragi universal. Enfront d'això no hi ha cap objecció plausible a utilitzar.
Perquè la vella objecció de que no es pot fer perquè és 'il·legal' és simplement ridícula, sobretot quan una majoria està en contra. O és que les lleis es fan per anar contra les opinions majoritàries de la societat? Certament algunes semblen que sí, i quan això passa és simptoma de que la societat té algun tipus de problema greu.
I més enllà de tot això està l'ètica. Fa molts anys tenir esclaus era legal, però era ètic? Això s'ho van preguntar els nostres avantpassats i d'aquestes preguntes va sorgir el desig de modificar aquelles lleis. Ara la minoria pot imposar la seva voluntat sobre la majoria gràcies a les lleis. És ètic que així sigui?
3 comentaris:
Vigila que encara et fotran un cop amb la sagrada constitució.
Ja ho pots dir del dret o del revés. Els que et llegim estem perfectament d'acord amb tu. Però hi ha gent que no canviaran d'idea de cap de les maneres.
Per molt que és digui i per molt clar que sigui ells a la seva: menen ells i es fa el que ells volen. La seva democràcia és votar cada quatre anys i les seves lleis per fer el que a ells els hi convé. I el votar cada quatre anys només val per a l'Estat perquè quan no accepten una decisió del Parlament, l'anul·len amb una llei seva o l'ofeguen econòmicament.
Publica un comentari a l'entrada