dilluns, 5 de setembre de 2011

Un encaix impossible


(Encetem un micaco atacat...)

Espanya és un Estat digne d'estudi… a les escoles de psiquiatria: Ha fet una Transición sense fer-la, repeteix que és una potencia mundial mentre els mercats estan a un pas d'enfonsar-la i es declara com un Estat d'Autonomies que, en realitat, d'autonomia tenen ben poca.

De fet, la mateixa constitució de les autonomies és material de divà, ja que durant aquella Transición que no va existir mai a hom se li va ocórrer això d'organitzar autonomies per apaivagar les ànsies federalistes (o fins i tot secessionistes) d'uns quants. El problema és que no quedava maco que uns determinats 'espanyols' estiguessin en una autonomia i uns altres espanyols no així que van inventar (massa precipitadament, com sempre) el cafè per a tothom obligatori (encara que aquell tothom preferís te)... i va passar el que va passar.

Per si no hi hagués prou, a aquests nous ens se'ls hi va atorgar una autonomia limitada de forma dinàmica i vigilada permanentment, més que res perquè ja es sap que Espanya és "una indivisible en lo universal" i no fora cas que els xiquets entremaliats fessin amb aquella nova joguina retallada coses inesperades.

I això que comporta? Doncs comporta que els pobrets autonomitzats (que no atomitzats encara que més d'un ja ho voldria…) com tu o jo podem veure els nostres drets retallats segons els desig dels senyors mandataris espanyolíssims. I això és just el que està passat aquests darrers temps, que tot i que encara som 'autònomics' la veritat és que tenim menys autonimia que fa uns anys. I és que si ja ens van treure qualsevol poder de decisió sobre les infraestructures vitals o sobre la nostra gestió fiscal i econòmica, ara ataquen directament el nostre model educatiu per acabar d'enfonsar el nostre idioma …

Notícia El Punt Avui

Notícia El Punt Avui

Anem a donar un exemple de com funciona aquest Estat que ens toca patir. No fa pas gaire temps, el Parlament del Principat va aprovar un Estatut per majoria que va ser enviat a Madrid i retallat de tal forma que tornà convertit en estatutet. Aquest estatutet el van aprovar per amplia majoria els principantins que van participar en el referendum corresponent. Doncs bé, això no va servir de res perquè uns senyors gens majoritaris al Principat van portat l'estatutet al tribunals espanyols i van aconseguir retallar-ho encara més i imposant la seva voluntat a la majoria de principantins.

Un altre exemple: la majoria de les forces polítiques del Principat van definir un model educatiu d'immersió lingüística amb l'objectiu de que a l'escola s'utilitzes la llengua més amenaçada (el català) amb l'objectiu de que tothom al Principat dominés les dues i així pogués decidir lliurement quina vol utilitzar sense coaccionar la llibertat lingüística dels altres. Doncs bé, una grapat de pares no va estar d'acord, va anar als tribunals espanyols i (oh, sorpresa) aquest els hi van donar la raó ordenant a la Generalitat de Dalt que desfaci tot allò que va fer i acordar per àmplia majoria sense importar les repercussions que tot això tindrà.

Tercer i darrer exemple: un grup de parlamentaris catalans al Congreso Espanyol van demanar poder utilitzar llur llengua a l'hemicicle. La petició va ser rebutjada i no conec si va arribar o no als tribunals espanyols, però estic segur que en aquest cas no donaran la raó a la "minoria maltractada".

Això és el que hi ha i aniria bé que hom (llegir "dirigents i certs sectors de CiU i altres federalistes i coses rares en general") comencés a veure que sempre han pensat a Madrid de fer encaixar a catalans i altres "nacionalistes perifèrics" dins d'Espanya és fent-nos espanyols, perquè els que ells anomenen encaix nosaltres l'anomenem assimilació. La solució per evitar-ho? Una única paraula: Independència!!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

Rita ha dit...

El que s'hauria de fer d'una vegada és donar un senyal de maduresa i anar tots a una, i quan dic tots vull dir tots els partits catalans i nacionalistes, tots junts i plantar-los cara. Però això sembla gairebé impossible i això només és culpa nostra, d'aquí.

Bé ho fan ells quan es tracta d'anar contra Catalunya: sense cap problema es posen d'acord PP i PSOE i voten junts el que calgui.

Bona part del problema és nostra i de massa personalismes i això és el que més em fot....

AhSe ha dit...

Home... si tinguessiu realment una unitat no us haurien passat aquestes coses, però si no la teniu! Aquí la gent es dedica més a fotre que no pas a fer coses constructives. :-(

Carquinyol ha dit...

Rita: Ja tens raó en que gran part de la culpa és nostra.

AhSe: Si tinguéssim unitat ja no hi seriem a Espanya. ;)

paco ha dit...

...ni un "dictadorzuelo español" seria alcalde de badalona

Publica un comentari a l'entrada