Al país de l'olivera...
…hi ha un riu de paper…
…unes galtes color terra...
…i un somriure d'argent…
…al país de les riberes…
…hi ha un canyar sota els estels…
…i un mural de fulles seques…
…a l'ombra d'un taronger
Un petit homenatge per Obrint Pas ara que han decidit fer un descans indefinit
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
5 comentaris:
Bravo! Quin homenatge tan original! A la memòria sempre em quedaran un parell de concerts seus, a Sant Jaume de Llierca i a Sant Andreu de Palomar. Memorables, especialment aquest darrer!
Un bon homenatge aquest de posar imatges a les paraules. Jo no sóc seguidor del grup, però bé, sé que és una pèrdua sensible per la nostra cultura.
Quin homenatge a la Mediterrània!
És la millor cançó dels Obrint Pas, els trobarem a faltar. Molt, i molt!
Unes imatges molt boniques i ben triades company!
El Porquet: Jo no he pogut anar-hi a cap i ja m'hagués agradat, ja !
Xexu: Sí que és una gran pèrdua, sí !
Josep: Si noi !
Isaac: Moltes gràcies !
Publica un comentari a l'entrada