Miro, Penso, OpinoCom suposo que ja sabreu, aquesta passada Diada de Sant Jordi el llibre més venut va ser "Victus", ambientada en la caiguda de Barcelona enfront les tropes francoespanyoles dels Borbons el 11 de setembre de 1714. Lamentablement, els principantins solem oblidar amb massa facilitat que amb anterioritat ja vam patir una altra caiguda, el 25 d'abril de 1707, a Almansa. Aquesta derrota va obrir el camí del País Valencià i del Principat de Catalunya a les tropes borbòniques i, a més, va fer que els aliats europeus (les forces de l'Arxiduc i els anglesos) es desentenguessin de la guerra a la Península Ibèrica i ens deixaren tot sols.
En aquest ambient de pre-independiència que es respira cada vegada més insistentment al Principat no estaria malament recordar que no ens hem d'oblidar de tota la nostra nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I que no hem de caure al parany que sovint ens han posat des d'Espanya de confondre Estat i Nació. La nostra nació són els Països Catalans i de moment, com estat propi d'aquesta nació, només tenim a Andorra, tal i com explicava l'altre dia en Vicent Partal.
Que això canviarà ben aviat sembla inqüestionable, al Principat només cal que ocorreixi aquell esdeveniment que precipiti i condensi tots els esforços que s'han fet en aquest sentit. Però tot i axí no hem d'oblidar que tenim germans de nació més enllà del Sènia, més enllà de la riba del Mediterrani, més enllà de les altes muntanyes pirenaiques i en terres de l'Aragó. Evidentment, ells seran el que vulguin ser, a l'igual que nosaltres, però que des d'aquí els hem de recordar que no els oblidem i estem amb ells per al que calgui.
I per això avui és dia de recordar que "quan el mal ve d'Almansa a tots alcança" i de recordar aquella fantàstica canço de Al Tall que començava dient veritats com a punys i que cada dia són més actuals :
lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
Visca el País Valencià ! Visquen els Països Catalans !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
5 comentaris:
De fet, Victus també parla de la batalla d'Almansa, però es cert que la passa una mica per sobre.
Per nosaltres estar clar el que dius però no ho tinc tant clar per gent que viu allà i que són família. Que cada territori faci el seu camí i si en el futur ens podem trobar de nou millor però, nosaltres no podem aturar-nos. Només aconseguint-ho ho podran fer ells algun dia.
A mi em sap greu, però fa molt temps que penso que els Països Catalans no són més que una idea romàntica. Només veient qui mana en altres regions de la nació, ja es veu que molta intenció de separar-se d'Espanya no tenen. No els oblidem, tant de bo s'unissin a la nostra causa, i em consta que alguna gent ho fa. Però mentre el conjunt sigui tan catalanofòbic, no anem enlloc. Em sap greu, eh, però jo no m'ho crec.
Molt bon recordatori Carquinyol. Jo no sóc tan pessimista com en XeXu. Només cal veure l'evolució que ha tingut el Principat, que fa uns anys els independentistes erem quatre arreplegats i així ens tractaven i mira ara... I a més, jo que ara porto mesos vivint a Mallorca no vull deixar de la mà de déu els companys que se senten a prop nostre i que lluiten, en territori molt hostil, contra la put.. perdó, la pura lògica. Som una nació, tenim els mateixos origens, la mateixa història, cultura i llengua. Sens dubte són territoris amb un sentiment nacionalista no tan normalitzat, però el Principat pot ser un bon catalitzador. I, si ells ho volen, allà estarem per ajudar-los.
pons007: No l'he llegit. De fet volia comprar-me'l en català i en ebook, però com no he trobat a on de moment no el tinc.
Jordi: Jo no vull aturar-me ni molt menys, només vull deixar ben clar que em tenen per al que vulguin i que no els hi penso donar mai l'esquera... i si als espanyols no els ho agrada, que es fotin fulles.
Xexu: Els Països Catalans potser són una idea romàntica, però hi ha hagut tantes idees romàntiques que s'han fet realitat que val la pena lluitar per ella. I en aquest cas no fer-ho equival a traïció.
El Porquet: Com bé dius aqui fa 4 dies erem 4 gats, i tant al País Valencià com a Ses Illes hi ha una llavor de lluita en les nostres idees que ens sorprendria per la qualitat i la quantitat a la gent del Principat. Hem d'ajudar-los en tot el que puguem.
Publica un comentari a l'entrada