El Badiu dels Micacos: d’abril 2011

dijous, 28 d’abril del 2011

Connectivitat sense mobilitat

(Encetem un micaco mòbil...) No ascensor

Aquests passats dies de Setmana Santa vam aprofitar per viatjar fins a València amb en Micaquet per a que comencés a conéixer la seva altra ciutat i a part de la família. Han estat dies de visites familiars i breus passejades on el millor ha estat veure com en Micaquet cada dia sociabilitza una mica més amb l'entorn i com els seus somriures i les seves riatlles són cada vegada més freqüents.

Però tot el bo s'acaba i les vacances no van ser una excepció, i així va arribar dilluns de Pasqua i nosaltres vam anar a l'estació dels trens de gran velocitat de València per agafar un Euromed que en portaria cap a casa. Tres hores i escaig després sortíem de l'andana de l'estació de Sants per agafar el metro que ens portaria cap a casa... fet que ens permetria conéixer de primer mà una d'aquelles situacions incomprensibles en un lloc que és una de les principals portes d'entrada a la Ciutat Comtal.

Us heu fixat mai que no hi ha cap tipus d'ascensors que comuniquin l'estació de ferrocarrils de Sants amb l'estació de metro de Sants-Estació? Bé... això no és del tot cert... si que hi ha un ascensor que realitza aquesta comunicació, però està uns 200 metres a l'exterior de l'estació i s'han de creuar dos carrers per arribar-hi.

Ja us podeu imaginar l'odisea que ha de fer la gent amb mobilitat reduïda que hagi arribat a la ciutat en tren. En sentit contrari la situació és una mica millor, ja que l'accés des de l'estació de metro a l'estació de ferrocarrils compta amb un accés mitjançant escales mecàniques, però tot i així és del tot insuficient per a un punt de connexió tan important com és l'estació de Sants.

Tot això em portà a preguntar-me perquè ni l'Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat de Dalt han fet res per millorar la connectivitat del tren i el metro a l'estació de Sants. I és que a mi em crida molt l'atenció veure com hi ha forces estacions de metro als barris molt millor adaptades a la mobilitat de les persones que no pas una de les estacions més transitades de tota la xarxa, i més encara sabent que no fa pas gaire, amb l'arribada dels TGV, l'estació de Sants va romandre durant messos en obres, obres que es podrien haver aprofitat per arreglar tota aquesta problemàtica i així evitar que aquesta important estació de Barcelona continuï sent un gegant amb peus de fang.

(img) Mykl Roventine

Nota editora: Aquests dies he aprofitat també per a posar-me al dia amb el meu nou iPad, i haig de dir que fins ara les sensacions són del tot satisfactories. I com a mostra aquest apunt, que he fet íntegrament amb l'iPad, des de la redacció del text, passant per l'edició de les imatges i arribant finalment a la publicació de l'apunt.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 14 d’abril del 2011

Històries d'una petita capella

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...) Sant Cristòfol

Ara que els dies són més llargs i el sol fa que l'ambient sigui més agradable les ganes de sortir al carrer augmenten de forma considerable. Hi ha moltes formes d'apaivagar aquest desig primaveral d'aires lliure: es pot anar a fer un tomb pels jardins més propers, o bé anar a caminar per la muntanya o fer una passejada més urbana pels carrers de les nostres viles. A mi m'agraden les tres varietats, però ara mateix amb en Micaquet la que més practiquem és la passejada urbana, així, sempre que puc, em poso el cangur i ens anem tots tres a donar un tomb. El cap de setmana passat en Micaquet va fer la seva primera passejada pel Barri Gòtic de Barcelona i bé, no sé si li va agradar molt o poc perquè va estar quasi tota l'estona adormit !! Això sí, quan obria els ulls ho mirava tot amb molta curiositat, com sempre fa !

M'encanta passejar pels vells carrers de les ciutats, confesso que no em canso mai de passar pels mateixos llocs. Sembla mentida com un mateix indret pot canviar segons l'època de l'any i l'hora del dia que passegis, com hi afecta si està núvol, serè, fa vent, calor o fred en les diferents sensacions que et transmet un determinat indret. Com si no hi hagués prou amb aquests efectes especials meteorològics que t'ensenyen noves cares d'allò que ja coneixes cal a dir que els diferent racons dels carrers vells de les ciutats sovint guarden detalls i sorpreses als passejants curiosos, i és que sovint les coses estan en unes determinades ubicacions per uns motius concrets que poden haver-se oblidat en la boira de la història.

Agafem per exemple el cas del carrer del Regomir de la Ciutat Vella de Barcelona, carrer del que per cert ja he parlat en aquest bloc. Doncs bé, si aneu passejant per aquest carrer segurament us fixareu que al costat de les restes de la porta de la muralla romana hi ha una petita capella, restaurada no fa gaire, dedicada a Sant Cristòfol. Cal a dir que en aquesta capella, tot i ser molt petita, encara es segueix celebrant missa avui en dia i va ser el primer lloc de l'Estat Espanyol on es van beneir automòbils el dia de la festivitat del Sant, l'any 1907.

Ara bé... perquè està allà aquesta petita capella? Si coneixeu el lloc, podeu saber que no gaire lluny està l'església de Sant Just i que, antigament, encara hi havien dues esglésies més ben a prop, la de Sant Miquel i la de Sant Jaume, així com la capella de l'antic convent dels Templers (més tard Palau Reial Menor). Rodejada com estava de llocs de culte... perquè la van aixecar ? La primera cosa que heu de saber és que, per a ser precisos, el primer lloc on va estar la capella no és el que ara ocupa. La capella va ser edificada l'any 1503 al lloc que ara ocupa, i amb el pas dels anys va ser remodelada i restaurada contínuament fins que una reformes al final del segle XIX van eliminar tots els rastres del temple original. Però... sí aquest no era el seu lloc original... a on estava originàriament ?

La primera capella de Sant Cristòfol es va construir a l'arc de la porta romana, i va ser quan es va enderrocar part d'aquest arc (que afectava a la capella) que es va aixecar l'any 1503 una altra capella al tocar per substituir la que havia desaparegut. Quina funció tenia ? Doncs una de ben important durant l'Edat Mitjana i temps posteriors: procurar la seguretat dels viatgers en uns temps on anar pels camins era una activitat molt perillosa. Segons les creences cristianes de l'època aquella persona que veia l'imatge de Sant Cristòfol no moriria de mort violenta durant tota la jornada. És per aquest motiu que fou un costum molt estès situar imatges del sant damunt dels portals de les viles o en petites capelles als llargs dels camins per a que els viatgers poguessin mirar-la i pregar-li protecció.

Així que amb uns dies de vacances a la vista, jo us pregaria que ja sigui gràcies a Sant Cristòfol o a qualsevol altre poder material o immaterial tingueu molta cura en els vostres desplaçaments i ens puguem tornar a llegir després del Dilluns de Pasqua. Jo aprofitaré aquests dies per ensenyar-li al Micaquet el Cap i Cassal d'una altra part de la seua terreta: El País Valencià.

Nota Independent: La votació de la Llei D'Independència al Parlament del Principat no va portar cap novetat, tot i que fa goig veure com el PSC vota juntament amb el PP i els Situadanos. També ho és veure com CiU i ICV s'abstenen... o sigui no es volen mullar... i no voler-se mullar en el tema de l'independentisme ja sabem tots el que significa...

Nota Twittera: Estic mirant de jugar i practicar una mica amb el twitter, us deixo un enllaç al twitter de El Badiu dels Micacos per si us interessa.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 11 d’abril del 2011

I ara, què ?

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco expectant...) Barcelona Decideix

Finalment ahir van arribar les consultes sobre la independència del Principat a Barcelona, i ho van fer amb nota. Sense suport des de l'Ajuntament van aconseguir una participació cinc punts per sobre de la consulta sobre la Diagonal que va organitzar el consistori barceloní no fa gaire, i ha aconseguit que més de 250.000 persones hagin dit la seva opinió, tot i els esforços fets des de diversos sectors per a que això no passés. Com ja he comentat altres vegades, el moviment de les consultes (deixant de banda els resultats, on el Sí ha guanyat per amplia majoria, cosa gens estranya per una altra banda) és un gran exemple d'organització feta des de la societat civil, un exemple clar de democràcia que, sorgit dels ciutadans, a fet arribar l'esperit bàsic de la democràcia als mateixos ciutadans i, a més, han aconseguit certa atenció mediàtica internacional per a donar a conèixer 'el problema català'. Només per aquests tres motius tots els organitzadors i voluntaris haurien de sentir-se plenament satisfets i se'ls hauria de felicitar.

Però una vegada s'han realitzat aquestes consultes no puc evitar preguntar-me.... i ara, què ? Hi haurà alguna organització o algú que recollirà les energies i l'esperit de tot aquest moviment i el seguirà potenciant ? Perquè deixem-ho clar per un moment: les consultes han estat un exemple magnific d'organització i un exercici extraordinari de democràcia... però, a hores d'ara, a la pràctica, som tan espanyols com ho eren divendres o com ho eren fa quatre anys. I no només això, sinó que la nostra llengua segueix essent dividida (per exemple a la mateixa pàgina de la Agencia Tributaria Espanyola), TV3 segueix sense poder-se veure al País Valencià (per moltes protestes i ILP que s'han fet), seguim patint un Estatutet fet a Madrid i retallat pel Tribunal Constitucional Español i el Gobierno Español segueix controlant els nostres aeroports, els nostres ports i decidint quines infraestructures es fan i quines no.

I és que fins ara hem fet moltes protestes simbòliques, hem fet moltes manifestacions i hem recuperat molts símbols. S'ha deixat ben clar que al Principat molta gent vol anar més enllà... però ara ha arribat l'hora de posar a la pràctica tot això. I per això em pregunto... qui agafarà ara el relleu ? I haig de confessar que no hi veig una resposta satisfactòria. Alguns partits polítics ja han declarat la intenció de continuar l'esperit 10-A, però clar... és que són els mateixos partits que o bé ens deien que votéssim a favor d'un estatutet retallat, o van pensar-se molt oposar-se a aquest estatutet o es barallen entre ells a les primeres de canvi. A mi em costa creure en ells, la veritat.

Així que com deia un cèlebre acudit de l'Eugenio... "gràcies,... però què hi ha algú més?"

Nota Personal: La societat civil ha fet la seva, i ara toca als polítics escoltar-la. Què s'hauria de fer... bé, si serveix de res l'opinió d'un pelagats que escriu un bloc, jo penso que és absolutament necessari que tots els partits polítics que volen la independència (o si més no que defenen el dret dels pobles a l'autodeterminació) s'uneixin en les properes eleccions estatals i autonòmiques. Això seria un gran pas endavant.... però realment crec que a hores d'ara és massa utòpic. Així que hi ha una segona opció: votis al partit que votis, durant la campanya fes-los arribar un missatge al Twitter, al Facebook o un correu electrònic (millor l'opció mes mediàtica i que pugui llegir més gent) i explica que, tot i ser votant d'aquell partit, si no defenen de forma clara la independència del Principat no els hi votaràs i atorgaràs el teu vot a qui sí ho faci. És una cosa fàcil de fer i que pot tenir una repercussió força interessant, sobretot si som uns quants els que la fem.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!