En primera personaAquests dies l'ambient entre els treballadors del sector públic del Principat de Catalunya és força nadalenc: treu fum, fum fum... a causa del pla de retallades que té previst aplicar la Generalitat de Dalt. Com ja vaig comentar fa temps, jo treballo al sector públic tot i no ser funcionari, i per tant aquests temes em toquen de ben de prop. Un intenta portar-ho el millor que pot i no perdre l'humor. Així, per exemple, cada vegada que veig l'anunci d'una de les pel·lícules nadalenques d'aquest any al cap en vingui la següent imatge ...
Bromes apart, des del govern ho venen com que els treballadors públics han de posar el seu gra de sorra per combatre la crisi i "treballaran el mateix per menys". Fins i tot el sr. Homs es va atrevir a dir que el que es feia eren "eliminar avantatges que s'havien aconseguit aquests anys de bonança". Mentires podrides.
Comencem amb el sr. Homs... aquests anys de bonança, i parlo des del meu punt de vista, amb molta sort hem tingut el privilegi de que els sous ens pugessin l'IPC. Les condicions laborals (tiquets menjadors, dies d'assumptes propis, horaris, etc...) no han variat i han estat les mateixes des de que vaig entrar a treballar (fa quasi vint anys) i que van ser pactades amb els representants dels treballadors a canvi de contenir la pujada salarial.
I ara acabem amb el 'més per menys'. A veure senyors de la Generalitat de Dalt: Si en Zapatero ja em va retallar el sou, si vosaltres me'l voleu tornar a retallar, si foten fora personal interí, si em voleu allargar l'horari laboral i si a més em voleu treure tots els beneficis aconseguits a canvi de renunciar a pujades de sou, el resultat no és fer el mateix per menys per una baixada de sou, el resultat és fer molt més per molt menys amb dues baixades de sou de forma directa i varies acumulades de forma indirecte !
A sobre sembla que hagis de demanar disculpes per emprenyar-te perquè, ei... treballes al sector públic ! Ets un privilegiat ! Coi, com si m'ho haguessin regalat ! Ni en el sector públic ni en el privat hom regala res ! Recomano llegir aquest apunt de na Nur on explica molt millor que jo això que comento.
Arribats a aquest punt i vist que des del Govern les mesures que han previst per acabar amb la crisi han estat aplicar la tisora a la sanitat, a l'educació, a les infraestructures, pujar els preus de l'educació universitària i del transport públic i pujar els impostos indirectes... ara em pregunto: I als rics quan els faran "col·laborar" per acabar amb la crisi? I quan dic "rics" dic "rics, rics" no els pobres autònoms ni petits empresaris. Si tots hem de col·laborar, per a quan un impost directe amb cara i ulls al capital i als seus rendiments? Per a quan un impost de patrimoni com Déu mana ? Per a quan un impost de successions realment eficaç? Per a quan combatre de forma efectiva el frau fiscal ? Per cert, del 5% del meu sou que em va treure en ZP per ajudar acabar amb la crisi... què se n'ha fet? En què s'ha utilitzat?
Ep!... que no dic jo que al sector públic no hi hagi coses a millorar (n'hi ha moltes) ni que es puguin reduir les despeses i optimitzar el funcionament (que també), però la pel·lícula sempre és la mateixa: Et diuen que "debe arrimarse el hombro" i això no vol dir "anem a veure si abans de res podem reorganitzar les coses per fer el mateix estalviant calés" sinó "mirarem de continuar igual, tu cobraràs menys i els altres tindran pitjors serveis".
Amb en Zapatero ja vam "arrimar el hombro" (l'esquerra), amb en Mas ens tocarà "arrimar el hombro" (el dret)... Sr. Mariano, ja nos ens queden més "hombros que arrimar".
I, lamentablement, la pròxima estrena serà ...
Què Déu ens agafi confessats !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
Així si tinguessin un pla: «mireu, avui acceptem sous més baixos (400€!) i que s'acomiadin alguns funcionaris (horror!) però anirem millor perquè farem això i això altre...» Doncs hi pots estar d'acord o no, però és un pla. Això d'ara és retallar per retallar.
El problema al sector públic és que els «ajustos» que es feren al sector privat entre el 2007 i 2009 ara han arribat a l'estat. Fa dos anys que ser treballador públic era la única garantia per aconseguir una hipoteca i un sou «bo» (pels anys que corren) i estable.
La gent es ingnorant i envejosa, i més quan les vaques són magres.
Retallar el sou les "privilegiats" és una mesura popular, Clinton ho va fer tot just en arribar al poder.
Et reconamo la lectura de l'article d'Hètor López Bofill, on critica la polícica de retallades del govern en comptes de plantar cara a Espanya.
http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/governar-contra-catalunya
Us recomano, si no el vau veure, el programa de singulars d'aquesta setmana (i els dos anteriors) a tv3 a la carta. Gairebé un 400% del PIB deu Escanya. No hi ha solució ni amb retallades. Cada vegada demanaran més i més sense parar. Deute per paga deute perpetu.
Estic fart que se'ns digui que la culpa és nostra, dels treballadors.
A mi, el 2009 ja em van retallar el salari un 20% brut (sector privat). I amb el nou govern de l'imperi ens pujaran l'IVA, l'IRPF i ens podran fer fora per 12 dies. A més el salari mínim possiblement ho posaran al voltant del 400-500€ i voldran negocia més reduccions de salaris amb convenis generalistes.
Tan de bo m'equivoqui però això és el que sembla ens espera per una colla de lladres que mai no tenen prou.
vullunfestuc: Al sector públic, per a alguns, els ajustos han estat permanents, ja que els sous s'evitaven pujar. El problema, com bé dius, no és tan si baixen sous o foten gent al carrer (que també ho és) sinó que no tenen ni punyetera idea ni intencions de millorar res.
Isaac: Jo no considero que els funcionaris hagin de ser intocables, de fet no ho són, els poden fotre fora si no fan les seves obligacions (una altra cosa és que ho facin, però poder es pot fer) però de privilegiats res de res. Plantar cara a Espanya? CiU? No em ric per no despertar a en Micaquet :D
Jordi: Aquesta crisi sembla ben be feta a mida per carregar-se la classe mitja i que la classe treballadora perdi drets. Cada dia ho tinc més clar.
Publica un comentari a l'entrada