Demà la ciutat de Barcelona celebrarà la festivitat de la seva actual patrona. Tot i que sembla ser que demà farà un dia inestable però sembla que sense gaire pluja, els dies de la Mercé solen ser dies grisos, boirosos i plujosos. Segons la tradició mes coneguda això és així a causa de les llàgrimes de la antiga patrona de la ciutat, Santa Eulàlia, però potser hi ha una altra explicació…
Per explicar-ho, cal saber que l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè és un orde religiós fundat a Barcelona al segle XIII amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans. Explica la tradició que els moros tenien molta antipatia vers els mercedaris puix els combatien i se'ls emportaven els esclaus, així que un bon dia van decidir infringir un cop definitiu als seus adversaris atacant el cap i casal de l'ordre, que era el Convent de la Mercé a Barcelona.
I va passar que a primeres hores del matí d'un dia que es va llevar radiant i assolejat sobre la Ciutat Comtal els barcelonins van poder observar com una potentíssima esquadra mora es va presentar davant les muralles marítimes de la ciutat amb la intenció de sembrar la mort i la destrucció. Els mercedaris, al veure-ho, van treure la imatge de la Mare de Déu de la Mercé a una finestra del convent que donava a la muralla i la van encarar al mar i al moment es va aixecar una boira tan espessa que no es veia res de res a un pam del nas, tan espera era que els moros van haver de fer mans i mànigues per poder maniobrar llurs vaixells sense que topessin els uns amb els altres i van acabant fugint.
Així que qui sap si les boires i les pluges del dia de la Mercè són les llàgrimes de Santa Eulàlia… o l'arma secreta de la Mare de Déu de la Mercé !
6 comentaris:
Bonica llegenda que no coneixia, com la majoria que expliques i que fan de tan bon llegir. Gràcies!
Podríem aprofitar-la per retornar el nom original de la Festa Major de Barcelona i tornar-ne a dir les festes de la Mare de Déu de la Mercè.
De vegades, en nom d'un mal entès laïcisme, abandonem les nostres velles-belles tradicions i, en canvi, som potser massa generosos amb d'altres que no són gens nostrades.
Si avui en diem "La Mercè" la majoria ho troba bé.
Fem un exercici d'imaginació: què passaria si tothom, sobretot els mitjans de comunicació, al Ramadà l'anomenessin Ramy, per exemple? Jo crec sincerament que els mateixos que troben bé el re-bateig de la Mare de Déu de la Mercè en, simplement, La Mercè, posarien el crit al cel i dirien que és una falta de sensibilitat vers una cultura-religió tant antiga i respectable com la nostra.
Per cert, pel febrer és Santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat, i també hi ha festa a Barcelona; però tampoc no és la Festa de Santa Eulàlia...és la festa de La Laia.
Potser la Mare de Déu de la Mercè no està gaire contenta amb la rauxa i el llibertinatge amb què se celebra la seva Diada, i per això, sempre que pot, ho deixa tot ben remullat!!! On han quedat les processons, els castells, les sardanes, els gegants i els cap grossos?? Ara tot són concerts, alcohol i xerinola... i clar, això no pot ser!! (Au, discurs carca! hahaha!)
que maques són les llegendes en general, jeje! Però vaja, que si celebres una festa finals de setembre és fàcil que ploga... ;)
No me la sabia aquesta, carai! A mi sempre m'ha fet gràcia que fossin les llàgrimes de Santa Eulàlia... :P També és una arma secreta, però més de tipus venjatiu!
Marga: No sé noia, jo això de 'La Mercé' ho associo amb el rebateig que es fa de les coses més familiars i pròximes, com ara que a la Mare de Déu de Montserrat és diu 'la moreneta' o a la Mare de Déu dels Desemparats 'la Txeperudeta' El ramadà com ho trobo quelcom estrany la veritat és que això no em passaria.
Ara bé, que hagi quelcom megapijoprogreguais que ho aprofiti per mirar de treure 'religiositat' a la Festa? Doncs segurament sí que ho haurà, i s'ho hauria de fer mirar. Una cosa és l'origen de les festes i una altra en que s'han acabat convertint, i sinó poden aguantar que la majoria de les nostres festes tenen que veure amb la religió catòlica tenen un problema.
Yáiza: Bé, per a dir la veritat ara hi ha una mica de tot, el que passa que té més rebombori els concerts i l'alcohol que tot el demés...
nimue: És veritat... però no diguis que no mosqueja que divendres fes un dia amb força sol, dissabte es passés el dia plovent i diumenge de nou un dia fantàstic !!!! ;)
Laia: Una altra variant a tenir en compte !!
Oh! no coneixia aquesta història! És fantàstica! La m'a d'històries que els cristians i sarraïns van deixar per aquestes terres nostres és meravellosa!
Publica un comentari a l'entrada